20 anys ¡°fabricant¡± artistes

La Barcelona postol¨ªmpica, la primera bombolla immobili¨¤ria que va viure la ciutat, va encarir els espais que fins a aquell moment ocupaven els artistes per a la seva creaci¨® i investigaci¨®. El resultat va ser que molts no van poder seguir afrontant el cost dels lloguers dels locals que utilitzaven. En aquesta situaci¨®, el col¡¤lectiu agrupat en l¡¯Associaci¨® d¡¯Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) va emprendre la recerca d¡¯un lloc adequat un any despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics, el 1993. Despr¨¦s de descartar diverses possibilitats van optar per llogar una nau que s¡¯havia dedicat al t¨¨xtil al Marqu¨¨s de Santa Isabel a la col¨°nia de Can Ricart, al Poblenou. La Diagonal, des de Gl¨°ries al F¨°rum, encara no s¡¯havia obert i quan els artistes s¡¯hi van instal¡¤lar van trobar que era un lloc molt adequat pel que necessitaven. ¡°Hi havia tallers al costat que treballaven i aix¨° anava molt b¨¦¡±, explica Tere Badia, l¡¯actual directora d¡¯Hangar. Aquest va ser el nom del centre que va comen?ar a funcionar al juny del 1997. Han passat 20 anys i Hangar, com si fos una criatura, ha crescut i evolucionat al ritme dels temps, en general, i de la creaci¨® art¨ªstica, en particular.

D¡¯aquella primera nau s¡¯ha passat a tenir-ne tres i el que va ser la casa del porter de la col¨°nia s¡¯ha convertit en una casa amb quatre espais per a residents estrangers que s¡¯instal¡¤len a Hangar. Ara estan sols ¨Cexcepte un equipament per a joves de l¡¯Ajuntament de Barcelona en un petit edifici a l¡¯entrada¨C a l¡¯espai que va ser el complex industrial. L¡¯expansi¨® del 22@ i l¡¯obertura de la Diagonal van convertir aquesta gran illa enmig del Poblenou en un atractiu pessic immobiliari. Els tallers van tancar ¨Cm¨¦s aviat van ser expulsats¨C i un pla urban¨ªstic convertiria Can Ricart en una illa amb pisos i edificis d¡¯oficines. Amb episodis d¡¯ocupaci¨® inclosos i alguns incendis, la pressi¨® ve?nal va frenar aquells plans. L¡¯Ajuntament va passar a ser el propietari de gran part dels espais, entre ells la nau d¡¯Hangar, despr¨¦s de declarar-la patrimoni industrial. Es va desaprofitar el projecte de dedicar algunes naus a la Casa de les Lleng¨¹es i est¨¤ en revisi¨® el pla de la Universitat de Barcelona d¡¯empla?ar un nou campus audiovisual a Can Ricart. ¡°A nosaltres ens encantaria tenir com a ve?ns precisament una universitat perqu¨¨ tenim projectes que realitzem conjuntament¡±, comenta Badia.

El 2008, el consistori va cedir a la fundaci¨® privada AAVC ¨Cla personalitat jur¨ªdica del centre¨C els edificis que ocupen fins al 2018. ¡°Hem viscut moments d¡¯euf¨°ria i caiguda en 20 anys, especialment des que va esclatar la crisi que van ser uns anys molt durs. Creiem que el projecte est¨¤ consolidat i, alhora, en constant evoluci¨®¡±, explica Mart¨ª Anson, president de la fundaci¨®.

El que va n¨¦ixer com un centre de suport per a artistes visuals, s¡¯ha convertit en un col¡¤lectiu interdisciplinari ¨Chi ha artistes que venen d¡¯aquestes disciplines, per¨° tamb¨¦ soci¨°legs, arquitectes, enginyers¨C que investiguen i generen coneixement. Aquesta ¨¦s la idea que tenen els responsables d¡¯Hangar, comen?ant per Badia que n¡¯ha estat la directora des del 2009. Ho explica en un passeig per les instal¡¤lacions del centre que a l¡¯agost disminueix l¡¯activitat normal: ¡°Hangar ha estat i ¨¦s molt ¨¤gil en la incorporaci¨® de noves pr¨¤ctiques art¨ªstiques perqu¨¨ el patronat est¨¤ integrat per artistes. ?s una cosa pensada per artistes professionals i per a artistes¡±. Cabines de so, d¡¯imatge, tallers, tecnologies electr¨°niques, laboratoris, prototips d¡¯impressores 3D, sintetitzadors modulars, espais de rodatges ¡­ Un ventall molt ampli d¡¯activitats i espais. ¡°Cada dia entre 40 i 50 persones entre l¡¯equip propi i els 19 artistes residents treballen aqu¨ª. En 20 anys d¡¯Hangar han passat m¨¦s de 350 residents¡±, comenta. La llista ¨¦s interminable. Pels tallers han passat Mario Santamaria, Joan Morell, Fito Conesa o Mireia Saladrigas que aquest any ha estat a la Biennal de Ven¨¨cia d¡¯art amb el projecte Virtual Tour que va desenvolupar a Hangar.

Van ser tamb¨¦ artistes visuals els que amb la donaci¨® d¡¯obra original van conformar el patrimoni fundacional del centre: Antoni Abad, Frederic Amat, Jaume Plensa, Perico Pastor, Susana Solano, Antoni Muntadas o Antoni T¨¤pies, entre altres. ¡°Aquest patrimoni ¨¦s molt important, sense ell, Hangar no existiria¡±, subratlla Badia. El centre funciona en gran part amb subvencions p¨²bliques¨C Ajuntament i Generalitat¨C amb aportacions d¡¯altres fundacions privades i amb recursos de fons europeus ¨Ctenen projectes conjunts amb altres centres de diferents pa?sos- i amb el que generen d¡¯ingressos propis, b¨¤sicament produccions pr¨°pies i lloguer d¡¯espais.

Hangar va ser batejat per l¡¯Ajuntament de Barcelona com una f¨¤brica de creaci¨®. Una etiqueta amb la qual no estan d¡¯acord ni l¡¯actual directora ¨Caviat s¡¯ha de renovar aquesta responsabilitat¨C ni el president del patronat. ¡°?s que aqu¨ª no es fabrica res, es projecta, s¡¯experimenta¡±, afirma Badia. ¡°Reconeixem¡±, opina el president del patronat i tamb¨¦ artista, ¡°que ¨¦s una entitat dif¨ªcil de definir i fins i tot de defensar perqu¨¨ el que es fa no ¨¦s un objecte o t¨¦ un resultat tangible. Nosaltres ho veiem com un centre d¡¯intercanvi i investigaci¨®¡±.