10 afirmacions que sustenten el sobiranisme catal¨¤ i no s¨®n veritat

L'independentisme catal¨¤ se sustenta en unes afirmacions rotundes i repetides sovint. Van des de les creences hist¨°riques (el 1714 va haver-hi una guerra de secessi¨® que va acabar amb Catalunya subjugada) fins a les econ¨°miques (Espanya ens roba, fora d'Espanya ser¨ªem m¨¦s rics). Totes elles s¨®n falses. EL PA?S recull i analitza fins a 10 d'aquests mites i falsedats que no se sostenen amb un estudi detallat. No ¨¦s cert, per exemple, i aix¨ª est¨¤ reflectit en els tractats europeus, que una Catalunya independent ingressaria autom¨¤ticament a la Uni¨® Europea. Al contrari: hauria de rec¨®rrer un periple institucional i internacional complex i atzar¨®s, amb l'ONU pel mig com a etapa. Tampoc ¨¦s cert que l'Estat de les Autonomies hagi fracassat, que votar sigui sempre democr¨¤tic (les dictadures tamb¨¦ van organitzar refer¨¨ndums) o que la consulta convocada per a l'1 d'octubre sigui legal (¨¦s il¡¤legal pel contingut, per la tramitaci¨® que se n'ha fet al Parlament?i conculca, a m¨¦s, disposicions de la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d'Europa). Tanmateix, no ¨¦s cert que Catalunya es pugui separar legalment d'Espanya apel¡¤lant al dret d'autodeterminaci¨®, ja que aquest dret es reserva a ¡°pobles sotmesos a dominaci¨® colonial¡±. Tampoc ¨¦s veritat que la Constituci¨® votada el 1978 sigui ¡°hostil als catalans¡±.

1. LA GUERRA DEL 1714 VA SER DE ¡°SECESSI?¡±

El relat independentista sost¨¦, basant-se en la vella historiografia rom¨¤ntica, que la guerra de successi¨® espanyola de principis del segle XVIII va ser una guerra de secessi¨®, d'independ¨¨ncia de Catalunya respecte d'Espanya. Un poble independent i democr¨¤tic, diu, ¡°va ser conquistat i les seves llibertats van ser abolides¡±. Al contrari que el poble nord-americ¨¤, que el 1773 es va alliberar del jou colonial brit¨¤nic, Catalunya va ser sotmesa, afirma ("Give Catalonia its freedom to vote", The Independent, 10 d'octubre del 2014).

No va anar aix¨ª. En morir Carles II l'Embruixat (1700) sense descend¨¨ncia directa, es va desfermar una batalla europea per aconseguir la Corona d'Espanya. Els dos grans candidats eren Felip V de Borb¨® (net de Llu¨ªs XIV de Fran?a) i l'arxiduc Carles d'?ustria. Els Borb¨® pretenien l'hegemonia continental, aliant Espanya amb Fran?a. Els austriacistes tenien el suport d'Anglaterra ¡ªsempre aterrida davant d'un excessiu poder d'una sola naci¨® al continent¡ª, secundada pels Pa?sos Baixos.

El que aviat seria una cruenta guerra de monarquies tamb¨¦ ho va ser de projectes: el lliurecanvisme angloholand¨¨s davant del proteccionisme fisi¨°crata franc¨¨s; la burgesia mercantil davant de l'alian?a de les aristocr¨¤cies agr¨ªcola i cortesana; el vague protoconfederalisme de Viena davant de la centralitzaci¨® absolutista hereva del rei Sol; les perif¨¨ries versus el centre d'Europa.

Aquestes l¨ªnies divis¨°ries van acabar trobant partidaris, fidels i servidors a diferents llocs de la Pen¨ªnsula. Encara que van ser aliances ef¨ªmeres i variables, el regne de Castella va sintonitzar m¨¦s amb l'envit franc¨¨s; el Principat de Catalunya, m¨¦s mercantil, amb les incitacions austriacistes.

Per¨°, a l'inici, els catalans van acollir el Borb¨® amb entusiasme, com ha historiat el gran especialista del moment, Joaquim Albareda (La Guerra de Sucessi¨® i l¡¯Onze de Setembre, Emp¨²ries; i Pol¨ªtica, economia i guerra, Barcelona 1700, Col¡¤lecci¨® La Ciutat del Born).

En efecte, davant de les Corts catalanes, reunides el 1701 per vegada primera des del 1599, feia un segle! (el que indica que el sistema funcionava a poc gas), Felip V va jurar les Constitucions supervivents de l'edat mitjana. I va atorgar un port franc a Barcelona, llic¨¨ncia per a dos vaixells anuals a Am¨¨rica i altres llibertats comercials.

Per¨°, empesos per la s¨ªndrome antifrancesa des de la recent i frustrant annexi¨® a Fran?a (entre el 1640, quan l'incompetent canonge/president Pau Claris va lliurar el Principat a Llu¨ªs XIII, i el 1652, quan, desenganyats de Par¨ªs, els catalans van tornar a la Corona hisp¨¤nica); per la invasi¨® de manufactures gal¡¤les i per algunes mesures desp¨°tiques del virrei, van canviar de b¨¤ndol i es van lliurar a l'arxiduc, que els va abandonar per anar a Viena i coronar-se emperador.

Havia comen?at una guerra internacional doblada de guerra civil: franc¨°fils contra austriacistes. I una guerra civil dins de la guerra civil: les classes industrials i il¡¤lustrades, amb els Borb¨® des de Matar¨®; els components m¨¦s humils dels gremis, formant la Coronela, una mil¨ªcia austriacista derrotada i passada a foc, a Barcelona.

No va ser, doncs, una guerra d'una naci¨® contra una altra, ni d'independ¨¨ncia, ni de secessi¨®, ni patri¨°tica, sin¨® que les lleis i Constitucions catalanes antigues les van utilitzar tots dos b¨¤ndols com a reclam, lema, ham o coartada canviant. Va comportar desastres, per¨° no va destruir el Principat. El final de la guerra va catapultar Catalunya a la revoluci¨® econ¨°mica: primer, agr¨ªcola i mercantil, i despr¨¦s protoindustrial, com assegura el mestre Pierre Vilar a Catalunya dins l¡¯Espanya moderna (Edicions 62).

2. LA CONSTITUCI? DEL 1978 ?S HOSTIL ALS CATALANS

Els independentistes sostenen que cal superar la Constituci¨® del 1978 perqu¨¨ ¨¦s ¡°hostil als catalans¡±. I pretenen derogar-la basant-se en els 1,9 milions de vots a partits independentistes (Junts pel S¨ª i la CUP) en les eleccions auton¨°miques (plantejades com a plebiscit¨¤ries) del 2015: un 47,7% dels votants. Per¨° la Constituci¨® va ser tenir el suport de 2,7 milions de catalans, el 91,09% dels votants en el refer¨¨ndum constitucional del 6 de desembre del 1978 (prop del doble dels secessionistes del 2015!), dos punts per sobre de la mitjana; la van rebutjar un 4,26%, davant del 7,89% de la mitjana, amb una participaci¨® del 67,91%. Va ser, amb Andalusia, la comunitat que m¨¦s suport va donar a la Constituci¨®.

El 1978, andalusos i catalans van ser els que m¨¦s suport van donar a la Constituci¨®

Resulta, doncs, obvi que la superaci¨® del marc constitucional actual requeriria, almenys, una majoria concurrent equivalent a la de llavors.

La veritat ¨¦s que la Constituci¨® del 1978 no ¨¦s la d'un ¡°Estat hostil¡± als catalans. La seva organitzaci¨® auton¨°mica no ¨¦s una pantalla passada, contra el que pret¨¦n el secessionisme, sin¨® una Constituci¨® t¨ªpica d'un Estat profundament descentralitzat.

Al contrari que Fran?a o It¨¤lia, molt centralitzats, Espanya va dissenyar la seva Constituci¨® agafant com a model la Rep¨²blica Federal d'Alemanya, per tant, en clau federal. Aix¨ª, l'article 2 ¡°reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes¡±.

La Constituci¨® ¨¦s coneguda com la dels catalans, per la influ¨¨ncia directa dels constituents Miquel Roca Junyent i Jordi Sol¨¦ Tura, i la indirecta a trav¨¦s dels equips de treball d'alguns dels seus col¡¤legues (centristes i socialistes). I perqu¨¨ la seva concepci¨® i organitzaci¨® auton¨°mica (t¨ªtol VIII, concepte de ¡°nacionalitats¡±) ¨¦s tribut¨¤ria tant de l'embranzida autonomista de la Catalunya del moment com de la registrada els anys trenta, plasmada en la Constituci¨® republicana del 1931 i en l'Estatut del 1932, que en bona mesura van inspirar els textos del 1978 i el 1979.

El que ara alguns anomenen amb menyspreu ¡°r¨¨gim del 1978¡± fundat sobre aquesta Constituci¨® va possibilitar una in¨¨dita (i hist¨°ricament excepcional) participaci¨® dels catalans en l'orientaci¨® de la pol¨ªtica espanyola, amb la seva activa pres¨¨ncia al Congr¨¦s i al Senat i innombrables organismes p¨²blics.

Ho van fer sobretot a trav¨¦s dels seus partits majoritaris: els socialistes del PSC van protagonitzar des del 1982 un notable desembarcament als Governs de Felipe Gonz¨¢lez; els nacionalistes (de CiU), llavors moderats, van completar gaireb¨¦ totes les majories parlament¨¤ries, van votar gaireb¨¦ totes les lleis importants i van condicionar tots els Governs, del PSOE i del PP.

3. L¡¯AUTONOMIA HA FRACASSAT

Els independentistes diuen que els gaireb¨¦ 40 anys d'autogovern mostren el seu frac¨¤s, que hi ha un proc¨¦s d'¡°ofec¡± de l'autonomia i de recentralitzaci¨® i que, per tant, cal superar l'autonomia i anar a la independ¨¨ncia.

En el desenvolupament de la Constituci¨®, l'Estatut del 1979 (i el seu desplegament) va establir un sistema d'autogovern sense parang¨® en la hist¨°ria d'Espanya. L'oficialitat i l'¨²s vehicular de la llengua catalana van permetre la seva notable recuperaci¨®; es va avan?ar en la corresponsabilitat fiscal i en la recaptaci¨® d'impostos (malgrat que el nacionalisme havia rebutjat a l'inici de la democr¨¤cia el sistema de concert); es van administrar les compet¨¨ncies b¨¤siques de l'Estat del benestar (sanitat i educaci¨®), que van anar ampliant-se a d'altres (presons, policia).

I l'encara m¨¦s descentralitzador Estatut del 2006 encara va aprofundir en aquest autogovern. Fins i tot malgrat que el Tribunal Constitucional el va retallar notablement, en una pol¨¨mica sent¨¨ncia (2010) sobre un recurs del PP que va marcar un abans i un despr¨¦s en la percepci¨® sobre l'encaix (obstaculitzat) de Catalunya a Espanya i sobre la (creixentment radicalitzada) pol¨ªtica nacionalista, que va considerar trencat el subjacent pacte constitucional.

Assoliments: oficialitat del catal¨¤, ampliaci¨® de compet¨¨ncies, cessi¨® d'impostos

Encara que alguns dels qui m¨¦s diuen que lamenten el que consideren la p¨¨rdua de l'Estatut, com Esquerra Republicana, havien fet campanya en contra i havien demanat el vot negatiu en el refer¨¨ndum del 2006.

En qualsevol cas, la dimensi¨® del desengany i la desafecci¨® va ser superior al de la poda que es va fer al text: supressi¨® d'un article i incisos en 13 (sobre un total de 238) i reinterpretaci¨® de molts altres. Per¨° el seu abast qualitatiu va ser superior al quantitatiu: es va escap?ar la pretesa desconcentraci¨® del poder judicial i es van laminar compet¨¨ncies financeres importants, aix¨ª com aspectes simb¨°lics. A Catalunya es va rebre l¨°gicament com un greuge que la legitimitat del tribunal prevalgu¨¦s sobre la voluntat popular ja expressada al Congr¨¦s i en el refer¨¨ndum previ a la sent¨¨ncia.

Malgrat aquests revessos i una pan¨°plia de lleis recentralitzadores introdu?des des del 2012 pel PP, el nivell d'autogovern aconseguit i consolidat a tot Espanya (i singularment a Catalunya) no constitueix doncs ni pantalla passada ni motiu per passar-la. A l'inrev¨¦s, fins i tot encara que pugui millorar-se, resulta formidable en termes comparatius internacionals: Espanya ¨¦s el set¨¨ pa¨ªs de l'OCDE segons el barem del poder fiscal descentralitzat; i el primer en intensitat de la seva descentralitzaci¨® entre el 1995 i el 2004 (Fiscal federalism, OECD, 2016).

4. ESPANYA ?S UN ESTAT AUTORITARI

Espanya ¨¦s una democr¨¤cia avan?ada que gaudeix del m¨¤xim grau de llibertats i respecte pels drets individuals i col¡¤lectius. Aix¨ª ho certifiquen totes les institucions internacionals de les quals el pa¨ªs ¨¦s part, aix¨ª com tots els centres d'estudis dedicats a avaluar la qualitat de la democr¨¤cia dels Estats.

Internament, l'Estat de dret i la divisi¨® de poders estan garantits pels tribunals. Internacionalment, Espanya ¨¦s signat¨¤ria de totes les convencions sobre drets humans i llibertats pol¨ªtiques i civils del sistema de Nacions Unides, membre del Consell d'Europa i els seus convenis de protecci¨® de drets. Tamb¨¦ ¨¦s membre de la Uni¨® Europea i signat¨¤ria de la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

L'autogovern pot millorar-se a Espanya, per¨° ¨¦s ja formidable

Tota la legislaci¨® nacional i les sent¨¨ncies dels seus tribunals estan sotmeses als tribunals d'Estrasburg (Consell d'Europa) i Luxemburg (Tribunal de Just¨ªcia de la UE). Com demostren els casos d'Hongria i Pol¨°nia, els Estats de la UE estan sotmesos a un estricte r¨¨gim de vigil¨¤ncia per part de les institucions europees per detectar qualsevol desviaci¨® de poder, violaci¨® de drets o atac a les llibertats o la separaci¨® de poders.

Ni el Govern de la Generalitat ni cap entitat independentista ha recorregut a cap d'aquestes inst¨¤ncies internacionals per denunciar cap violaci¨® de drets ni l'Estat espanyol ha estat advertit o condemnat, dins o fora del pa¨ªs, per aquest tipus de fets.

Freedom House concedeix a Espanya la m¨¤xima puntuaci¨® en drets pol¨ªtics i civils: 95/100, la mateixa que, per exemple, a Alemanya. L'Economist li atorga un 8,3 sobre 10 en el seu ¨ªndex sobre democr¨¤cia, un valor situat entre Fran?a (7,92) i Alemanya (8,6). El Projecte Polity IV, que mesura l'autoritarisme i l'evoluci¨® de la democr¨¤cia, situa Espanya en el m¨¤xim de democr¨¤cia (10) des del 1982.

M¨¦s: en el seu informe del 2017 sobre drets humans, l'organitzaci¨® Human Rights Watch ni fa esment a la presumpta supressi¨® de drets a Catalunya ni tan sols esmenta Catalunya com un assumpte espec¨ªfic.

I encara que l'Alt Comissionat de l'OSCE pels Drets de les Minories, en el seu ¨²ltim informe sobre Espanya, va advertir nom¨¦s sobre la integraci¨® dels gitanos, ni en aquest text ni en el seu informe sobre drets ling¨¹¨ªstics va fer cap esment condemnatori a Espanya.

5. ESPANYA ENS ROBA

Aquesta falsedat la va posar en circulaci¨® la Generalitat d'Artur Mas el 2012, en publicar un c¨¤lcul segons el qual Catalunya estaria aportant 16.409 milions d'euros al pressupost com¨². El suposat robatori del 8,4% del PIB de Catalunya va ser dif¨®s per l'expresident Jordi Pujol: ¡°Pagar al voltant del 9% del PIB per concepte de solidaritat, i amb freq¨¹¨¨ncia m¨¦s, es converteix en un espoli que perjudica greument Catalunya i la seva gent¡±.

Aquest c¨¤lcul ¨¦s un desprop¨°sit. L'estudi nacionalista que el 1994 va llan?ar el concepte d'¡°espoli¡± calculava la balan?a en el 7,56% del PIB, del qual l'aportaci¨® a la solidaritat interregional justificava 2,44 punts. El treball, de Jordi Pons i Ramon Tremosa, xifrava doncs l'exc¨¦s de d¨¨ficit en una mica m¨¦s de cinc punts, no ja de nou. Xifres menys llunyanes als d¨¨ficits fiscals dels territoris m¨¦s pr¨°spers als pa?sos federals, al voltant del 3,85%.

En realitat, els nacionalistes catalans van defensar en la seva proposta de pacte fiscal de model a la basca corregit (¡°concert solidari¡±) una quota de solidaritat del 4% del PIB (rebaixada al 2% en algunes versions), amb la qual cosa el d¨¨ficit fiscal excessiu no seria de vuit punts, sin¨® de quatre. Per¨° la doble xifra t¨°tem de 16.409 milions d'euros (8,4% del PIB) va ser la que es va utilitzar per a la propaganda. I va rebre moltes cr¨ªtiques, per desmesurada, ja que es va estimar segons un dels dos m¨¨todes (i sis variants) de c¨¤lcul cient¨ªfic de les balances (¡°flux monetari¡±: territori on es produeix la despesa p¨²blica), menys indicat que la seva alternativa (¡°benefici¡± a cada poblaci¨®, independentment del lloc de la despesa).

L'economista Antoni Zabalza va distingir entre els cicles econ¨°mics. Al llibre Economia d¡¯una Espanya plurinacional, va calcular que si en temps de bonan?a el d¨¨ficit catal¨¤ oscil¡¤lava al voltant del 8%, en fases de crisis era molt inferior o es convertia fins i tot en super¨¤vit. En una l¨ªnia semblant, Josep Borrell i Joan Llorach, en el seu llibre Els comptes i els contes de la independ¨¨ncia, recollien una estimaci¨® de la Generalitat segons la qual el desbalan? per a Catalunya seria el 2015 nom¨¦s de 3.228 milions d'euros: aix¨° ¨¦s, un 1,6% del PIB.

De manera que despr¨¦s d'haver-se convertit en ¡°veritat oficial del proc¨¦s¡±, el fervor sobre el mite dels 16.460 milions perduts es va anar mitigant en l'¨¤mbit de major cultura econ¨°mica.

En realitat, hi ha un cert consens en qu¨¨ Catalunya contribueix segons les seves capacitats i riquesa el que li correspon; per¨° rep una inversi¨® molt menor que l'adequada per al pes del seu PIB i de la seva poblaci¨® en tots dos par¨¤metres globals: del 2011 al 2015 la inversi¨® estatal pressupostada per tot Espanya va baixar un 36,6%, per un 57,9% a Catalunya; i l'executada va ser encara molt pitjor. Aquesta ¨¦s una de les vies aptes per corregir les disfuncions ¡ªque no espoli¡ª de la situaci¨® actual. En qualsevol cas, les balances oficials del Govern per al 2014 indicaven que Catalunya no era la primera comunitat contribuent neta (d¨¨ficit fiscal de 9.892 milions, el 5,02% del PIB) sin¨® la segona, despr¨¦s de Madrid (19.205 milions negatius, un 9,8% del seu PIB).

Sempre que aquests nivells de desbalan? no escanyin el creixement dels territoris m¨¦s pr¨°spers, la seva major contribuci¨® neta deriva del principi de progressivitat (com m¨¦s riquesa, m¨¦s fiscalitat), com passa amb els individus.

A m¨¦s, el d¨¨ficit fiscal compensa el super¨¤vit comercial (l'ocupaci¨® industrial de les regions menys desenvolupades): aix¨ª passa a la UE, entre el Nord i el Sud. Quan els ¡°contribuents nets¡± europeus s'han rebel¡¤lat i han exigit pagar menys al pressupost com¨², les autoritats catalanes no han fet causa comuna amb ells. ?s el mateix!

6. SOLS SEREM M?S RICS

La tesi que els catalans en solitari serien m¨¦s rics t¨¦ molt de fantasia. ?s cert que ja conformen, amb Madrid, el Pa¨ªs Basc i Balears, una de les comunitats espanyoles m¨¦s pr¨°speres.

Tamb¨¦ ¨¦s cert que han mantingut i augmentat el seu nivell comparatiu europeu ¡ªen termes de prosperitat, mesurat en PIB per c¨¤pita¡ª amb regions molt avan?ades, com la de Roine-Alps, a Fran?a; Lombardia, a It¨¤lia, i Baden-Wurtemberg, a Alemanya, amb les quals conformen el quartet conegut com ¡°els quatre motors¡±.

I ¨¦s cert que, almenys fins a l'inici de la Gran Recessi¨®, es van defensar millor que aquestes. Ho van fer, significativament, formant part d'Espanya, de l'economia espanyola, d'aix¨° que el secessionisme anomena l'Estat espanyol, que considera un Estat ali¨¨, enemic o hostil: al seu si, Catalunya no ha deixat de progressar.

El cas ¨¦s que la versi¨® radicalitzada del nacionalisme pinta un escenari rosa en cas de separaci¨®, ignorant o minimitzant els costos directes que tindria. A m¨¦s dels indirectes: la p¨¨rdua de les sinergies econ¨°miques i els est¨ªmuls intel¡¤lectuals obtinguts per pert¨¤nyer a l'ampli espai econ¨°mic europeu, l¨ªder mundial en comer?, ajuda al desenvolupament i model social avan?at.

Aix¨ª, els publicistes secessionistes propaguen que, amb la independ¨¨ncia, Catalunya seria molt m¨¦s rica que actualment. Augmentaria el PIB i l'ocupaci¨®, i milloraria la capacitat d'endeutament, les pensions i els serveis socials.

Ho sost¨¦, encara que amb un ventall molt ampli d'escenaris i xifres concretes, un grup d'economistes (Col¡¤lectiu Wilson); bastants dels autors del llibre Preguntes i respostes sobre l'impacte econ¨°mic de la independ¨¨ncia (Col¡¤legi d¡¯Economistes, 2014), i el n¨²mero 2016/1 de la Revista de Catalunya.

Davant d'aquesta posici¨®, un escenari negre. El Ministeri d'Economia assegura que la secessi¨® reduiria el PIB entre un 25% i un 30%, fins a 63.000 milions d'euros. Un estudi del Ministeri d'Exteriors, menys tr¨¤gic, xifra l'impacte negatiu per a Catalunya en 36.999 milions, prop del 19% del PIB (Conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques d'una hipot¨¨tica independ¨¨ncia de Catalunya, 17 de febrer del 2014).

No seria viable mantenir-se en l'euro: per a aix¨° cal estar en la UE

Entre un escenari glori¨®s i un altre de catastr¨°fic, les dades i els estudis comparatius indiquen que Catalunya afrontaria una fort¨ªssima crisi (que afectaria tamb¨¦ el conjunt d'Espanya), probablement similar a la causada per la Gran Recessi¨®, que va reduir entre el 2008 i el 2013 la riquesa espanyola, mesurada en PIB, en un 9,2%.

Algunes comparacions internacionals ens poden oferir pistes, encara que els seus contextos difereixin. Cenyint-nos nom¨¦s a l'impacte sobre el PIB de la reducci¨® i encariment del comer? intern, el cinqu¨¨ estudi oficial brit¨¤nic sobre la independ¨¨ncia d'Esc¨°cia calcula que aquesta perdria un 4% del PIB, la qual cosa, tradu?da a la dimensi¨® catalana, equivaldria a perdre el 3%, reconeix la Revista de Catalunya.

El precedent de la divisi¨® de Txecoslov¨¤quia (1993) prohibeix minimitzar el rev¨¦s comercial de les ruptures (fins i tot pactades, com va ser aquella). Des de llavors fins al 2011 les exportacions txeques a Eslov¨¤quia van baixar del 22% al 9% i les de sentit invers, del 42% al 15% (La f¨¤brica d'Espanya, EL PA?S, 22 de novembre del 2012). I la separaci¨® d'Eslov¨¨nia va disminuir les seves exportacions totals un 23,5% el 1992, i un 5,5% el PIB, segons un estudi de la Cambra de Barcelona (El sector empresarial a Catalunya i Espanya, 5 de juny del 2014).

Aquest treball, menys militant que els oficialistes, calcula que, nom¨¦s per l'efecte de la caiguda del comer?, el PIB catal¨¤ es podria reduir fins al 5,7% (i un m¨ªnim de l'1,1%), mentre que el perjudici de la secessi¨® catalana per a la resta d'Espanya arribaria a un signe negatiu m¨¤xim de l'1,4%.

Entre altres raons, perqu¨¨ la depend¨¨ncia de les exportacions de Catalunya en el mercat espanyol (que ella tant va contribuir a crear), properes a un ter? del total, ¨¦s molt superior que a l'inrev¨¦s; i perqu¨¨ el seu saldo positiu (22.685 milions el 2011) compensa el saldo negatiu de la balan?a comercial catalana amb l'estranger (15.325 milions).

?s clar que un impacte advers de 5,7 punts (o de 3 punts en la comparativa amb Esc¨°cia) no ¨¦s equiparable als nou punts perduts per l'economia espanyola durant la Gran Recessi¨®.

Per¨°, atenci¨®, aquestes xifres se circumscriuen als estrictes efectes de l'evoluci¨® comercial, l'element fins ara m¨¦s explorat. I, a m¨¦s, en el cas catal¨¤ les estimacions es remeten a un escenari d'una separaci¨® id¨ªl¡¤lica, sense interrompre l'adscripci¨® a la UE, fet denegat pels tractats i per les autoritats comunit¨¤ries.

Queden, doncs, per afegir altres fluxos adversos: d'inversi¨® exterior (fins ara positiva), de turisme, de facilitat d'endeutament exterior i l'esmentada p¨¨rdua dels efectes positius de la pertinen?a a un gran espai econ¨°mic integrat. Catalunya podria, doncs, ser econ¨°micament viable per si sola (ho ¨¦s l'Uruguai). Per¨° lluny de convertir-se en un parad¨ªs immediat ¡ªpotser tamb¨¦ un infern letal¡ª, s'abocaria a un atzar¨®s i dram¨¤tic purgatori.

7. TENIM DRET A SEPARAR-NOS

?s fals que, contra el que estableix la suspesa llei del refer¨¨ndum en la seva exposici¨® de motius, Catalunya tingui el ¡°dret imprescriptible i inalienable a l'autodeterminaci¨®¡± (i, m¨¦s encara, en un sentit ¡°favorable a la independ¨¨ncia¡±), que hauria estat reconegut pel dret internacional. Passa el contrari.

La normativa de les Nacions Unides (Carta fundacional del 1945, resolucions 1514 i 2625 de l'Assemblea General, Pacte Internacional de Drets Civils) reconeix el dret d'autodeterminaci¨® per¨° en sentit intern: com un dret dels pobles al fet que els seus ciutadans puguin realitzar-se pol¨ªticament, votar en eleccions democr¨¤tiques i participar en les institucions.

Nom¨¦s en situacions molt espec¨ªfiques aquest dret a l'autonomia dins de l'Estat es pot convertir en autodeterminaci¨® externa, davant de l'Estat, i per tant, a la secessi¨®. Aquestes excepcions se circumscriuen a la ¡°situaci¨® particular dels pobles sotmesos a dominaci¨® colonial o a altres formes de dominaci¨® o ocupaci¨® estrangeres¡± (Resoluci¨® 50/6 de l'ONU).

Per¨°, a m¨¦s, aquest dret ¨¦s concurrent amb el principi d'¡°integritat dels Estats¡±. ?s m¨¦s, pot cedir la primacia davant d'aquest ¨²ltim perqu¨¨ el reconeixement de l'autodeterminaci¨® externa "en cap cas (¡­) autoritza o fomenta cap acci¨® encaminada a infringir o perjudicar, totalment o parcialment, la integritat territorial o pol¨ªtica d'Estats sobirans¡±: quins Estats queden protegits de secessions? Aquells ¡°que es condueixin de conformitat amb el principi de la igualtat de drets (¡­) i que estiguin, per tant, dotats d'un Govern que representi la totalitat del poble que pertany al territori¡±, remata la 50/6. En resum, les democr¨¤cies.

I en el cas que ens ocupa, la democr¨¤cia espanyola ha estat constru?da amb la decisiva aportaci¨® dels catalans (des de la seva participaci¨® en la pon¨¨ncia de la Constituci¨® del 1978); ha perm¨¨s que hagin participat en 38 convocat¨°ries electorals de diferent nivell de governan?a (local, auton¨°mica, estatal i europea, i en quatre refer¨¨ndums legals, el de la Constituci¨®, els de els Estatuts del 1979 i 2006 i el del Tractat Constitucional de la UE); i perqu¨¨ participin en les institucions de l'Estat. No estan sotmesos a un jou colonial, dictatorial ni militar.

En casos encara m¨¦s excepcionals es parla de ¡°secessi¨® remedial¡±, com a ¨²ltim remei per cessar una massiva vulneraci¨® dels drets humans i les llibertats democr¨¤tiques. Per¨° aquests casos extrems han de ser convalidats pel Consell de Seguretat de l'ONU, com va passar a Kosovo, que a m¨¦s va respectar en la seva declaraci¨® d'independ¨¨ncia el Marc Constitucional intern ¡ªamb maj¨²scules¡ª, administrat sota tutela d'una missi¨® de l'ONU. A m¨¦s que el seu cap va recomanar espec¨ªficament la independ¨¨ncia de Kosovo respecte de S¨¨rbia al Consell de Seguretat, la qual cosa aquest va acceptar.

Altres Estats han sorgit per successi¨® o desintegraci¨®/implosi¨® (de la URSS o de Iugosl¨¤via), per¨° d'aqu¨ª no es deriva un dret gen¨¨ric a la secessi¨®. Esc¨°cia, el Canad¨¤ i Montenegro han celebrat refer¨¨ndums d'autodeterminaci¨®, per¨° conforme al seu ordenament i amb autoritzaci¨® del Govern central i del Parlament, mai de manera unilateral. El cas del Sudan del Sud ¨¦s semblant.

L'ONU reconeix l'autodeterminaci¨® a les col¨°nies i pobles oprimits

La Constituci¨® Espanyola no preveu ¡ªcom cap altra d'Europa ni de pr¨¤cticament cap pa¨ªs¡ª el dret d'un territori a esqueixar-se. Una modificaci¨® de l'statu quo requeriria una reforma constitucional pel procediment agreujat, que exigeix, entre altres coses, l'aprovaci¨® per majoria de dos ter?os al Congr¨¦s i al Senat i que la reforma s'aprovi en refer¨¨ndum per tots els espanyols. Existeix, aix¨° s¨ª, la possibilitat de consultar directament els ciutadans sobre ¡°decisions d'especial transcend¨¨ncia¡±, per¨° llavors el refer¨¨ndum ha de convocar-lo el Govern central, ¨¦s nom¨¦s consultiu i no vinculant i hi han de tenir dret a votar tots els espanyols (art. 92 de la Constituci¨®).

A m¨¦s, la doctrina majorit¨¤ria i la jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional exceptuen de la possibilitat de sotmetre a refer¨¨ndum totes les q¨¹estions que contradiguin la unitat nacional i integritat territorial recollides en l'article 2. Refer¨¨ndums contraris a normes constitucionals similars, com va passar amb les d'Ucra?na en el cas de la secessi¨® de Crimea, han estat radicalment desautoritzats pel Consell Europeu, l'Assemblea General de l'ONU i la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d'Europa.

8. NO SORTIR?EM DE LA UE

No ¨¦s cert que una Catalunya independent seguiria formant part de la Uni¨® Europea, com pret¨¦n el secessionisme.

Des del 2004, els successius presidents de la Comissi¨® Europea (que ¨¦s la guardiana i int¨¨rpret en primera inst¨¤ncia dels Tractats), Romano Prodi, Jose Manuel Dur?o Barroso i Jean-Claude Juncker, han sostingut la mateixa tesi, amb m¨ªnimes variacions en la seva formulaci¨®: ¡°Si un territori d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perqu¨¨ aquest territori es converteix en un Estat independent, els tractats no es poden seguir aplicant en aquesta part del territori. I la nova regi¨® independent es converteix, per efecte de la seva independ¨¨ncia, en un pa¨ªs tercer¡±. Aquest nou Estat haur¨¤ de ¡°demanar novament l'ingr¨¦s¡± si en vol ser membre.

Aquesta definici¨® deriva directament de la textualitat del Tractat de la Uni¨® Europea (TUE). L'article 52 esmenta, d'un en un i pel seu nom complet, els 28 Estats membres de la Uni¨®. No apareix el de Catalunya, de manera que la seva adscripci¨® a l'Europa comunit¨¤ria deriva del fet de formar part del Regne d'Espanya. No ¨¦s que Catalunya s'abocaria a la seva expulsi¨® del club comunitari; ¨¦s que se n'autoexclouria.

Per¨°, a m¨¦s, el t¨ªtol I del TUE (el de car¨¤cter m¨¦s constitucional), els obliga a tots en l'article 1.2 a respectar l'ordre constitucional de cada Estat membre i la seva integritat territorial, en els seg¨¹ents termes: ¡°La Uni¨® respectar¨¤ la igualtat dels Estats membres davant dels tractats, aix¨ª com la seva identitat nacional, inherent a les estructures constitucionals d'aquests (...) i respectar¨¤ les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objecte garantir la seva integritat territorial¡±. No ¨¦s un assumpte de legislaci¨® derivada, ni reglament¨¤ria, ni opcional, sin¨® d'ordre constitucional.

Aix¨ª que, en cas que Catalunya es constitu¨ªs en un Estat independent i volgu¨¦s adherir-se a la Uni¨® Europea, aix¨° no seria autom¨¤tic, sin¨® que hauria de presentar la seva candidatura a aquest efecte, segons estableix l'article 49 del TUE, que hauria de ser validada per als 28 Estats membres, inclosa Espanya, cosa una mica complicada, m¨¦s encara si la separaci¨® fos unilateral.

Per¨° per ser candidat s'han de complir els dos requisits b¨¤sics fixats per aquest article. El primer ¨¦s ser ¡°un Estat europeu¡±; el segon, ser ¡°un Estat que respecti els valors¡± democr¨¤tics proclamats en l'article 2, com recordava en un article del prestigi¨®s exjurisconsult del Consell Europeu, Jean-Claude Piris (Catalunya i la Uni¨® Europea, EL PA?S, 29 d'agost del 2015).

En el cas que aquests valors es complissin, caldria acreditar tamb¨¦ que el pa¨ªs constitueix ¡°un Estat europeu¡±. I per constituir un Estat cal obtenir-ne el reconeixement internacional. Com va acabar reconeixent Artur Mas el passat 25 de mar?, ¡°si no et reconeix ning¨², les independ¨¨ncies s¨®n un desastre¡±.

I la via indiscutible per a aquest reconeixement ¨¦s la pertinen?a a l'ONU. Perqu¨¨ l'ONU admeti un nou Estat ho ha de recomanar primer el Consell de Seguretat (entre els membres permanents amb dret a veto figura Fran?a, gens inclinada a afavorir ruptures territorials i sensibilitzada per q¨¹estions com la de C¨°rsega o els seus propis territoris catalans); i despr¨¦s aprovar-ho l'Assemblea General per una majoria de dos ter?os.

Si hi hagu¨¦s secessi¨®, Catalunya sortiria de la UE i hauria de demanar el reingr¨¦s

La minimitzaci¨® pol¨ªtica d'aquests obstacles al¡¤ludint a la import¨¤ncia cabdal de Catalunya per a Europa i la imperiosa necessitat que aquesta t¨¦ de l'altra contrasta amb l'unanimisme dels governs i institucions europees en contra de la fragmentaci¨®; amb la problem¨¤tica que suscitaria el precedent d'una secessi¨® per a molts Estats membres que experimenten tensions centr¨ªfugues dom¨¨stiques; i amb l'objectiu fundacional de l'actual UE de reconciliar els europeus sobre bases com el manteniment inalterat de les fronteres internes establertes despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial.

I davant del recurs a una pretesa ¡°ampliaci¨® interna¡± relativa a la presumpta conservaci¨® pels catalans de la seva condici¨® de ciutadans europeus, la Comissi¨® ha deixat ben establert que nom¨¦s les persones que tinguin nacionalitat d'un Estat membre s¨®n ciutadans de la UE, segons l'article 20 del TFUE (C(2022) 3689 final, 30/5/2012).

El premi de consolaci¨® seria la perman¨¨ncia a l'euro. ¡°En qualsevol cas, Catalunya seria a l'euro¡­ hi ha pa?sos que no s¨®n a la UE i tenen euro, Catalunya el tindr¨¤ si vol¡±, va manifestar Mas el setembre del 2013. No ¨¦s aix¨ª. Estar en l'euro ¨¦s formar part de la uni¨® monet¨¤ria, i nom¨¦s s'hi admeten els Estats membres de la UE.

El succedani seria utilitzar l'euro: crear una moneda pr¨°pia i enganxar-la a l'europea, per¨° aquest mecanisme, el currency board, exigeix un acord previ per unanimitat (art. 219.1 del TUE) dels 28. I encara que sigui el sistema utilitzat per M¨°naco, San Marino, el Vatic¨¤ i Andorra, ¡°no ¨¦s adequat per a les economies diversificades¡±, segons l'FMI. Un succedani del succedani seria utilitzar-lo sense acord, la qual cosa els experts consideren contrari al Tractat. I privaria tamb¨¦ les entitats banc¨¤ries de Catalunya del paraigua de finan?ament massiu que desplega el BCE, que en el millor dels casos (comptar amb filials a l'eurozona) nom¨¦s els podria adjudicar suports simb¨°lics, com els atorgats a les de tercers pa?sos.

9. EL REFER?NDUM DE L¡¯1-O ?S LEGAL

La votaci¨® convocada per a l'1 d'octubre ¨¦s legal, sost¨¦ el Govern. Fals. I el seu vicepresident, Oriol Junqueras, fila encara m¨¦s prim afegint que el Codi Penal no prohibeix votar. ?s engany¨®s.

Perqu¨¨ una convocat¨°ria electoral sigui legal ha d'emparar-se en la llei. I la Constituci¨® atorga la compet¨¨ncia exclusiva per cridar a refer¨¨ndums en assumptes ¡°d'especial transcend¨¨ncia¡± a les Corts i al Govern. L'1-O ha estat convocat de forma unilateral, per decret de la Generalitat.

Les dues lleis de desconnexi¨®, la de refer¨¨ndum, del 6 de setembre, i la de ¡°transitorietat i fundacional¡± de la rep¨²blica catalana, del 8 de setembre, s¨®n il¡¤legals.

Ho s¨®n, primer, per q¨¹esti¨® de procediment. Van ser votades en el Parlament sense la majoria de dos ter?os que exigeix l'Estatut per a la seva reforma, segons el seu article 222 (i suposen molt m¨¦s que una mera reforma); en virtut d'un canvi del Reglament de la cambra que va infringir els drets dels diputats (i dels votants); i incomplint un requisit essencial del procediment legislatiu, la sol¡¤licitud de dictamen previ al Consell de Garanties Estatut¨¤ries, l'equivalent catal¨¤ del Tribunal Constitucional en el control de legalitat de les normes auton¨°miques.

Despr¨¦s d'haver em¨¨s diversos dict¨¤mens contraris a diferents peces normatives del proc¨¦s (entre ells sobre la pr¨°pia reforma del reglament parlamentari), el mateix 6 de setembre, aquest Consell, reunit d'urg¨¨ncia en ple, va emetre un acord rem¨¨s a la Cambra recordant ¡°el car¨¤cter preceptiu¡± del seu dictamen, que la Mesa va ignorar. Defecte de forma que ¨¦s de fons, en anul¡¤lar garanties imprescindibles en el proc¨¦s d'elaboraci¨® d'una llei. Un av¨ªs d'il¡¤legalitat concomitant va ser em¨¨s pels lletrats de la Cambra.

A m¨¦s, la llei del refer¨¨ndum ¨¦s il¡¤legal pel seu contingut. Una llei ordin¨¤ria no pot autoproclamar (article 3.2) que ¡°preval jer¨¤rquicament¡± sobre l'Estatut i la Constituci¨®; no pot contradir a la Constituci¨® (article 92: compet¨¨ncia estatal i car¨¤cter consultiu dels referends); i no pot establir (article 19) una autoritat electoral ¡ªla Sindicatura¡ª per majoria absoluta, quan una llei electoral exigeix majoria refor?ada de dos ter?os (article 56 de l'Estatut).

I conculca les principals disposicions de la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d'Europa: disposar d'una normativa electoral des d'un any abans, sense canviar-la (ha estat menys d'un mes); entaular pr¨¨viament ¡°serioses negociacions entre tots els actors¡±; prohibir ¡°l'¨²s de fons p¨²blics per part de les autoritats amb finalitats de campanya¡± (el que viola la radiotelevisi¨® oficial).

Quant a la llei de transitorietat, es tracta d'un text amb pretensi¨® de Constituci¨® interina que entraria en vigor als dos dies de celebrat el refer¨¨ndum (presumpci¨® de fets consumats) i sense haver-se votat en un refer¨¨ndum constituent: ¡°Catalunya es constitueix en una Rep¨²blica¡± (article 1); la ¡°sobirania nacional radica al poble de Catalunya¡± (article 2); i ¡°mentre no s'aprovi la Constituci¨® de la Rep¨²blica, aquesta llei ¨¦s la norma suprema de l'ordenament jur¨ªdic catal¨¤¡± (article 3).

La norma dibuixa i prefigura un Estat autoritari que acabaria amb l'Estat de dret, doncs cancel¡¤la la separaci¨® de poders i la independ¨¨ncia del poder judicial: el president del Tribunal Suprem seria triat pel president de la Rep¨²blica (i primer ministre); i tots els c¨¤rrecs judicials, per una comissi¨® mixta en la qual el Govern disposaria de majoria absoluta, erosionant el dret fonamental dels ciutadans a la tutela judicial (article 65 i seg¨¹ents), en sintonia amb l'evoluci¨® dictatorial de Pol¨°nia. I el proper Parlament, que en teoria tindria funcions constituents, mancaria d'elles doncs hauria d'obeir un mandat previ vinculant dictat per un ¡°proc¨¦s de participaci¨® ciutadana¡± (article 85 i seg¨¹ents) previsiblement hegemonitzat per les entitats d'agitaci¨® sobiranista.

Aquestes lleis, suspeses pel Constitucional, exhibeixen una il¡¤legalitat d'origen perqu¨¨ deriven d'altres anteriors, anul¡¤lades pel mateix, sempre per unanimitat. Aix¨ª, la Sent¨¨ncia del TC STC 42/2014 (25 de mar?) va anul¡¤lar la resoluci¨® parlament¨¤ria 5/X (23 de gener del 2013) que va aprovar la sobirania de Catalunya: perqu¨¨ el sobir¨¤ ¨¦s el poble espanyol de manera ¡°exclusiva i indivisible¡± (article 1.2 de la Constituci¨®).

La llei catalana de l'1-O es pret¨¦n superior a l'Estatut i la Constituci¨®

En l'STC 103/2008 d'11 de setembre va establir que si la pregunta del refer¨¨ndum afectava l'ordre constitucional, l'¨²nic refer¨¨ndum possible ¨¦s el previst en els procediments de reforma de la Constituci¨®. L'STC 31/2015 de 25 de febrer va insistir en aix¨°. De manera que ¡°ni la Generalitat ni l'Estat poden convocar un refer¨¨ndum o una consulta popular que pugui afectar l'ordre constitucional¡±, com ho seria ¡°preguntar sobre la independ¨¨ncia de Catalunya¡±, com ha escrit el lletrat major del Parlament, Antoni Baiona. La m¨¦s recent STC del 10 de maig del 2017 abunda en aix¨°.

L'STC 259/2015, del 2 de desembre, va declarar inconstitucional la resoluci¨® 1/XI del Parlament, del 9 de novembre del 2015, en qu¨¨ aquest reclamava un Estat catal¨¤ independent, proposava lleis de desconnexi¨® i un ¡°proc¨¦s constituent no subordinat¡±, sense supeditar-se a les resolucions del mateix TC. El tribunal va rebutjar aquest text com un ¡°acte fundacional¡± del proc¨¦s d'independ¨¨ncia i va establir que en un Estat democr¨¤tic no poden contraposar-se legitimitat democr¨¤tica i legalitat constitucional.

Una pan¨°plia de resolucions derivades (com interlocut¨°ries) del TC desenvolupa i detalla aquesta doctrina en cada pas que s'ha impr¨¨s al proc¨¦s sobiranista: de manera que el marc normatiu del refer¨¨ndum ¨¦s il¡¤legal als ulls de la llei, i tamb¨¦ de la jurisprud¨¨ncia.

Addicionalment, el Codi Penal ¨¦s obvi que no prohibeix votar, per¨° s¨ª castiga la desobedi¨¨ncia, la prevaricaci¨® i la malversaci¨® de fons en processos electorals que hagin estat legalment prohibits.

10. VOTAR SEMPRE ?S DEMOCR?TIC

¡°Refer¨¨ndum ¨¦s democr¨¤cia¡±, ¨¦s el principal lema de la campanya secessionista per l'1-O, que es desplega amb diverses variants.

Formulat aix¨ª, sense matisos, el principi ¨¦s equ¨ªvoc i per tant indueix a l'error. ?s cert que les consultes referend¨¤ries com a mecanisme de ¡°democr¨¤cia directa¡± poden constituir un bon complement de la democr¨¤cia representativa. I aix¨ª passa freq¨¹entment en alguns pa?sos molt concrets, de petita dimensi¨®, vida pol¨ªtica local molt intensa i gran tradici¨® (constitucionalitzada) en votacions sobre qualsevol assumpte, com Su?ssa.

Per¨° tamb¨¦ els refer¨¨ndums han estat emprats per les pitjors dictadures. Els ocupants nazis d'?ustria van fer ratificar l'Anchluss (annexi¨®) al Tercer Reich d'Adolf Hitler per aquesta via, el 10 d'abril del 1938. Entre altres detalls, la casella del s¨ª duplicava la grand¨¤ria de la del no. Resultat: 99,73% a favor.

El franquisme va rubricar d'igual forma la seva Llei Org¨¤nica de l'Estat el 13 de desembre del 1966, sense cap mena de llibertat per discrepar ni exist¨¨ncia de partits ni de dret democr¨¤tic. Resultat: 95% de vots favorables, que en algunes taules electorals van arribar a superar el 100% dels electors (procediment conegut com pucherazo: afegir paperetes amb una olla).

A m¨¦s, defensar que l'¨²nica soluci¨® al (molt millorable) encaix de Catalunya a Espanya ¨¦s un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia manca de sentit: aquesta reivindicaci¨® no figurava al programa electoral de Junts pel S¨ª, el principal grup secessionista (Converg¨¨ncia i Esquerra) per a les eleccions plebiscit¨¤ries del 27-S, per considerar ja v¨¤lida amb car¨¤cter general la deficient consulta del 9-N del 2014. No es va votar llavors en favor d'aquest ni de cap refer¨¨ndum. No hi ha doncs mandat electoral per a la seva celebraci¨®, sin¨® nom¨¦s un intent de captar ciutadans votants d'altres partits i partidaris d'una consulta pactada (aquesta no ho ¨¦s).

Perqu¨¨ un refer¨¨ndum sigui democr¨¤tic ha de celebrar-se en un r¨¨gim democr¨¤tic i atenint-se al marc constitucional. ¡°Celebrar un refer¨¨ndum que ¨¦s inconstitucional contrav¨¦ en tot cas els est¨¤ndards europeus¡±, va dictaminar el Consell d'Europa (Comissi¨® de Ven¨¨cia, que supervisa els referends en el continent) en el cas del refer¨¨ndum separatista de Crimea respecte d'Ucra?na (dictamen 762/2014).

I ¨¦s que l'¨²s de refer¨¨ndums ha de ¡°complir amb el sistema legal com un tot, especialment les regles de procediment (¡­)¡±. ¡°Els referends no poden celebrar-se si la Constituci¨® o una llei conforme a ella no els autoritza¡±, obliga el Codi de Bones Pr¨¤ctiques de l'organisme (document 371/2006). I l'article 2 de la Constituci¨® d'Ucra?na estableix que la seva sobirania ¡°s'est¨¦n al seu sencer territori¡±, que ¨¦s ¡°un Estat unitari¡± i que la seva frontera ¡°¨¦s indivisible i inviolable¡±.

El president de la Comissi¨® de Ven¨¨cia va advertir el 2 de juny en carta al de la Generalitat que qualsevol refer¨¨ndum havia de ser pactat amb el Govern central i realitzar-se ¡°en ple compliment amb la Constituci¨®¡±, la qual cosa en aquest cas no passa perqu¨¨ la (suspesa pel Constitucional) llei catalana del refer¨¨ndum se situa per damunt i al marge de la Constituci¨®, i de l'Estatut.

?s fals tamb¨¦ que l'exclusi¨® del recurs a refer¨¨ndum en assumptes de sobirania sigui propi de ¡°democr¨¤cies de (presumpta) baixa qualitat¡±, com al¡¤lega el Govern. Totes les democr¨¤cies avan?ades de l'Europa continental exclouen aix¨ª mateix la convocat¨°ria de refer¨¨ndums de secessi¨®. Els dos episodis m¨¦s recents sobre aquest tema s¨®n It¨¤lia i Alemanya.

La Corte Costituzionale italiana (sent¨¨ncia del 29/4/2015) va dictaminar que la sobirania de tots els seus ciutadans ¡°¨¦s un valor de la Rep¨²blica unit¨¤ria que cap reforma pot canviar sense destruir la pr¨°pia identitat d'It¨¤lia¡±. I que atemptar contra aquest imperatiu implica ¡°subversions institucionals radicalment incompatibles amb els principis fonamentals d'unitat i indivisibilitat de la Rep¨²blica¡±. I aix¨° perqu¨¨ ¡°la unitat de la Rep¨²blica ¨¦s un dels elements tan essencials de l'ordenament constitucional que est¨¤ sostret fins i tot al poder de revisi¨® de la Constituci¨®¡±. Una restricci¨® que no opera a Espanya, ja que tots els articles de la seva Constituci¨® poden reformar-se.

En igual sentit i de forma molt m¨¦s escarida, davant una petici¨® de refer¨¨ndum independentista per a Baviera, el Tribunal Constitucional alemany va resoldre denegar-la el 16 de desembre del 2016 donat que ¡°no hi ha¡± cap ¡°espai per a aspiracions secessionistes d'un Estat federat en el marc de la Constituci¨®: violen l'ordre constitucional¡±. I ¨¦s que en la Rep¨²blica Federal, ¡°com a Estat nacional el poder constituent del qual resideix en el poble alemany, els Estats federats no s¨®n amos de la Constituci¨®¡±.

Aix¨ª que els refer¨¨ndums de secessi¨® no s¨®n democr¨¤cia (europea).

El desafiament independentista catal¨¤

Not¨ªcies, reportatges, opini¨®, an¨¤lisi, fotografies, cobertura en directe... tota la informaci¨® sobre la consulta sobiranista de l'1-O i la resposta del Govern.