Paraules i gestos

Parlem amb paraules prestades. Les fem nostres per expressar el que toca, m¨¦s que no pas el que som capa?os de dir en moments crucials. No es tracta de llan?ar al vol rampells i exabruptes en plena commoci¨®, un reflex hum¨¤, d'altra banda, sin¨® d'exposar una idea pr¨°pia suposant que no sigui gaire demanar. Com a mostra, la lletania oficial despr¨¦s de l'assassinat m¨²ltiple. Que coincideixin en les mateixes expressions tots els representants pol¨ªtics, independentment de la seva ideologia i responsabilitat, exposa clarament el seu empresonament en el que ¨¦s acr¨ªticament correcte. Esl¨°gans, m¨¦s que pensaments, i frases fetes, m¨¦s que collita personal, que amplien el seu ress¨° en tuits i whatsapps dels seus ac¨°lits m¨¦s reincidents que creatius, substituint la intimitat del dolor per la reclamaci¨® de protagonisme.

No hi ha dubte de la bona voluntat i la millor predisposici¨® de les nostres autoritats, totes, en la lluita contra el terrorisme. Aix¨° ¨¦s tan cert com que aquesta coincid¨¨ncia verbal ¨¦s la mostra m¨¦s evident de la imprescindible unanimitat davant del crim. Per¨°, com que tots sabem com ¨¦s d'ef¨ªmera aquesta sincronia, potser ¨¦s el moment de recordar-los que aix¨° no els obliga a repetir a l'un¨ªson la salm¨°dia de sempre, de la qual ells mateixos diferiran poques hores m¨¦s tard. No cal ser profeta per saber ja, per m¨¦s dram¨¤tica i lamentable que sigui experi¨¨ncia, qu¨¨ ens diran despr¨¦s del proper atemptat. Ser¨¤ el mateix que ens han dit en qualsevol de les moltes, massa, agressions anteriors. De qualsevol tipus, perqu¨¨ passa tamb¨¦ en altres circumst¨¤ncies. ?s com si traguessin de la carpeta, f¨ªsica o virtual, la pauta de recomanacions, l'argumentari redactat pel gabinet corresponent sobre com s'ha de reaccionar en el moment de l'esclat d'una crisi. Ahir contra ETA, avui contra l'ISIS.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la sang vessada, que no ¨¦s poca, res ¨¦s igual. Ni tan sols els m¨¨todes terroristes ni la seva escala. Ho hem apr¨¨s, terroritzats, per a desesperaci¨® policial; ho hem patit, impotents, amb inquietud col¡¤lectiva; ho hem temut, realistes, per a alegria dels assassins. I ¨¦s aquesta mateixa ciutadania que s'ha vist obligada a aprendre-ho, a patir-ho i a t¨¦mer-ho la que espera una cosa diferent. M¨¦s coordinaci¨® i menys dispersi¨®, per descomptat. Tamb¨¦ menys burocr¨¤cia i m¨¦s efic¨¤cia, ¨¦s clar. Per aix¨° les paraules s¨®n importants si no estan gastades i si, al seu torn, s¨®n reflex de les accions. En canvi, passen a ser un brunzit si sonen reiteratives, una cantarella apresa que s'expressa de manera autom¨¤tica quan toca, una rebel¡¤lia verbal davant la feblesa real.

I despr¨¦s hi ha els gestos. Vivim amb sentiments robats. El contagi de les emocions, la complicitat de l'alegria, la solidaritat del dolor. Som el que expressem m¨¦s que el que sentim. I en la nostra "quimera doliente y querida", com canta el bolero, un espera que els seus representants actu?n com actuar¨ªem nosaltres despr¨¦s de la trag¨¨dia. I aix¨ª, que les fulles que el vent va aplegar a l'estiu, s'abracin, es toquin, es fonguin en una eloq¨¹ent salutaci¨® que mostri l'aparent coincid¨¨ncia verbalitzada anteriorment. Per¨° alg¨² va decidir que, o per delicadesa o per protocol, no es perdi el componiment ni s'alterin les formes. Per aix¨° convertim en not¨ªcia les ll¨¤grimes de Colau i en debat els recels de Rajoy i Puigdemont. Tan imbu?ts estan tots dos de les seves posicions que ni tan sols entenen que una abra?ada pot ser tamb¨¦ ast¨²cia pol¨ªtica. L'anecdotari de reunions, visites i cimeres ho demostra, les viv¨¨ncies funer¨¤ries de cadascun de nosaltres ho avalen.

Enmig del dolor i per moments som capa?os de creure'ns el m¨¦s teatral dels condols de qui sabem poc amic i ens estranya l'aparent dist¨¤ncia de qui tenim a prop. Passat el tr¨¤ngol, les posicions es recondueixen. I si en la vida privada ens ressituem en el qui ¨¦s qui, en la p¨²blica ens lamentem que tots tornin al lloc que ocupaven. Per¨° que s'acabi l'encanteri no suposa que no hagi existit. Ens toquem poc, solia repetir-me Joan Barril, pendent com sempre estava dels detalls de la vida i les reaccions dels seus protagonistes. I ¨¦s tan cert com el recel que de vegades embolcalla les mostres manifestes d'afecte. En canvi, aplaudim l'espont¨¤nia proximitat dels qui veiem llunyans i atorguem fusta de l¨ªder a les personalitats capaces de saltar-se el protocol o commoure's amb els afectats. El papa Francesc al capdavant. Els qui creuen que en pol¨ªtica demostrar una emoci¨® sincera ¨¦s s¨ªmptoma de fragilitat haurien de revisar el seu comportament amb la mateixa exig¨¨ncia que l'actualitzaci¨® del seu discurs. Si del que es tracta ¨¦s d'exposar una consternaci¨® imp¨¤vida acompanyada d'un missatge vacu per dissimular la process¨® que va per dins, o perqu¨¨ no es dona per a m¨¦s, llavors, amic, ¨¦s millor que te'n vagis pel b¨¦ dels tres. Tamb¨¦ ho canta un bolero, per cert.