Brunhilde es cola al festival de cinema jueu

Les secret¨¤ries dels nazis potser eren molt eficients, per¨° no s'assabentaven de res. O aix¨° ¨¦s el que deien.

Tal com va fer Traudl Junge, l'¨²ltima secret¨¤ria privada de Hitler (la protagonista del film El hundimiento), Brunhilde Pomsel (Berl¨ªn, 1911) afirmava que no havia sabut mai res dels crims del III Reich i, escolteu b¨¦, ni tan sols una paraula de l'Holocaust, que preferia anomenar ¡°el tema dels jueus¡±. I aix¨° que Pomsel, morta el gener passat a Munic a l'edat de 106 anys (longeva com aquesta altra valqu¨ªria hitleriana que va ser Leni Riefenstahl, de 101) va ser des del 1942 fins al final de la II Guerra Mundial ¨Cque va viure, igual que Junge, al mateix B¨²nquer de la Cancelleria¨C, l'esten¨°grafa personal de Joseph Goebbels, el totpoder¨®s ministre nazi de Propaganda i un dels pitjors criminals de la hist¨°ria.

Reconeixia haver votat Hitler. ¡°Ens tenia sota un encanteri¡±, ?es va justificar

Per les mans de la secret¨¤ria va passar fins i tot el dossier de Sophie Scholl, la l¨ªder del moviment estudiantil antinazi de la Rosa Blanca, que van guillotinar per alta tra?ci¨® el 1943, tot i que, aix¨° s¨ª, la fidel funcion¨¤ria va preferir no mirar qu¨¨ deia el document. Pomsel, que en taquigrafia era una m¨¤quina, per¨° tenia la sensibilitat als sudets, per fer servir un eufemisme, ¨¦s una inesperada convidada del Festival de Cinema Jueu de Barcelona (12 al 30 de setembre, a la Filmoteca de Catalunya), que t¨¦ com un dels principals atractius (si ¨¦s que es pot dir aix¨ª) d'una programaci¨® interessant¨ªssima la projecci¨® de l'apassionant documental Una vida alemanya (2016) que compila 30 hores d'entrevista amb la secret¨¤ria privada del rabi¨®s Jupp (el malnom pel qual es coneixia Goebbels, tot i que l'altre, el de "dimoni coix", era millor que no el sent¨ªs).

El documental, que es podr¨¤ veure el divendres dia 15, en qualitat d'estrena a Espanya, ¨¦s una coproducci¨® germanoaustr¨ªaca de 113 minuts dirigida per Christian Krone, Olaf S. M¨¹ller, Roland Schrotthofer i Florian Weigensamer. Al film, que es va projectar al Jerusalem Film Festival, Pomsel, que cau en algunes contradiccions, es descriu com un personatge secundari i sense cap inter¨¨s en pol¨ªtica. Afirma que no t¨¦ res de qu¨¨ penedir-se. En realitat, ning¨² que fos, com ella, al cor de la m¨¤quina de propaganda nazi podia ser una persona gaire t¨¨bia amb el r¨¨gim, i la nostra Brunhilde era membre del partit: afirmava que s'hi havia afiliat per poder accedir a la feina, per¨° sembla que es va apuntar a l'NSDAP als anys trenta. Reconeixia que havia votat Hitler. ¡°Ens tenia sota un encanteri¡±, es va justificar.

En una entrevista en un diari ?brit¨¤nic va admetre que quan la van recomanar per traslladar-la a l'oficina de Goebbels ho va considerar una recompensa perqu¨¨ era la millor mecan¨°grafa de l'emissora de la r¨¤dio estatal on treballava. El nou lloc comportava un salari astron¨°mic per a l'¨¨poca. Ella tenia llavors 31 anys, aix¨ª que tampoc era cap c¨¤ndida joveneta. Descrivia la feina que feia com a rutin¨¤ria ¨C¡°en realitat no vaig fer res m¨¦s que teclejar a l'oficina de Goebbels¡±¨C, i parlava del dirigent nazi com un?gentleman de ¡°noble eleg¨¤ncia¡±, tot i que reconeix que la va sorprendre negativament (gr¨¤cies a D¨¦u) el dia que el va veure en directe a l'Sportpalast de Berl¨ªn, el febrer del 1943, llan?ant un virulent discurs que feia una crida a la guerra total.

La secret¨¤ria amb nom de valqu¨ªria admetia que havia fet algunes cosetes, com tergiversar (a la baixa) les xifres de soldats alemanys morts al front o (a l'alta) les estad¨ªstiques de violacions de dones alemanyes per les tropes sovi¨¨tiques. ¡°Per¨° no sab¨ªem res de les dels jueus. S¨¦ que ning¨² em creu, tothom es pensa que ho sab¨ªem tot, per¨° aix¨° era molt secret. Cr¨¨iem que els enviaven a territoris llunyans per repoblar-los¡±. Una de les que va marxar va ser la seva amiga jueva Eva L?wenthal: a Auschwitz.