A qui li fem botifarra?

A mesura que es va apropant el primer d¡¯octubre creix el nombre de ciutadans de Catalunya que se senten interpel¡¤lats per la pregunta que es pret¨¦n sotmetre a refer¨¨ndum. Augmenten la pressi¨® ambiental i medi¨¤tica per decantar-se al voltant de la q¨¹esti¨® que fa cinc anys que gaireb¨¦ monopolitza el debat pol¨ªtic. Estic a favor o en contra d¡¯un Estat catal¨¤ independent del Regne d¡¯Espanya? Molta gent s¡¯ha formulat aquesta pregunta els ¨²ltims anys i li ha donat resposta. Per¨° tamb¨¦ hi ha qui ha rebutjat fer-ho i, quan hi ha hagut eleccions, s¡¯ha decantat per altres arguments pol¨ªtics. Ara, no obstant aix¨°, Catalunya ha entrat en una fase en qu¨¨ les altres consideracions relatives al programa econ¨°mic, la pol¨ªtica social, el vot de classe o els lideratges es converteixen en secundaris i es fa impossible, o gaireb¨¦, eludir el posicionament sobre la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia.

En les dues ¨²ltimes eleccions al Parlament ha crescut molt la xifra de votants independentistes. Molt¨ªssim. Han passat de no arribar al mig mili¨® de votants el 2010 a fregar els dos milions el 2015. En percentatge, s¡¯han convertit en un bloc significativament estable, entorn del 48%. El gran salt va ser en les eleccions del 2012, quan Converg¨¨ncia va passar de l¡¯autonomisme a l¡¯independentisme. Va ser el m¨¤xim hist¨°ric d¡¯aquest bloc, amb el 47,87% dels vots. En les eleccions auton¨°miques del 2015, gaireb¨¦ van repetir percentatge, el 47,80%. En totes dues convocat¨°ries es van apropar a la meitat dels votants, malgrat que la participaci¨® va oscil¡¤lar vuit punts percentuals.

El 2010, amb una participaci¨® molt baixa, del 57,78%, els vots declaradament independentistes havien estat nom¨¦s de 322.094. Dos anys despr¨¦s, amb una participaci¨® molt superior, del 67,78%, les paperetes dels votants independentistes ja van ser 1.740.818. En la seg¨¹ent convocat¨°ria al Parlament, la del 2015, la participaci¨® va pujar fins al 74,95% i la xifra de vots independentistes va escalar fins a fregar els dos milions: 1.966.508. Per¨° la febre pol¨ªtica es va repartir aquell any per igual i l¡¯increment de participaci¨® electoral va tornar a mostrar un panorama molt estable.

Des del 2006, quan es va confirmar l¡¯Estatut, el decantament cap a l¡¯independentisme ha estat massiu. Per¨° no total. I sembla estancat. Ha variat molt aquesta situaci¨® en els dos ¨²ltims anys? Ning¨² ho sap. I nom¨¦s es podria saber si es fes un refer¨¨ndum en condicions de normalitat institucional o unes noves eleccions auton¨°miques. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s¡¯ha comprom¨¨s solemnement a evitar que es pugui fer el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® convocat pel Govern de la Generalitat i ha posat en joc tot l¡¯instrumental jur¨ªdic, pol¨ªtic, policial i medi¨¤tic de qu¨¨ disposa, amb el suport de tres dels quatre grans partits: el PP, el PSOE i Ciutadans. El moviment independentista, encap?alat pel Govern de Carles Puigdemont, s¡¯ha proposat superar l¡¯1-O el veto llan?at per Rajoy mitjan?ant una onada de participaci¨® popular. L¡¯independentisme aposta per un desbordament que suposi la posada en pr¨¤ctica de la sobirania catalana. Si, com tot indica, no aconsegueix imposar-se, el m¨¦s probable ¨¦s que l¡¯1-O porti a una pausa de durada indefinida fins a un nou intent. Una fita m¨¦s en una llarga hist¨°ria.

La tensi¨® acumulada no afavoreix que els electors es quedin al marge. L¡¯envit ha agafat tal volada que, en realitat, el Govern de Rajoy es juga la seva exist¨¨ncia. Si hi ha desbordament, ser¨¤ arrossegat per l¡¯onada. Si no n¡¯hi ha, ¨¦s possible que tamb¨¦. Ha quedat clar per a tothom ¨Ci mai millor dit, ja que la gran premsa internacional s¡¯ha encarregat d¡¯assenyalar-ho inequ¨ªvocament¨C que Rajoy, el seu Govern i el seu partit han estat incapa?os d¡¯afrontar i resoldre aquesta crisi d¡¯Estat.

Aqu¨ª entra en joc l¡¯altre factor: participar o no en el refer¨¨ndum. Per a molts ciutadans que fins ara no s¡¯han definit sobre la independ¨¨ncia suposa un gran dilema. ?s una opci¨® endimoniada, ja que ¨¦s obvi que fer-ho ¨¦s clavar-li una estocada al Govern de Rajoy, per¨° a costa de refor?ar Puigdemont i la seva estrafol¨¤ria coalici¨®. Com a mal menor els queda, potser, la de participar en el refer¨¨ndum, si efectivament es fa, per¨° votant no. Una equaci¨®, al cap i a la fi, molt semblant a la que es va plantejar en la consulta del 9-N del 2014.