Estiu ¡®horribilis¡¯

La sacsejada brutal de l¡¯atemptat ha esborrat els problemes seriosos que la ciutat va plantejar els ¨²ltims mesos i que continuaran sent-hi quan la realitat torni a apoderar-se de l¡¯agenda, calmada la sensibilitat ara en carn viva. Aquest ha estat l¡¯estiu de la turismof¨°bia, del barricidi i dels narcopisos. Quan se li posa nom sonor als problemes ¨¦s que les gotes depassen la vora del got. Els tres problemes ataquen dos elements essencials en la constituci¨® de la ciutat: ¨¦s alhora una crisi de mercat i de l¡¯espai p¨²blic. La medul¡¤la de la ciutat. El mercat ¨¦s habitatge, comer? i feina; l¡¯espai p¨²blic ¨¦s conviv¨¨ncia i comunitat. Si aquest Ajuntament, els membres del qual van estar sota la pancarta defensant les dues coses, no ¨¦s capa? de revertir una situaci¨® que deixa els ciutadans a la intemp¨¨rie, aleshores aquest Ajuntament no est¨¤ servint els seus objectius. No dic que no s¡¯ho proposi: dic que est¨¤ fracassant contra un embat que supera les seves pr¨°pies forces.

Hi ha alguna cosa m¨¦s. En relaci¨® amb el turisme massiu i massificat ¨Cque acabar¨¤ sent la tomba del turisme a Barcelona--, l¡¯alcaldessa es va moure de pressa per assegurar al sector que farien tot el possible perqu¨¨ la trag¨¨dia no rest¨¦s visitants. Va sortir Ada Colau a la tele dient que Barcelona era atractiva i oberta, que sisplau ning¨² deix¨¦s de venir. Un missatge positiu en un moment en qu¨¨ tots volien missatges optimistes, per¨° el cert ¨¦s que un decreixement del turisme no hauria estat cap cat¨¤strofe. Hauria estat una oportunitat per gestionar millor, per reflexionar millor, per fer aquest m¨ªnim de pedagogia que consisteix a dir que la riquesa de la ciutat ha de n¨¦ixer d¡¯altres fonts i que un gran mal com ¨¦s l¡¯atemptat podia ser una ocasi¨® per provar-ho. Per¨° no. L¡¯alcaldessa va donar un missatge convencional. Resulta aleshores que el discurs oficial ¨¦s err¨¤tic i aix¨° vol dir oportunista. I l¡¯oportunisme ¨¦s el contrari a una gesti¨® radical, que ¨¦s precisament all¨° que ens havien prom¨¨s, se¡¯n recorden?

El tema dels narcopisos t¨¦ m¨¦s teca. Ve de lluny, ve de sempre. Els problemes del Raval s¨®n c¨ªclics, com si una enorme n¨°ria gir¨¦s lentament per, al cap dels anys, tornar al punt de partida. Hi va haver deteriorament de la conviv¨¨ncia als vuitanta, abans de la reforma i abans de dir-se Raval; hi va haver desordre i brut¨ªcia i bandes enfrontades sota el mandat impotent de Joan Clos; i ara som a la tercera campanada, quan totes les normes han saltat pels aires i s¡¯ajunta l¡¯economia especulativa amb les m¨¤fies, els pisos buits de la crisi amb els efectes d¡¯una globalitzaci¨® per la qual no estan a punt els instruments. Resulta simb¨°lic que un dels punts calents del Raval sigui el carrer de l¡¯Om, que va ser una preco? i controvertida acci¨® d¡¯habitatge social que, malgrat la qualitat, es va considerar fracassada pels problemes de conviv¨¨ncia que perpetuava.

L¡¯Ajuntament est¨¤ fent el mateix que van fer mandats anteriors, potser amb m¨¦s recursos, per¨° els problemes continuen sent-hi. Des dels manters bel¡¤ligerants als ve?ns expulsats. D¡¯acord, s¡¯han enretirat mil pisos de les pantalles tur¨ªstiques, per¨° m¡¯agradaria saber com tornaran al mercat. M¡¯agradaria tamb¨¦ imaginar qu¨¨ estaria fent l¡¯activista Colau si l¡¯alcalde actual fos Xavier Trias. I qu¨¨ fa com a alcaldessa? Primer, opinar poc: no li hem sentit pronunciar-se a fons sobre tot plegat. Necessitem m¨¦s an¨¤lisis que no pas paraules, punt u. I menys bel¡¤liger¨¤ncia: ella, o Pisarello, han disparat contra tothom. All¨° del Raval ¨¦s per inacci¨® dels Mossos, van dir i no ho dirien avui. I la Gu¨¤rdia Urbana? La gravetat del malestar ciutad¨¤ obliga a buscar una estrat¨¨gia conjunta, per¨° l¡¯actual Ajuntament no pacta amb ning¨²: prefereix no compartir els fracassos a canvi de quedar-se per a ells les possibles medalles.

I no est¨¤ nom¨¦s a la m¨¤ de l¡¯Ajuntament resoldre l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un estiu horribilis. ?s el moment de construir ciutat, tamb¨¦ amb la mem¨°ria de l¡¯atemptat sobre la taula. M¨¦s col¡¤laboraci¨® amb els altres grups desactivaria una oposici¨® que t¨¦ la mel a la boca, per b¨¦ que sembli tan absent o distreta com el Govern. Cal intel¡¤lig¨¨ncia institucional i convicci¨® de ciutadania. Un pacte de ciutat, per qu¨¨ no.

?