Marcos Pe?a: ¡°Ning¨² fa vaga per capritx¡±

Sempre que t¨¦ l'oportunitat Marcos Pe?a (Terol, 1948), deixa const¨¤ncia de la seva fe en el di¨¤leg. ?s el president del Consell Econ¨°mic i Social, l'¨°rgan que acull sindicats i empresaris. Malgrat aquesta fe, o per a ella, el Govern espanyol li va confiar la facultat d'imposar la soluci¨® al conflicte laboral de l'estiu: la vaga dels vigilants d'Eulenen els controls de l'aeroport del Prat per reclamar millores salarials i laborals. Va acceptar sabent que la seva decisi¨® no agradaria a tothom.

Pregunta. Va dir vost¨¨ que "ning¨² quedar¨¤ content" amb l'arbitratge. En canvi, s'ha basat en l'oferta de la Generalitat acceptada per l'empresa, per¨° rebutjada pels treballadors.

Resposta. El laude arbitral obligatori ¨¦s excepcional. Cal tenir present aquesta excepcionalitat i aconseguir dues coses. Una ¨¦s limitar el dany a la zona afectada, El Prat. La segona, que la soluci¨® no contamini. Per aix¨° volia deixar la negociaci¨® del conveni lliure de lligams. La proposta de la Generalitat, a contracor o no, havia estat acceptada per Eulen, Aena i Foment. I per a mi era raonable. En cap moment em va passar pel cap modificar la quantitat [ha fixat un complement salarial de fins a 200 euros mensuals en 12 pagues].

P. No han estat els diners l'¨²nic punt de fricci¨®.

R. Va haver-hi coses la concreci¨® de les quals no ¨¦s senzilla: la igualtat efectiva i les condicions de treball. Per aquest motiu s'ha intentat potenciar els plans d'igualtat i de prevenci¨®, i avaluacions espec¨ªfiques de seguretat de les dones en els filtres [controls de seguretat].

P. La decisi¨® que ha pres en aquest tema ha estat molt criticada pels treballadors.

R. ?s normal. No ha d'induir a la sorpresa que la critiquin. El laude respon a la mediaci¨® de la Generalitat i la van rebutjar. No m'escandalitza.

P. Ha anul¡¤lat les sancions. Elimina aix¨ª la causa de la vaga del 8 de setembre.

R. Un no fa les coses de forma maquiav¨¨l¡¤lica per enxampar l'altre. ?s habitual en conflictes d'aquesta dimensi¨® que es pretengui comen?ar de nou i desaparegui el succe?t fins ara. I, evidentment, un vol armar el seu laude, en el sentit de no deixar portes obertes a la contestaci¨®. Res ¨¦s innocent.

P. Llavors, creu que ha estat equilibrat?

R. Crec que s¨ª, per¨° no era l'objectiu. L'equilibri ¨¦s el que es produeix en el conveni, i insisteixo, no volia contaminar-lo. S¨¦ que hi havia una singularitat al Prat, per¨° no ¨¦s una pe?a separada. M'interessa m¨¦s promoure una ordenaci¨® del sector que extralimitar-me una mica.

P. Est¨¤ dient que el laude ha d'estendre's al conveni del sector que es negocia ara?

R. Al contrari, el laude no ha de contaminar el conveni.

P. I ha de ser un referent?

R. Seria ingenu pensar que, en all¨° que sigui ¨²til, no s'utilitzar¨¤.

P. Ha faltat voluntat de negociaci¨® en alguna part? El ministre de Foment acusa d'aix¨° els treballadors.

R. Ning¨² va a la vaga per capritx, ni ning¨² es resisteix a donar m¨¦s per capritx. El tema d'aquestes licitacions de serveis ¨¦s molt inh¨°spit.

P. Haurien de canviar llavors les licitacions en les quals el preu pesa tant?

R. El preu t¨¦ una valoraci¨® aclaparant, inconscientment empeny a la baixa. Aquests serveis, que s¨®n essencials per a la comunitat, es caracteritzen per dues dades contradict¨°ries i sorprenents: la valoraci¨® social, laboral i salarial d'aquests llocs de treball no est¨¤ d'acord amb els danys produ?ts per la seva abs¨¨ncia. La vaga d'uns netejadors en un hospital pot fer m¨¦s mal que la d'uns metges. En canvi, no ¨¦s comparable el rol social dels uns i els altres. Aquesta contradicci¨® genera una situaci¨® inc¨°moda. Estan en conflicte diversos subjectes: el ciutad¨¤/seguretat, el viatger/confort i el treballador/dignitat. I aix¨° cal conciliar-ho.

P. I la regulaci¨® de la contractaci¨® p¨²blica ho aconsegueix?

R. Ha d'ajudar.

P. Llavors ha de canviar?

R. S¨ª. No pot ser ni molt menys el preu [tan determinant]. Sovint t¨¦ lloc, partint de la desconfian?a, que el Tribunal de Comptes entra en el cas que passa a una empresa el preu de la qual sigui superior a l'ofert per una altra. I la tend¨¨ncia ¨¦s curar-te en salut.

P. Perqu¨¨ la regulaci¨® dona molt pes al preu.

R. Ho permet, per¨° contractacions donades a preus superiors han estat contestades. No pot basar-se en el preu perqu¨¨ inconscientment es tendeix a la baixa. Tamb¨¦ tendeix a la depreciaci¨® del treball i del servei. Cal intentar corregir aix¨°.

P. I t¨¦ alguna idea?

R. Si la vareta m¨¤gica ¨¦s l'eina de treball, estem perduts. El que existeix ¨¦s la paraula, la ra¨®, fins i tot la complicitat. Hem de parlar m¨¦s, i recon¨¨ixer i respectar el treball dels agents socials i econ¨°mics, que s¨®n previstos amb cert desdeny intel¡¤lectual al nostre pa¨ªs.