¡°Ser h¨ªbrid t¡¯ensenya a escoltar, i aix¨° avui hauria de ser essencial¡±

Com que treballava de 9 del mat¨ª a 5 de la tarda, s'aixecava a les cinc del mat¨ª a llegir. Per poder estar, doncs, m¨¦s temps amb el seu pare, se li va acabar unint de matinada, arraulit en silenci al seu costat i, amb els anys, tamb¨¦ es va posar a llegir. ?s una curiositat m¨¦s del seu ¨¤lbum familiar, on hi ha un besavi esclau. I tamb¨¦ un viatge, a trav¨¦s de diverses generacions, des de Guadalupe a Ghana, l'¨²ltima destinaci¨® de les quals l'ha portat a criar-se i estudiar entre la seva Anglaterra natal i la mateixa Ghana. Unes coordenades vitals aix¨ª havien de marcar per for?a la mirada del m¨®n del poeta Nii Aykwei Parkes (1974). Fa tres anys va ser escollit com un dels 39 escriptors m¨¦s prometedors menors de 40 anys d'?frica i que amb la seva fins ara ¨²nica novel¡¤la, L'enigma de l'ocell blau (Club Editor, en castell¨¤ i catal¨¤), va quedar finalista del Commonwealth Writers el 2010.

Amb un t¨¨nue vel de novel¡¤la polic¨ªaca macerada en pulsi¨® po¨¨tica, la hist¨°ria de Kayo, l'¨²nic forense de Ghana format a Anglaterra i que es veu for?at per les corruptes autoritats a investigar, com a CSI, unes estranyes v¨ªsceres d'un crim com¨¨s en un llogaret, no deixa de ser un cant, sobretot, a la diversitat i al fet que ¡°les coses s¨®n nom¨¦s el que veiem, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que les coses s¨®n nom¨¦s el que no veiem¡±. O tamb¨¦ al fet que ¡°el mal no viu sol en cap corral, sin¨® que tamb¨¦ all¨¤ hi viu el b¨¦¡±. Si ambdues frases del llibre sonen afor¨ªstiques o proverbials ¨¦s perqu¨¨ la tradici¨® cultural oral ghanesa i el seu llenguatge impregnen tot el relat, salpebrat de paraules en llengua twi (hi ha fins i tot un glossari al final), a cavall entre demostraci¨® de diversitat i crit d'alerta davant una riquesa que s'extingeix. ¡°En el meu cas ¨¦s una celebraci¨® del que tenim; en molts escriptors africans hi ha un timbre ¨²nic, l'angl¨¨s¡±, lamenta Parkes, assidu del Spoken World, de cos atl¨¨tic, pentinat afro i notable occipital, on ressona el discurs del keny¨¤ Ng?g? wa Thiong¡¯o: ¡°Descolonitzar la ment ¨¦s un llibre que vaig llegir amb 16 anys i moltes de les seves idees casen amb com escric i com visc; per mi, com m¨¦s lleng¨¹es aprens i m¨¦s contactes tens amb els altres, millor¡±.

L¡¯enigma de l¡¯ocell blau (Club Editor, en castell¨¤ i catal¨¤), va quedar finalista del premi Commonwealth Writers el 2010.

Parkes no deixa de ser la punta de l'iceberg d'un fenomen que podria llegir-se com una regeneraci¨® de la literatura anglosaxona provinent fa unes d¨¨cades dels pa?sos asi¨¤tics, per¨° que ara sembla alimentar-se m¨¦s de la cultura africana. ¡°Ja m'agradaria pensar que les paraules les salvarem des d'?frica, per¨° soc conscient que la nostra eclosi¨® ¨¦s una moda passatgera del sector editorial; celebrem-ho, per¨° haur¨ªem d'aprofitar-ho per crear una multixarxa liter¨¤ria africana i aix¨ª no dependre tant del sistema literari occidental; en l'era digital ¨¦s possible, utilitzant aquesta eclosi¨®, crear un sistema literari propi que vagi m¨¦s enll¨¤, entre els editors africans, de centrar-se en els llibres de text¡±. Creu que el proc¨¦s potser ja ha arrencat. ¡°Comen?a a haver-hi segells amb gran implantaci¨®, les propostes narratives de la qual transcendeixen els seus pa?sos, com Kwani a Kenya, o Cassava Republic a Nig¨¨ria, i tamb¨¦ autors que han decidit publicar per principis sempre a ?frica, encara que en molts casos no cobrin drets, com la ghanesa Ama Ata Aidoo. Hauria de ser el moment¡±.

¡°En aquesta vida hem d'escollir quina hist¨°ria expliquem perqu¨¨ ens afecta; afecta la nostra manera de viure¡±, afirma un personatge del poblat. Parkes tamb¨¦ t¨¦ la seva hist¨°ria per explicar: ¡°Poso el focus en tot el positiu: ¨¦s la meva manera de veure el m¨®n i de viure'l i aix¨ª ho escric; tinc un origen esclau i els meus ancestres han patit de tot, hem passat per molts pa?sos, cultures i lleng¨¹es, per¨° celebrem que encara podem parlar¡­ En qualsevol cas, vull explicar que no hi ha una sola manera de veure i entendre el m¨®n; la novel¡¤la arrenca amb la frase: ¡®Els ocells no han parat de cantar mai¡¯; hi ha molts ocells i cadascun canta a la seva manera¡±. Moralitat? ¡°Soc un escriptor afric¨¤ d'un petit pa¨ªs en una zona on nom¨¦s en aquesta zona hi ha 90 lleng¨¹es vives; aquesta complexitat ¨¦s dif¨ªcil d'entendre, per¨° cal tenir-la sempre al cap¡±.

De les desenes de fils que teixeixen L'enigma de l'ocell blau?hi ha el duel desigual entre una tradici¨® oblidada i que ning¨² respecta i la modernitat: Oduro, el bruixot de la tribu, no troba a qui transmetre la seva sapi¨¨ncia; Yaw Poku ¨¦s, evidentment, l'¨²ltim gran ca?ador. Kayo arriba al poble amb la intu?ci¨® del respecte al passat i el saber de la ci¨¨ncia occidental, que no ¨¦s suficient. ¡°Els vells oficis es perden com a Occident, encara que des de fa una desena d'anys hi ha pol¨ªtiques governamentals per recuperar, per exemple, la medicina tradicional. Kayo em serveix de met¨¤fora: ¡®Si creus que ho saps tot i no pares i escoltes, has perdut¡¯; Poku li far¨¤ veure que la vida ¨¦s m¨¦s complexa que la ci¨¨ncia¡±, diu Parkes, amb el mateix to de proverbi antic que ha de deixar anar el seu personatge.

¡°Soc conscient que la nostra eclosi¨® ¨¦s una moda passatgera del sector editorial; celebrem-ho, per¨° haur¨ªem d¡¯aprofitar-ho¡±

La Ghana que retrata Parkes, que viu entre Londres i Accra, pateix una inexorable desforestaci¨®. ¡°Les persones tenim plans, per¨° tamb¨¦ avantpassats; les necessitats de la terra s¨®n m¨¦s importants que les nostres¡±, es diu en una altra bella frase aforisme, tan freq¨¹ents en el llibre. ¡°Tradicionalment, abans de tallar un arbre havies de consultar als m¨¦s vells de la tribu i explicar-los per qu¨¨ i per a qu¨¨ anaves a tallar un arbre, la relaci¨® amb el medi ambient era natural; amb la colonitzaci¨® brit¨¤nica es va imposar la idea que si no explotaves al m¨¤xim els teus recursos ¨¦s que eres simplement idiota¡±. Tamb¨¦ ¨¦s un pa¨ªs infestat de viol¨¨ncia i, sobretot, corrupci¨® en l'administraci¨®, amb suborns i extorsions i, a la base, funcionaris que cobren tard i malament. ¡°?s un pa¨ªs amb totes les condicions per a la corrupci¨®, el que ¨¦s impressionant de deb¨° ¨¦s que no n'hi hagi m¨¦s¡­ Per¨° tampoc ¨¦s tan diferent d'Anglaterra: quan es va convidar Roberto Saviano, l'autor de Gomorra amena?at per la m¨¤fia, la policia de Londres va dir que no podia garantir la seva seguretat, deixant entreveure, subtilment, corrupci¨® interna¡±.

En un context aix¨ª, sorpr¨¨n la passivitat i fins i tot certa alegria de la poblaci¨®, segons despr¨¨n la novel¡¤la. ¡°La gent no ¨¦s feli? en la ignor¨¤ncia sin¨® per un pacte amb si mateixa, la necessitat de tenir una mica de pau interior, no rebel¡¤lar-se m¨¦s¡­ Per¨° aix¨° t¨¦ un punt encara m¨¦s perill¨®s perqu¨¨ si se sobrepassa, venen aquests esclats tan extrems, per exemple, el de Tun¨ªsia: ¡®Ja no m'importa res, ni que em matis, ja n'hi ha prou¡¯¡±.

Amb l'optimisme en el seu ADN, Parkes prefereix parlar de noms a seguir en les lletres africanes ¨C¡°recomanaria les veus de les sud-africanes Z?e Wicomb i Bessie Head¡±¡ªi del simbolisme ¨²ltim del protagonista de la seva novel¡¤la, Kayo: ¡°?s la qualitat de ser h¨ªbrid, ser i estar en dos mons; ser h¨ªbrid t'ensenya a escoltar, que avui hauria de ser essencial¡±.