Catalanes musulmanes

Pot ser que una de les difer¨¨ncies m¨¦s significatives dels terroristes del 17 d¡¯agost a Barcelona i Cambrils respecte als d¡¯altres atemptats recents a Europa ¨¦s que els seus conciutadans coneixem els seus familiars. Aquests adolescents terroristes s¨®n catalans. En catal¨¤ xatejaven per WhatsApp fins i tot, cosa que no ¨¦s tan habitual en molts catalans joves. En el seu moment vam descobrir que eren francesos els que atacaven Par¨ªs i brit¨¤nics els que ho feien a Londres i Manchester, i el mateix ara. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, aqu¨ª coneixem les seves fam¨ªlies des del primer dia. A Ripoll s¨®n els seus ve?ns, els seus estudiants, els seus amics, en algun cas un dels seus treballadors. La resta de nosaltres hem vist i sentit els familiars pels mitjans. De fet, les hem vist i sentit, ja que han estat sobretot dones qui ha donat la cara.

Em refereixo a la mare del conductor de la furgoneta assassina i a la germana dels Oukabir. El mateix dia de l¡¯atemptat, Ghanno Gaanimi, mare del conductor, Younes Abouyaaqoub, va demanar al seu fill que s¡¯entregu¨¦s: ¡°?s millor que estigui pres que no pas que mori¡±. M¡¯imagino que temia que s¡¯immol¨¦s o el que va passar, que va ser abatut pels Mossos. Ning¨² ja no pot interrogar el seu fill convertit en assass¨ª m¨²ltiple, ni saber res del que li va passar.

La mare va parlar en ¨¤rab, si no ¨¦s que no ho va fer (no trobo informaci¨®) en amazic, la llengua de bona part dels immigrants de Ripoll de la seva edat, berbers d¡¯origen. Pr¨¨viament havia aparegut a la televisi¨® el pare de dos dels terroristes morts a Cambrils, els Oukabir. La seva manera d¡¯estar devia ser una forma de l¡¯estat de xoc, de tan inanimat que semblava. Com si la cosa no an¨¦s amb ell, impel¡¤lit pels fets i la por, apareixia a la porta de casa seva davant dels focus de la televisi¨® i els flaixos de les c¨¤meres, inexpressiu, parlant en un castell¨¤ gaireb¨¦ nul.

Per¨° les dones van parlar: la mare d¡¯un, com deia, en la seva llengua d¡¯origen; la germana de dos m¨¦s, en catal¨¤. En una comunitat cultural i pol¨ªtica com la musulmana, en la qual les dones tenen negat el paper p¨²blic, ¨¦s de notable rellev¨¤ncia que dues dones hagin parlat. Sobretot la jove germana, Safida Oukabir. Va ser impactant escoltar-la en l'acte que es va fer a Ripoll de rebuig al terrorisme. El seu germ¨¤ Moussa havia estat abatut a Cambrils i el seu germ¨¤ Driss havia estat detingut.

En un primer moment vaig tenir els meus dubtes sobre si havia estat raonable demanar a la germana de dos terroristes parlar en aquell acte col¡¤lectiu. Despr¨¦s de pensar-hi i parlar-ho, he arribat a un cert criteri: pot ser que aquesta sigui l¡¯ocasi¨® de plantejar que les dones musulmanes siguin ja reconegudes com a subjectes pol¨ªtics, i no em refereixo a ocupar c¨¤rrecs ni altres, sin¨® a ser visibles i tenir veu en les seves fam¨ªlies i en la vida p¨²blica. El ¡°problema de la dona¡±, greu entre nosaltres, ¨¦s probablement el m¨¦s seri¨®s i fins i tot el m¨¦s determinant en el m¨®n ¨¤rab i els seus radis d¡¯influ¨¨ncia.

Sabem ara de professors de Ripoll i les seves dificultats per tractar amb els pares dels alumnes: o no van a les reunions o necessiten els fills com a traductors (tamb¨¦ per anar al metge o per a qualsevol q¨¹esti¨® administrativa o p¨²blica). N¨²ria Perpiny¨¤, t¨¨cnica municipal de Participaci¨® i Conviv¨¨ncia, explica que molt sovint, quan finalment pot parlar amb el pare, mai amb la mare, adverteix que el progenitor no sap res dels seus fills homes. Molts es pregunten ara com ¨¦s que les fam¨ªlies no sabien res de la radicalitzaci¨® d¡¯aquests joves, gaireb¨¦ tots adolescents. De la mateixa manera que es vol creure en la bondat immaculada de la integraci¨® d¡¯acollida, no es vol veure la desintegraci¨® que campa entre moltes fam¨ªlies de pocs recursos com aquestes. S¨®n les fam¨ªlies, els coneguts, els educadors i formadors els responsables de la sectaritzaci¨® d¡¯aquests nois?

Les paraules de Safida Oukabir han de prosseguir ressonant, no van ser nom¨¦s emotives: ¡°Quan un jove que ha nascut o arribat de petit a Catalunya es rebel¡¤la contra el pa¨ªs i contra el m¨¦s preuat que t¨¦, la seva ciutat, vol dir que tenim un veritable problema que no hem d¡¯amagar¡±. ?s un primer pas per parlar dels terroristes i la seva subjectivitat, que tanta falta fa. No s¨®n cossos a abatre i prou, cal saber el perqu¨¨ de cadascun. Aquests dies a Ripoll, bressol de la Catalunya secular, el curs comen?a i cal bregar amb aquestes ferides. Que les catalanes musulmanes continu?n parlant.