Hist¨°ria d¡¯un frac¨¤s

?s innegable que el sobiranisme s¡¯ha apuntat un ¨¨xit amb la dura resposta del Govern espanyol contra el refer¨¨ndum. El sobiranisme resistia per¨° no creixia, ara ha trencat el seu a?llament i el terratr¨¨mol catal¨¤ comen?a a tenir r¨¨pliques a la resta d¡¯Espanya.

La decisi¨® de Rajoy d¡¯engegar l¡¯aparell institucional en defensa de la legalitat vigent no deixa de ser una manifestaci¨® d¡¯impot¨¨ncia pol¨ªtica. Que l¡¯Estat espanyol no ¨¦s cap broma i que les relacions de for?a estan a favor del Govern central ho sap tothom. Per¨° precisament per aix¨° haver arribat fins aqu¨ª, agradi o no, ¨¦s un frac¨¤s del Govern espanyol i del front constitucionalista que li dona suport. I sortir ara a oferir negociacions, donant per fet que el sobiranisme es donar¨¤ per ven?ut, ¨¦s un escarni. Per qu¨¨ no ho han fet abans? Al¡¤l¨¨rgics a les reformes, han aconseguit que al r¨¨gim del 78 se li escapi Catalunya. El 2010 la sent¨¨ncia del Constitucional que va podar l¡¯Estatut catal¨¤, ferventment buscada pel PP, va actuar de catalitzador per confirmar el salt que l¡¯independentisme ja havia fet el 2003. Des de setembre del 2012 els termes del desafiament eren sobre la taula de Rajoy. Cinc anys m¨¦s tard Catalunya ¨¦s m¨¦s lluny que mai. Un forat al curr¨ªculum del president.

Una de les coses que m¨¦s sorpr¨¨n la premsa estrangera ¨¦s que no hi hagi a Catalunya un projecte pol¨ªtic alternatiu per disputar el poder al sobiranisme. Els partits espanyols i bona part de la premsa prefereixen crear-se veritats alternatives abans que afrontar una q¨¹esti¨® que els ¨¦s estructuralment inc¨°moda. Per qu¨¨? Perqu¨¨ no saben abordar un espai pol¨ªtic que els resulti dif¨ªcil d¡¯entendre. I aix¨ª prefereixen gronxar-se en els seus propis enganys. Per exemple, l¡¯etern discurs que presenta els catalans com a abdu?ts i atemorits pel nacionalisme. A Catalunya, l¡¯audi¨¨ncia de televisi¨® de l¡¯¨¤mbit sobiranista ¨¦s de poc m¨¦s del 20 per cent, la suma de les cadenes d¡¯¨¤mbit espanyol ¨¦s infinitament superior al dimoni TV3. Al quiosc l¡¯hegemonia no nacionalista ¨¦s absoluta, nom¨¦s a la r¨¤dio el sobiranisme t¨¦ avantatge. En aquest context i amb tots els instruments de qu¨¨ disposa un Estat, que un Govern no tingui una altra pol¨ªtica per a Catalunya que no sigui la reactiva, que evidentment dona la iniciativa al sobiranisme, ¨¦s indici d¡¯un bloqueig cognitiu que li impedeix connectar amb els catalans que no se senten atrets per l¡¯independentisme.

Qu¨¨ falla? Primer, la dificultat d¡¯entendre la realitat catalana des de mentalitats jacobines per les quals ¨¦s impensable que un pa¨ªs se senti naci¨® dins de la seva naci¨®. Segon, aquesta incomprensi¨® es tradueix en una tend¨¨ncia, de manera probablement inconscient, a actuar amb Catalunya com si fos territori ali¨¨. Rajoy, sempre transparent en els seus actes fallits, va dir una vegada que no sabia qui hi manava. Tercer, davant la incapacitat de donar una resposta pol¨ªtica eficient s¡¯imposa l¡¯inter¨¨s partidista mesqu¨ª, i el PP, marginal a Catalunya, pensa que el que perdi aqu¨ª substituint la pol¨ªtica per la m¨¤ dura, el pot salvar a la resta d¡¯Espanya. Amb aquesta triple perspectiva ¨¦s f¨¤cil autoenganyar-se i creure que en una societat de classes mitjanes amb raonables nivells de benestar la pol¨ªtica de la por pot ser la via per derrotar el sobiranisme. De moment, la tensi¨® beneficia l¡¯independentisme per m¨¦s que des de Madrid es llancin les campanes al vol: el refer¨¨ndum ha fracassat. Efectivament, si el Govern espanyol s¡¯ho proposa no hi haur¨¤ refer¨¨ndum, per¨° la bretxa creix. Catalunya est¨¤ una miqueta m¨¦s lluny. Pretendre la derrota del sobiranisme ¨¦s una quimera. No es pot negar el reconeixement al primer projecte pol¨ªtic de Catalunya. Nom¨¦s els comuns intenten construir un espai no reactiu.

Si el constitucionalisme viu al n¨²vol de les seves veritats alternatives, l¡¯independentisme tamb¨¦ en t¨¦ unes quantes. Al sobiranisme li costa admetre que no t¨¦ la for?a necess¨¤ria per a la ruptura unilateral. Negar-ho li ha perm¨¨s provocar el Govern espanyol i apuntar-se cert ¨¨xit momentani. Per¨° administrar la continuaci¨® no li ser¨¤ f¨¤cil. Una sortida r¨¤pida ¨Cen forma d¡¯eleccions auton¨°miques¨C li podria permetre capitalitzar les emocions del moment. Per¨°, en temps d¡¯exaltaci¨®, la temptaci¨® de l¡¯heroisme d'estar per casa, pot portar el sobiranisme a la zona de risc. No ho dubteu. Aix¨° va per llarg.