La novel¡¤la del refer¨¨ndum

El 26 de febrer del 1936, 10 dies despr¨¦s de la vict¨°ria del Front Popular en les eleccions generals del 16 de febrer, Manuel Chaves Nogales, director del diari?Ahora, va escriure, sota el titular ?Qu¨¦ pasa en Catalu?a?: ¡°La meva enquesta ¨¦s, fins ara, for?a satisfact¨°ria. A Catalunya no passar¨¤ res. ?s a dir, no passar¨¤ res del que l'espanyol no catal¨¤ recela¡±. De qu¨¨ recelava, segons les paraules del periodista sevill¨¤, l'espanyol no catal¨¤? De la revoluci¨®. Ja sabem que els mesos seg¨¹ents es van desenvolupar, precisament, l'aixecament militar de Franco, la Guerra Civil i els esdeveniments revolucionaris a Catalunya.

Ara, davant l'1-O, la pregunta de Chaves Nogales ¨¦s pertinent, per¨° potser formulada d'una altra manera: Qu¨¨ passar¨¤ a Catalunya que no hagi passat ja en aquestes setmanes, mesos i anys?

La possibilitat de fer un refer¨¨ndum amb l'arquitectura que preveu tota la parafern¨¤lia legalment consagrada no ha estat mai una possibilitat realista, perqu¨¨ no tenia cabuda a la Constituci¨® espanyola que existeix realment i, per aix¨°, el rebutjaria sum¨¤riament el Govern de Rajoy.

No obstant aix¨°, el Govern de la Generalitat va decidir l'estrat¨¨gia del ¡°com si¡±. Calia actuar ¡°com si¡± hi hagu¨¦s una altra ¨Cper dir-ho aix¨ª¨C constituci¨®. Una de paral¡¤lela. I per aix¨° calia copiar l'arquitectura o duplicar el que era l'organitzaci¨® original. La llei del refer¨¨ndum, complementada amb la de transitorietat jur¨ªdica, base del nou Estat catal¨¤, i altres lleis com la d'Hisenda projectarien el ¡°com si¡± Catalunya fos un Estat dins de l'Estat espanyol.

El 9-N, ves per on, es convertiria en el punt de refer¨¨ncia: el laboratori del futur 1-O. Val la pena remetre's al vespre d'aquell agitat 9 de novembre del 2014. El ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, va declarar: ¡°El proc¨¦s s'ha dut a terme al marge de qualsevol marc jur¨ªdic preexistent; no t¨¦ empara ni en les lleis catalanes ni en cap decret de convocat¨°ria. Els promotors han renunciat a qualsevol aparen?a de neutralitat, convertits en jutge i part del proc¨¦s i ni tan sols s'ha garantit la igualtat de tots els catalans davant del simulacre de consulta. Artur Mas vol ocultar el seu frac¨¤s personal en no haver pogut convocar la consulta il¡¤legal el passat 12 de desembre¡±.

La consulta del 9 de novembre del 2014 ¨¦s, en efecte, el succedani que va convocar Artur Mas despr¨¦s d'acatar l'ordre del Tribunal Constitucional de suspendre el refer¨¨ndum en regla. Per tant, es requeria una posada en escena: la coalici¨® de Junts pel S¨ª (PDeCat i ERC), d'una banda, i la CUP, de l'altra, tenien la necessitat de promoure/vendre un refer¨¨ndum en regla ¨Ctal com D¨¦u mana, com s'acostuma a dir¨C perqu¨¨ repetir l'experi¨¨ncia del refer¨¨ndum de facto, irregular, o acte de participaci¨® ciutadana, semblaria un frac¨¤s.

Ara b¨¦, ja fa uns quants mesos vaig advertir a la r¨¤dio sobre una sospita pertinent. El refer¨¨ndum formulat d'aquesta manera, amb totes les aparences, potser era un recurs, o per ser m¨¦s precisos, un McGuffin, com anomenava Alfred Hitchcock a aquells trucs o estratagemes que feia servir per fer avan?ar la trama de suspens en les seves pel¡¤l¨ªcules, sense que en rigor aport¨¦s una pista per resoldre els enigmes.

Les forces de l'independentisme necessitaven teixir les aparences legals per superar el 9-N, sense ignorar, ¨¦s clar, que el que no pot ser, no pot ser i, a m¨¦s, ¨¦s impossible (Talleyrand).

La diputada Anna Gabriel, dirigent de la CUP, aix¨ª ho deixava entreveure a principis d'agost: ¡°Soc independentista perqu¨¨ identifico el projecte de ruptura amb l'Estat espanyol amb una ruptura amb l'statu quo i perqu¨¨ em sembla una oportunitat de transformaci¨®. Que potser no arribi mai, eh? Hi ha molts moments que pensem que perdrem clarament¡­ La independ¨¨ncia de Catalunya necess¨¤riament comportar¨¤ un proc¨¦s revolucionari com a alguns ens agradaria? Doncs potser tampoc i alguns acabem a les cunetes. Per¨°, encara que no tinguem assegurada cap tipus de vict¨°ria, l'alternativa ¨¦s resignar-se, veure el mur i no veure l'esquerda¡±.

Per¨° tampoc per al Govern espanyol, segons va explicar el ministre Catal¨¢ el passat 13 de setembre, el 9-N era un ¡°referent¡±. Ning¨² millor que ell per saber-ho, perqu¨¨ aquesta consulta s'havia materialitzat, ja ho hem citat, sota la seva curta barba. S'havia erigit en un referent perqu¨¨, a difer¨¨ncia del 2014, quan tenia la majoria absolut¨ªssima de 186 escons, ara, amb un govern incomparablement m¨¦s fr¨¤gil, no podia tolerar una reedici¨® del refer¨¨ndum, aquesta vegada anunciat a so de bombo i platerets com un desafiament, un refer¨¨ndum amb tots els requisits formals unilaterals, per¨° requisits, per fi, per a l'1 d'octubre. Era ¨Ci ¨¦s¨C una q¨¹esti¨® de superviv¨¨ncia pol¨ªtica.

Per¨° aquesta vegada Mariano Rajoy tenia, i t¨¦, una doble assignatura: desarticular formalment ¨Camb el Tribunal Constitucional, les fiscalies, la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil¨C el refer¨¨ndum formal i, tot seguit, tamb¨¦ impedir un 9-N; o l'ombra d'un 9-N. El 2014 havia aconseguit aix¨° primer, per¨° havia menyspreat aquest segon efecte.

Una ficci¨® amb poderosos elements de realitat

N'hi ha que pensen que el Govern de Puigdemont, doncs, s'ha dedicat a construir l'edifici del refer¨¨ndum des de la idea que seria possible materialitzar-lo. I n'hi ha que no es resisteixen a creure que s'ha dedicat a construir una ficci¨®, aix¨° s¨ª, des de la convicci¨® que s'havia de portar fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies: la novel¡¤la del refer¨¨ndum o el refer¨¨ndum com a novel¡¤la.

Per¨° ¨¦s una novel¡¤la hist¨°rica amb poderosos elements de realitat. I hi ha milions de persones que, per unes raons o altres, ancorades antigament o m¨¦s en l'actualitat, estan disposades a creure en la seva veracitat. Pierre Vilar, autor de la colossal Catalunya dins l'Espanya moderna, solia dir que si un nombre massiu, dominant, d'individus participa d'aquesta creen?a, ¨¦s que la naci¨® existeix. I encara que els resultats electorals no han acreditat aquest car¨¤cter ¡°dominant¡± per a la independ¨¨ncia, el seu car¨¤cter massiu no es pot negar.

La ficci¨® del refer¨¨ndum ha quedat al descobert com a tal quan el Constitucional va decidir aplicar el passat 21 de setembre multes anomenades ¡°coercitives¡± a 27 membres de les sindicatures Electoral i Territorial ¨Cde fet, element clau de l'arquitectura del refer¨¨ndum i de la proclamaci¨® dels resultats¨C, la qual cosa va provocar que aquests membres enviessin, des de divendres, abans del venciment del termini concedit de 24 hores, les seves ren¨²ncies al tribunal, al mateix temps que van comunicar, en diversos ¨¤mbits, que les decisions adoptades fins llavors quedaven sense efecte.

Encara que el Govern va presentar aquestes dimissions com el resultat d'una decisi¨® pol¨ªtica, la veritat ¨¦s que va ser el TC, amb les seves multes, resoltes per unanimitat, el que va fer enfonsar el castell de cartes, i va posar fi a la ficci¨®.

L'amena?a de ru?na econ¨°mica que els embargaments projectaven sobre els s¨ªndics?va ajudar a exposar la ficci¨® del refer¨¨ndum ¡°perfectament¡± organitzat. Va posar en relleu que les anomenades sindicatures eren una simple c¨°pia, un segell, de les juntes electorals cl¨¤ssiques. El Govern no s'hi va resistir: el ¡°com si¡± havia arribat fins on havia pogut. ?s el que s'adverteix quan es fa un cop d'ull al Butllet¨ª Oficial de l'Estat de dimecres passat, dia 27 de setembre, es llegeix cadascuna de les vint-i-set ren¨²ncies dels membres i suplents de les Sindicatures Territorials de Catalunya, les regionals. En aquests documents confirmen al TC que, en dimitir, deixen sense efecte totes les decisions adoptades, condici¨® que posava el tribunal.

El protagonisme del TC ha estat motiu de compet¨¨ncia maldestra per part del fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza. Primer, amb la citaci¨® a 700 alcaldes per induir-los a ¡°reflexionar¡± sobre l'1-O, quan ja s'havia obert un procediment judicial al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) arran precisament d'una querella elaborada per la secretaria t¨¨cnica de la Fiscalia General de l'Estat; i, segon, despr¨¦s de la desarticulaci¨®, ja apuntada, de la junta electoral del refer¨¨ndum per part del TC, dilluns passat 25 de setembre, Maza amena?a: ¡°L'opci¨® de demanar pres¨® per a Puigdemont est¨¤ oberta¡±.

Maza no sembla que sigui gaire conscient que ¨¦s el fiscal general de l'Estat. Per qu¨¨? Perqu¨¨ en brandar?la pres¨® de Puigdemont?¨Co es demana o no es demana, ja que hi ha una querella que instrueix la magistrada Mercedes Armas al TSJC¨C ha afirmat una cosa que deixa bocabadats els membres de la carrera fiscal: ¡°Ens esforcem ¨Cva raonar¨C per no anar m¨¦s enll¨¤ de la llei¡±.

En les properes hores s'escriur¨¤ un nou cap¨ªtol de la novel¡¤la del refer¨¨ndum. No ser¨¤ el cap¨ªtol final. Perqu¨¨ es tracta de la novel¡¤la riu?per excel¡¤l¨¨ncia. Els partits de Junts pel S¨ª i la CUP ja saben que, amb les aparences legals desarticulades, la tasca consisteix a convertir l'1-O en un acte de participaci¨® ciutadana. ?s, de fet, del que anava, des del comen?ament, la novel¡¤la de refer¨¨ndum: cues interminables de gents amb voluntat de votar, tot i que les forces de seguretat tanquin amb set claus els col¡¤legis.

Rajoy ha cantat vict¨°ria amb el vaticini que ¡°s'ha impedit el refer¨¨ndum¡±. Per¨° encara est¨¤ pendent el desenlla? d'all¨° que de deb¨° hi ha sota la disfressa de ball del refer¨¨ndum formal de l'1-O i, que, finalment, ha aflorat amb for?a, no sense poca ajuda de l'acci¨® repressiva: la mobilitzaci¨®. El volc¨¤ seguir¨¤ actiu, reavivat per les querelles i la criminalitzaci¨®. I apagar-lo requerir¨¤ baixar a les profunditats.

Potser no estaria de m¨¦s, com m¨¦s aviat millor, superar la p¨¤gina de successos del refer¨¨ndum i pensar en el concepte que l'historiador Pierre Vilar va demanar recular. ?s a dir, prendre dist¨¤ncia. ¡°?s clar ¨Cva escriure Vilar¨C que recular no significa indifer¨¨ncia i ¨¦s dubt¨®s que alguna vegada hagi significat objectivitat¡±. Recular significa ara i aqu¨ª examinar el que ha passat entre el Govern d'Espanya i Catalunya en els ¨²ltims anys. Implica reflexionar sobre la hist¨°ria de les picabaralles dins del TC els anys 2006-2010, la sent¨¨ncia d'inconstitucionalitat promoguda pel Partit Popular, les campanyes contra Catalunya i l'h¨¤bil explotaci¨® que n'ha fet el nacionalisme.

I tornar a comen?ar.