Les biblioteques pervertides

Fa cosa de trenta anys, un bon dia va apar¨¨ixer, al cancell de la biblioteca de l¡¯Institut Franc¨¨s de Barcelona, un cartell que deia ¡°M¨¦diath¨¨que¡±, all¨¤ on sempre s¡¯hi havia llegit ¡°Biblioth¨¨que¡±. Fetes les investigacions que s¨®n del cas, va resultar que els francesos, que tenen una administraci¨® pr¨¤ctica i formidable des de Napole¨®, havien arribat a la conclusi¨® que, si la gent anava a aquell lloc a llogar pel¡¤l¨ªcules i no llibres, el nom s¡¯havia de canviar per no enganyar ning¨². Despr¨¦s es va saber que, abans de canviar el nom, els llibres de l¡¯Institut havien estat llen?ats als contenidors del barri, cosa que N¨¦stor Luj¨¢n i Paco Noy, pel que s¨¦, van comprovar per al seu goig i enriquiment de les llibreries pr¨°pies: hi van trobar primeres edicions de molta literatura francesa, volums que haurien costat un dineral.

Han passat molts anys, per¨° ara li ha arribat a les nostres biblioteques el torn de deixar de ser tal cosa. Un article esborronador publicat en aquest mateix diari el 27 de juliol ens explicava que les biblioteques de Catalunya ja no es plantegen prestar llibres a ning¨² ¡ªat¨¨s, segurament, que ning¨² no en demana¡ª sin¨® oferir una altra mena, v¨¤ria, de serveis. La primera barbaritat que s¡¯hi llegia deia: ¡°Fins avui, les biblioteques oferien l¡¯acc¨¦s al coneixement, per¨° a partir d¡¯ara han de ser capaces de generar-lo a trav¨¦s de l¡¯experimentaci¨® i la creaci¨®¡±. Com si els llibres no generessin, m¨¦s que cap altra cosa, experi¨¨ncia i models per a la m¨¦s digna activitat dels homes: saber, i viure en el llenguatge. En comptes de llibres, ara a les biblioteques s¡¯hi fan cursos de cuina, ponsiupilates, agricultura urbana, assessorament matrimonial, atenci¨® psicol¨°gica i Starbucks, amb cafeteria i tot. Hi ha learning spaces, inspiration spaces, permotive spaces, i ¡°laboratoris¡± per a l¡¯experimentaci¨® tecnol¨°gica (aprendre a jugar amb videojocs, per exemple).

Els pares hi deixen els nens considerant que ¨¦s un lloc civilitzat; els vells hi troben caloreta a l¡¯hivern i a l¡¯estiu fresca; les mestresses aprenen a fer plats empordanesos, que s¨®n m¨¦s catalans que els altres: pollastre amb escamarlans, ¡°mar i muntanya¡±. Si tenen un sostre ben alt, els castellers hi assagen. Si ¨¦s espai¨®s, s¡¯hi apr¨¨n a ballar el tango, mai el minuet. L¡¯article al¡¤ludit es preguntava: ¡°?En un futur hi haur¨¤ biblioteques sense llibres?¡±. Doncs s¨ª: ¨¦s m¨¦s que probable, en vista de l¡¯avan?ada dels nous aparells t¨¨cnics ¡ªmal anomenats ¡°tecnologies¡±, nom d¡¯una disciplina, no d¡¯una eina¡ª, en vista de l¡¯analfabetitzaci¨® funcional progressiva de la societat, i at¨¨s el desprestigi de gaireb¨¦ tot el que era s¨°lid i anal¨°gic: els llibres, el paper, els llapis, la goma d¡¯esborrar i la maquineta de fer punta.

Hi havia uns centres on es feien totes les coses que hem dit m¨¦s amunt: es deien ¡°centres culturals¡±. N¡¯hi havia a cada barri. Ara resulta que es multiplicaran per tres o per quatre gr¨¤cies a la c¨¤ndida assist¨¨ncia dels bibliotecaris, molt sovint contra la seva idea del que caldria fer. Una bona colla deu pensar: O tempora!

La directora de la biblioteca Elisenda de Montcada ¡ªon deu jeure l¡¯impressionant llegat de Juan Ram¨®n Masoliver¡ª deia: ¡°La biblioteca deixar¨¤ de ser un espai on m¡¯adre?o [SIC]a cercar informaci¨® i coneixement per passar a ser un centre per al desenvolupament personal¡±. Com si llegir no fos una operaci¨® destinada al desenvolupament de la persona, m¨¦s que cap altra cosa. I una guinda: ¡°Les biblioteques perduraran en el temps i s¡¯aniran renovant perqu¨¨ sempre hi haur¨¤ noves necessitats¡±. Home! Dona! Posem que un vol cardar (la llana) i necessita un espai per fer-ho: doncs a la biblioteca! L¡¯altra necessita que li ensenyin a fer-se la manicura: corrents a la biblioteca! El de m¨¦s enll¨¤ necessita aprendre a conduir: vinga un curset a la biblioteca, amb pr¨¤ctiques incloses! Hi haur¨¤ de tot, i tota mena de serveis; llegir, no llegir¨¤ ning¨².

A proposta del president Pujol, quan era sant, vaig demanar-li a la llavors consellera d¡¯Educaci¨®, Irene Rigau, que potenci¨¦s l¡¯ensenyament de la literatura ¡ªo l¡¯afici¨® a llegir¡ª a tota l¡¯educaci¨® secund¨¤ria i el batxillerat si no vol¨ªem veure buides les llibreries i les biblioteques en cosa d¡¯anys. No va fer res. Si ara ho propos¨¦s a la titular dels nostres dies, tampoc no faria res. Aviat els nois i noies del pa¨ªs no sabran qu¨¨ ¨¦s la literatura, no se¡¯ls acudir¨¤ entrar en una llibreria, i, per descomptat, si les biblioteques no s¡¯acaben de pervertir en el sentit que ja hem assenyalat, llavors tampoc no hi aniran. Nom¨¦s hi entraran, a manats i a carretades, a betzef i a la baldor, quan uns llums de ne¨®, a l¡¯exterior, indiquin ¡°Can Folga¡± o ¡°Biblioteca pervertida¡±, en comptes de la noble paraula ¡°Biblioteca¡±, com es llegia a Alexandria.