Per Catalunya!

Catalunya celebra avui la seva Diada. Com ¨¦s habitual combinar¨¤ el car¨¤cter festiu, l¡¯al¨¨ reivindicatiu i l¡¯intent de capitalitzaci¨® pol¨ªtica de l¡¯ampli sentiment popular catalanista. Ho far¨¤ de manera diversa, com diversa ¨¦s la societat catalana, la pluralitat de la qual alguns busquen reduir a postura ¨²nica. Per¨° les diferents convocat¨°ries pol¨ªtiques i esdeveniments culturals afloraran aquest pluralisme, en el qual la majoria segueix sent antirrupturista, com va ratificar ahir l¡¯enquesta d¡¯EL PAIS. Hi haur¨¤ un concorregut seguici independentista, que hauria d¡¯evitar les maneres brusques i els incidents fins ara esquivats. Aix¨ª com l¡¯¨²s partidista del desig de conc¨°rdia suscitat pels atemptats del 17-A, aparentment llunyans en el temps per¨° propers pel patiment actual de tantes v¨ªctimes. I altres actes de diferent i trobat signe pol¨ªtic, aix¨ª com el gaudi privat i familiar de molts.

Aquest pluralisme intern ¨Ccom passa tamb¨¦ en la sencera ciutadania espanyola¨C ¨¦s un valor suprem a preservar. Una altra cosa ¨¦s que s¡¯estigui traduint en una fragmentaci¨® pol¨ªtica marcada per una extremada i rebutjable polaritzaci¨®, com ha aconseguit amb ¨¨xit trist l¡¯estrat¨¨gia independentista oficial: m¨¦s vituperable per reduccionista que criticable per la seva finalitat ¨²ltima, equivocat per¨° leg¨ªtim, si es compassa a les exig¨¨ncies processals de l¡¯ordenament democr¨¤tic vigent. L¡¯afirmaci¨® d¡¯una catalanitat pac¨ªfica, legal i liberal; i la seva derivada voluntat (de llarga traject¨°ria) d¡¯aprofundir en l¡¯autogovern, canalitzada democr¨¤ticament, han de ser objecte de reconeixement de tots els espanyols, i en bona mesura ho s¨®n. Sense ser trivial, no importa tant com aix¨° es tradueixi en el terreny nominalista ¨Cnaci¨®, nacionalitat, comunitat¡­¨C com que aix¨° integri identitats, no augmenti dissensos i es concentri en els continguts.

Recon¨¨ixer ¨¦s requisit de respectar. I ¨¦s molt respectable l¡¯aportaci¨® dels catalans al quefer com¨². No nom¨¦s per la mida de la seva economia (una cinquena part del PIB espanyol) sin¨® pel seu car¨¤cter de punta de llan?a. D¡¯avantguarda en la creaci¨® de sectors: abans, la ind¨²stria lleugera t¨¨xtil, metal¡¤l¨²rgica i qu¨ªmica; despr¨¦s, l¡¯automoci¨® i els serveis industrials i culturals, del cinema a la publicitat i el disseny; avui, en la tecnologia avan?ada, de la farmac¨¨utica a la biotecnol¨°gica. I d¡¯aportaci¨® de talent a la innovaci¨®: cinc de les primeres universitats espanyoles s¨®n catalanes; les patents suposen un ter? del total; les start-up igualen en nombre el conjunt; l¡¯exportaci¨® arrasa.

La Diada acollir¨¤ avui manifestacions de diferent signe: Catalunya ¨¦s plural i no monol¨ªtica

Espanya no s¡¯ent¨¦n sense la seva cultura industrial (i els valors d¡¯esfor?, treball, qualitat, emulaci¨®), sense la seva aportaci¨® cultural, editorial i art¨ªstica. Que s¡¯est¨¦n a plantejaments pol¨ªtics descentralitzadors, del federalisme del XIX, a l¡¯estat regional del 1931 i a l¡¯auton¨°mic del 1978. Espanya ¨¦s un estat liberal, proper, avan?at i europeista gr¨¤cies a moltes aportacions, i entre elles destaquen amb una lluentor especial pr¨°pia les catalanes. Ni ignorants ni su?cides haurien de negar aquests fets.

Per aix¨° ¨¦s l¨°gic que Catalunya empenyi per eixamplar el vestit pol¨ªtic en el qual es desenvolupa. I ¨¦s intel¡¤ligent: ampliar-lo, en lloc d¡¯esfilagarsar-lo i abandonar-lo. Tot ¨¦s perfectible, per¨° seria insensat oblidar que mai com avui l¡¯idioma catal¨¤, malgrat el seu millorable estatut administratiu, ha estat m¨¦s dif¨®s en la hist¨°ria; mai com des de la transici¨® s¡¯ha obert m¨¦s llera (de vegades obturada) per a l¡¯exercici del poder pol¨ªtic dels catalans, a casa i a la de tots; mai el nom de la seva capital, Barcelona, s¡¯ha passejat amb tanta admiraci¨® per tot el m¨®n.

L'aportaci¨® dels catalans exigeix respecte; i les seves inquietuds, soluci¨® pol¨ªtica democr¨¤tica

Cal resoldre aquesta incomoditat per les defici¨¨ncies del sistema i pels episodis recentralitzadors. I atendre al clam per a nous encaixos, sempre millors que el desencaixament. Aquest diari reclama di¨¤leg i negociaci¨® sobre la q¨¹esti¨® catalana. I propostes i mesures creatives i integradores. I nous horitzons per a l¡¯autogovern. Amb tanta insist¨¨ncia com en la seva defensa de la legalitat, l¡¯Estatut i la Constituci¨®. La millor definici¨® i millora de les compet¨¨ncies de la Generalitat; una millora en el finan?ament i en les inversions estructurals: un estatut oficial de les lleng¨¹es auton¨°miques a les universitats i altres institucions de l¡¯Estat; una millor visibilitat de la cultura catalana com a patrimoni com¨²; una reforma constitucional federal que inclogui els fets diferencials; una distribuci¨® geogr¨¤fica de centres i ens oficials.

Tot aix¨° hem defensat i en aix¨° seguirem. Un programa d¡¯aquest g¨¨nere ha d¡¯activar-se amb promptitud. Per¨° la deriva actual d¡¯esquin?ament, endog¨¤mia i enfrontament provocada pels independentistes al so de la corneta de l¡¯extremisme antisistema de la CUP impediria aquestes solucions i ens abocaria a tots a un desastre compartit. ¡°Per Catalunya!¡± va entonar el president de la Generalitat Llu¨ªs Companys un instant abans de perdre la vida el 1940 a mans de l¡¯escamot d¡¯afusellament. Que tots els catalans i espanyols puguem sentir-nos orgullosos de clamar: Per Catalunya! En llibertat. Amb pau. En conc¨°rdia.