El federalisme clandest¨ª

L'experi¨¨ncia ens ha demostrat que als espais que s¨®n lloc de trobada d'independentistes i federalistes, els federalistes sempre paguen un preu dur: callar, passar a la clandestinitat, veure censurat el terme federal dels textos substitu?t per un altre de m¨¦s neutre i descriptiu que no pas ideol¨°gic: plurinacional. Encara que en les assemblees l'al¨¨ federal supera l'¨¨pica independentista per 80 a 20, l'endem¨¤ torna a l'armari i no acaba mai de sortir-ne, com la roba d'entretemps, perqu¨¨ sempre fa massa fred o massa calor.

Podem llegir com Gerardo Pisarello diu leg¨ªtimament que s¨ª que votar¨¤ i que ho far¨¤ amb un s¨ª cr¨ªtic. Fa dos mesos vam poder llegir les paraules prof¨¨tiques d'Elisenda Alamany: ¡°Hi anirem¡±. No obstant aix¨°, cap veu dirigent dels comuns ha pronunciat les paraules male?des: ¡°Jo no hi anir¨¦, estic per l'abstenci¨® cr¨ªtica¡±.

Un assisteix a les assemblees i el clam dels que hi parlen ¨¦s en contra d'anar a l'1 d'octubre. No obstant aix¨°, cap veu dels notables vol o s'atreveix a representar-la. El silenci del federalisme a Catalunya en Com¨², com abans a ICV, ¨¦s el silenci dels xais.

El PSC, malgrat els discursos impecables d'Iceta, a l'hora de la veritat l'ombra de Susana D¨ªaz ¨¦s allargada i fins ara tampoc ha tingut un full de ruta clar i realitzable de reencaix de Catalunya a les Espanyes que hagi assumit el PSOE.

La culpa que s'hagi arribat fins aqu¨ª ¨¦s del PP i ¨¦s del processisme, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s, en part, del silenci del federalisme. L'independentisme presenta una alternativa: irreal, virtual i pr¨¤cticament impossible que ha arribat al cap del carrer i ara nom¨¦s sembla que li queda el cam¨ª de la insurrecci¨® civil. L'independentisme ha estat ret¨°rica i comunicaci¨® sense pol¨ªtica, per¨° al costat ha tingut un federalisme pol¨ªtic d'¨¤nima viva, per¨° sense ning¨² que l'encap?ali i aix¨° el fa semblar m¨¦s ret¨°ric i irrealitzable que no pas l'independentisme.

El proc¨¦s ha sabut conquerir l'hegemonia i dominar el terreny pol¨ªticament correcte, sense menysprear l'assetjament dial¨¨ctic a les xarxes. Avui que la pol¨ªtica necessita sumar serenitat i entrega, la mirada federal, si encara existeix, dels dirigents de Catalunya en Com¨² est¨¤ dominada per la timidesa i la por. Una por m¨ªstica, que no ¨¦s f¨ªsica, per¨° que incapacita per sumar en pol¨ªtica cervell i cor. Por de ser minoria, por de sortir de la norma, por de TV3, por de Catalunya R¨¤dio, por de despenjar-nos m¨¦s d'un pam del proc¨¦s, por de mirar els ulls de la gent que viu als barris populars, que veu m¨¦s Telecinco que no pas TV3 i que fins ara vota En Com¨² Podem.

Amb aquesta por va trencar Joan Coscubiela i el seu grup parlamentari, amb les lamentables excepcions de les males companyies. La seva intervenci¨® va ser hist¨°rica perqu¨¨ per primera vegada en molts anys l'al¨¨ d'arrel federalista va respirar al Parlament sense complexos, en boca d'alg¨² de l'esquerra de sempre, que sap parlar amb cor, subjecte, verb i predicat.

No obstant aix¨°, mentre uns s'emocionaven davant la vella dignitat de dir les coses pel seu nom, els nostres dirigents de Catalunya en Com¨² arrufaven les celles i serraven els llavis perqu¨¨ al cap de 24 hores aprovaven una consulta per decidir si s'havia de participar en la ¡°mobilitzaci¨®¡± de l'1-O. Com si les 48 hores negres no haguessin existit, com si la intervenci¨® de Joan Coscubiela no s'hagu¨¦s produ?t, o el que ¨¦s pitjor, com si la cosa no an¨¦s amb Catalunya en Com¨².

La Constituci¨® ¨¦s un concepte tab¨², com si no fos tamb¨¦ nostra, com l'Estatut, com el federalisme, com la transici¨® del 78. En un any de democr¨¤cia vigilada, d'amenaces de cops d'Estat, amb pol¨ªtics franquistes, amb la por al cos, aquest s¨ª f¨ªsic, amb soroll de sabres a les casernes, amb atemptats, amb assassinats d'advocats laboralistes, s'ha aconseguit m¨¦s que en sis anys de manifestacions multitudin¨¤ries i d'estelades als balcons amb el Govern a favor. En aquests sis anys no s'ha ampliat ni un cent¨ªmetre l'espai de l'autogovern.

L'1-O no ¨¦s una mobilitzaci¨®, forma part d'un pack que porta incorporat un refer¨¨ndum sense garanties democr¨¤tiques i la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. Es voti o no es voti l'1-O, si Catalunya en Com¨² aprova legitimar-lo amb el seu vot, no se situar¨¤ al capdavant d'un projecte plurinacional per canviar les coses, sin¨® a la cua del proc¨¦s per acabar d'espatllar-les. Sigui com sigui, l'¨¤nima i el cos federal han d'abandonar la clandestinitat. Que Joan Coscubiela no sigui l'excepci¨®, sin¨® un exemple a seguir.

Jos¨¦ Luis Atienza ¨¦s coordinador del grup federal d'ICV i promotor d'un manifest a favor de no votar en el refer¨¨ndum.