Francesco Arcuri: ¡°La cust¨°dia compartida ha de ser a It¨¤lia, on viuen els nens¡±

Francesco Arcuri (G¨¨nova, 1966) s'asseu al banc de la seva cuina, posa les mans a sobre de la taula de fusta i dona per acabat el seu llarg viatge. Ell i els seus fills van arribar la matinada de dijous a Carloforte despr¨¦s d'un periple emocional i geogr¨¤fic que els va obligar a passar per l'ambaixada italiana a Madrid per obtenir la documentaci¨® que, sorprenentment, mai se'ls va retornar. Ha estat un mes i mig devastador per a ell i per la seva exparella, Juana Rivas, que se'n va anar un any i mig abans amb les criatures, el va denunciar per maltractaments i mai m¨¦s va tornar. Per¨° sobretot, per a uns nens d'11 i 3 anys atrapats en una allau medi¨¤tica i social sense precedents que ha corro?t greument la intimitat d'aquesta fam¨ªlia.

S¨®n les sis de la tarda i es fa el silenci a l'hostal rural que la parella va regentar durant tres anys en un paratge muntanyenc de Carloforte. Aqu¨ª va comen?ar tot. Un petit poble de l'illa sarda de Sant Pietro, un id¨ªl¡¤lic per¨° allunyat entorn natural que probablement va aguditzar la sensaci¨® de Rivas de trobar-se atrapada quan les coses van anar malament. ?s el lloc, afirma Arcuri ¨Cun tipus assossegat per¨° d'idees fermes¨C on la llei diu que han de viure els nens i en el qual haur¨¤ de desenvolupar-se una futura cust¨°dia compartida.

Daniel, el petit dels dos, corre per la casa amb una guitarra i un teclat. El seu germ¨¤ gran juga en aquests moments a casa d'uns ve?ns que s'han bolcat a donar un cop de m¨¤ en una complicada situaci¨®. I pot ser que una part del viatge s'hagi acabat. Per¨° a fora de la casa comencen a acostar-se c¨¤meres de televisi¨® per robar les primeres imatges del seu retorn. Arcuri nom¨¦s accepta aquesta entrevista amb EL PA?S per explicar la seva versi¨® d'una hist¨°ria que tantes altres vegades s'hauria resolt de manera rutin¨¤ria als tribunals, per¨° sobre la qual, aquesta vegada, va arribar fins i tot a opinar un president del Govern espanyol.

P. Com estan els nens?

R. B¨¦. Al principi va ser complicat, per¨° necessiten temps. Per a ells ha estat tamb¨¦ molt dur. Despr¨¦s de dues hores ja em deien que m'estimaven. No m'han vist en un any i tres mesos, i segur que em trobaven a faltar. Per¨° tamb¨¦ havien d'estar enfadats per no veure'm.

P. Per qu¨¨ no va anar abans a veure'ls, com li retreia ella?

R. Jo pensava que aix¨° aniria m¨¦s de pressa. El conveni de la Haia diu que cal solucionar-ho tot en sis setmanes. Al desembre tenia una sent¨¨ncia favorable i vaig suposar que ho resoldria. Per¨° es va anar allargant i aqu¨ª estem.

P. Ha parlat amb la Juana durant aquest temps?

Per als nens ha estat dur, necessiten temps. Per¨° despr¨¦s de dues hores ja em deien que m'estimaven"

R. No, jo trucava per parlar amb els nens i des del novembre no em van deixar fer-ho.

P. Per qu¨¨ el seu cas ha arribat a aquest nivell d'enrevessament?

R. No ho s¨¦. ?s una separaci¨® regulada en el conveni de la Haia, on es diu que no es poden portar els nens a un altre pa¨ªs sense l'autoritzaci¨® dels dos pares. Podia haver estat normal, tots dos vivint en cases diferents, en un lloc on eren feli?os. Cal preguntar a la mare.

P. Ella assegura que vost¨¨ ¨¦s un maltractador. Hi ha una den¨²ncia a la Gu¨¤rdia Civil en la qual li imputa agressions greus.

R. Tot ¨¦s inventat.

Jo mai la vaig agredir, ¨¦s tot inventat. Suposo que l'¨²ltima den¨²ncia era per justificar la sostracci¨® dels fills

P. Mai la va agredir?

R. No. En absolut. S¨®n coses inventades. Puc imaginar-ne els motius... La gent del seu entorn li devia dir que era l'¨²nica manera de justificar la sostracci¨® dels fills. En la den¨²ncia inclou el nom d'un ve¨ª com a testimoni que ho ha desmentit. Si l'hagu¨¦s maltractat, hauria d'haver-me denunciat aqu¨ª, no dos mesos despr¨¦s d'arribar a Espanya.

P. Ara aquesta den¨²ncia es tramitar¨¤ a It¨¤lia.

R. Me'n vaig assabentar al mar? durant el procediment per a la cust¨°dia. Ning¨² m'ha notificat res oficialment, jo crec que ja est¨¤ arxivat. No ho s¨¦, mai he rebut res ni m'han telefonat.

P. Vost¨¨ diu que va acceptar la condemna del 2009 per poder veure el seu fill, per¨° que mai li va pegar. Ara se'n penedeix?

La porta de la cust¨°dia compartida est¨¤ oberta, per¨° ha de ser aqu¨ª¡±

R. Haig de dir que no, perqu¨¨ gr¨¤cies a aix¨° vam tenir el meu altre fill [en aquest moment agafa en bra?os el petit]. Per¨° jur¨ªdicament va ser una ficada de pota. Qui havia de saber que vuit anys despr¨¦s passaria aix¨°? El meu advocat no ho va entendre, l'estrat¨¨gia era la contr¨¤ria. El dia que vaig entrar al jutjat se'm va acudir perqu¨¨ em van dir que podria veure el nen immediatament, treure tensi¨®.

P. Per qu¨¨ van arribar a la situaci¨® de la discussi¨® que li va costar la condemna?

R. El problema era el seu estil de vida, jo sempre estava sol amb el nen. Si no hagu¨¦ssim tingut el fill me n'hauria anat. Per¨° despr¨¦s ella semblava que havia canviat, em deia que valorava altres coses. I b¨¦...

P. Com va viure el mes i mig a Granada?

R. Va ser un malson, veure l'intent de fer-me passar pel que no soc. No em podia empassar aquesta injust¨ªcia. Jo era el perjudicat i la imputada era una altra persona, per¨° semblava que era el culpable. Vaig anar a recollir els meus nens, per¨° tots els mitjans se'm van llan?ar en contra. Per¨° haig de dir que de 40 vegades que em van aturar, nom¨¦s una va ser per insultar-me i dir-me: ¡°La Juana ¨¦s a casa meva¡±. Jo tinc un car¨¤cter reservat i ho passo malament amb aquestes coses.

Jo crec que Rajoy no sabia ni de qu¨¨ parlava quan es va pronunciar¡±

P. Rajoy tamb¨¦ va intervenir-hi.

R. Crec que no sabia ni de qu¨¨ parlava quan es va pronunciar. Per¨° ¨¦s clar que es va polititzar el cas. Per¨° si el tema era el de la visibilitat del maltractament, aqu¨ª tots es van oblidar dels meus fills, que s¨®n els que ho han passat pitjor. D'una persona p¨²blica hauria esperat una intervenci¨® m¨¦s conciliadora, pel b¨¦ dels nens. Per la meva part, totes les portes eren obertes. Per¨° la van assessorar molt malament, crec.

P. Es refereix a Paqui Granados?

R. La vaig con¨¨ixer fa sis anys. Vam anar de vacances junts a una acampada amb un grup de l'Ajuntament de Maracena. El tema del viatge eren els drets de les dones. Vaig parlar molt amb ella, em va dir que tenia una educaci¨® molt moderna, estava encantada amb mi. Despr¨¦s es devia oblidar que ens coneix¨ªem.

P. Li consta que It¨¤lia hagi intervingut en el cas diplom¨¤ticament.

No vull treure-li a la Juana els fills ni que vagi a la pres¨®, encara que alguns dels que la van assessorar s'ho mereixerien

R. Crec que s¨ª. L'ambaixada va seguir di¨¤riament el cas [fonts diplom¨¤tiques confirmen que s¨ª que va haver-hi un inter¨¨s d'It¨¤lia per la q¨¹esti¨®, que va coincidir amb l'agilitaci¨® del proc¨¦s].

P. Vost¨¨ de moment t¨¦ la cust¨°dia dels fills. Per¨° haur¨¤ de sotmetre's al control dels serveis socials.

R. La porta est¨¤ oberta, per¨° ella no ¨¦s aqu¨ª. El 31 d'octubre hem de veure l'aspecte econ¨°mic, quants diners m'ha de donar ella a mi. Per¨° jo estic preparat per oferir la cust¨°dia compartida, que ¨¦s el que ¨¦s just.

P. No preveu tornar a Espanya perqu¨¨ estiguin all¨¤?

R. Els nens han tornat al lloc on viuen, i la cust¨°dia compartida ha de ser aqu¨ª. A m¨¦s, amb tot el que va passar a Granada, creu que puc tornar all¨¤? Jo no vull treure a la Juana als seus fills ni que vagi a la pres¨®, encara que alguns en el seu entorn s'ho mereixerien. Aquesta gent que busca visibilitat, al final creu que l'han ajudat? S'hauran d'enfrontar a la seva consci¨¨ncia per sempre. No els ha importat espatllar la meva vida i la vida dels nens. Jo segueixo enviant un missatge de pau, per¨° no ¨¦s a la meva m¨¤.