Joc de mem¨°ria

Caminar per la vella vida. La mem¨°ria involunt¨¤ria en la literatura i l¡¯art?el t¨ªtol d¡¯aquest bon assaig, pot fer arronsar el nas al lector, per¨° el desarronsar¨¤ en saber que parla de la vida de cadasc¨² de nosaltres quan no ¨¦s evident ni visible, quan el coneixement aspira a un nivell m¨¦s prec¨ªs i enterbolit de veritat, quan no s¡¯est¨¤ de tafanejar all¨¤ on sentiments, intu?cions i desitjos es confabulen per trencar-nos el relat propi, net i polit. Llu¨ªs Quintana (1953) ¨¦s professor de literatura i llengua catalana a la UAB i proposa ara, gaireb¨¦ com una s¨ªntesi vital de lectures d¡¯una vida, la inspecci¨® acurada i elegant d¡¯un tema central de la literatura contempor¨¤nia: la desestabilitzaci¨® del jo i la seva consci¨¨ncia plural. El seu camp d¡¯exploraci¨® ¨¦s la tradici¨® dels grans escriptors d¡¯Occident dels tres ¨²ltims segles, tot i que s¡¯aboca de tant en tant a Virgili i l¡¯Eneida, o Cervantes i el Quixot, o s¡¯atura a fer una sint¨¨tica i brillant justificaci¨® del trasp¨¤s de la Il¡¤lustraci¨® al Romanticisme.

Ja dic que no ho diu el t¨ªtol per¨° s¨ª el subt¨ªtol: La mem¨°ria involunt¨¤ria en la literatura i l¡¯art s¡¯ocupa d¡¯esbrinar el reconeixement d¡¯una facultat, la mem¨°ria involunt¨¤ria, quan encara ning¨² no l¡¯ha designat i explorat com ho far¨¤ Proust avan?at el segle XX, i ¨¦s alhora la definici¨® del punt d¡¯inflexi¨® que significa la Recherche per a la transformaci¨® que ha viscut la percepci¨® del temps i la consci¨¨ncia successiva i pluralitzada del jo a la literatura al segle XX. Sona tot a una pedanteria autosatisfeta i carregant, per¨° la virtut del llibre ¨¦s justament la vaga ironia que el traspassa sense ¨¨mfasi i alhora l¡¯abs¨¨ncia de pretensions prescriptives. A canvi, Quintana ofereix un lleg¨ªvol i subtil assaig de lectures de cl¨¤ssics viv¨ªssims per tal d¡¯identificar els matisos que diferencien una fam¨ªlia de fen¨°mens vinculats: la mem¨°ria involunt¨¤ria, el somnieg o la r¨ºverie francesa, l¡¯associaci¨® d¡¯idees o el d¨¦j¨¤ vu (i el seu germ¨¤ substancialment diferent, el d¨¦j¨¤ ve?u).

Aquestes s¨®n les maniobres de la mem¨°ria que explora amb netedat i sentit de la lectura i la intenci¨® d¡¯autor en refer el cam¨ª des de Chretien de Troyes fins a Garc¨ªa M¨¢rquez (el formidable comen?ament ¡°Muchos a?os despu¨¦s...¡± ¨¦s una mostra palesa de mem¨°ria involunt¨¤ria), de P¨¦rez Gald¨®s i Fortunata y Jacinta o Machado de Assis fins a Maragall, Riba o Foix, passant per l¡¯avinguda central de la modernitat est¨¨tica, de Goethe a Dickens, i de Rousseau o Worsworth a Antonio Machado, Joyce o Benjamin, incl¨°s el seu respecte expl¨ªcit per la manera en qu¨¨ Ortega y Gasset va llegir Proust al fam¨®s article de 1923 (ai las) sobre la Recherche, encara nom¨¦s parcialment editada llavors.

Proust ¨¦s la pe?a cabdal estrat¨¨gica, per¨° no ¨¦s el nucli central del llibre: ho ¨¦s l¡¯an¨¤lisi calmosa i pr¨¤ctica d¡¯escenes i instants po¨¨tics o narratius on operen aquestes formes de mem¨°ria afectiva amb capacitat d¡¯esvalotar el galliner interior, amb capacitat d¡¯engendrar el desordre profund a partir de la falsedat de l¡¯ordre conscient, vigilant i normalment emmascarador. L¡¯¨²ltim cap¨ªtol t¨¦ un altre aire buscadament telegr¨¤fic, com si deix¨¦s a les mans del lector la mateixa operaci¨® que ¨¦s al principi del llibre: detectar all¨¤ on ho trobi cada lector, mentre llegeix Rodoreda, Gabriel Ferrater o Alberti, l¡¯instant primordial que activa un ¨¤mbit afectiu d¡¯experi¨¨ncia sepultada per¨° no extingida.

No s¨¦ pas si anem tan malament com sovint es diu d¡¯assagistes literaris amb veu pr¨°pia, per¨° l¡¯escriptura mateixa d¡¯aquest llibre anima la convicci¨® que la cat¨¤strofe haur¨¤ d¡¯esperar encara un temps. Afegeixo que la defer¨¨ncia de donar el text en llengua original i la traducci¨® (molt sovint de l¡¯autor) juxtaposada es conjumina amb unes notes de bibliografia raonada sense cap mena d¡¯estrafol¨¤ria exhibici¨® de pedanteria acad¨¨mica.

Malgrat que massa bocamolls i bocamolles creuran que traeixo la p¨¤tria en recomanar-ho, aquest llibre mereix una traducci¨® al castell¨¤ que transcendeixi el limitat abast del mercat de llibres en catal¨¤. Potser per raons subterr¨¤niament familiars, el ress¨° medi¨¤tic del premi internacional de poesia Pablo Neruda atorgat a Joan Margarit no ha estat exactament apote¨°sic.