Records absurds, viv¨ªssims

Un dels objectius preponderants de la novel¡¤l¨ªstica de Llu¨ªs Maria Tod¨® (Barcelona, 1950) ha sigut convertir la literatura en una eina per edificar un relat versemblant de la Catalunya contempor¨¤nia. A la seva primera novel¡¤la, Els plaers ficticis (1991), un estiueig a Camprodon li servia per teoritzar sobre l¡¯esperit de la burgesia catalana i dilucidar els seus components reals per damunt dels m¨ªtics. A El joc del mentider (1994), Tod¨® examinava l¡¯intent de la gauche divine de crear una societat civil catalana liberal i cosmopolita. I a El cant dels ad¨¦us (2001), se centrava en la feixuguesa del pes d¡¯haver-se educat en un m¨®n on la burgesia barcelonina encara duia a sobre el comprom¨ªs franquista que es va acceptar despr¨¦s de la Guerra Civil: a l¡¯altre costat de la balan?a, per¨°, ja hi havia la feixuguesa d¡¯un altre pes, el de l¡¯escoltisme i de tots els corrents subterranis que hi desembocaven. I com que des de l¡¯inici la versi¨® de la Catalunya contempor¨¤nia que tenia Tod¨® no coincidia amb el que un dels seus personatges anomena la ¡°Gran Mentida Patri¨°tica¡± orquestrada per Jordi Pujol i els seus sequa?os, no ¨¦s d¡¯estranyar que en el pr¨°leg d¡¯El mal franc¨¨s (2006) declari que pensi que ¡°la societat catalana havia decidit que jo no existia com a novel¡¤lista¡±. Si la sospita de Tod¨® fos certa, seria un altre error a sumar als infinits errors que col¡¤lecciona ¡°la societat catalana¡±: Els plaers ficticis va ser un debut espectacular, El joc del mentider ¨¦s un ambici¨®s tour de force formal sobre la novel¡¤la epistolar, i El cant dels ad¨¦us, rere la senzillesa de l¡¯an¨¨cdota, revela que Tod¨® coneix el secret de l¡¯escriptura, que nom¨¦s cal construir frases i triar paraules amb const¨¤ncia i refinament.

Ara, a Gram¨¤tica dels noms propis, Tod¨® recupera les fixacions tem¨¤tiques que han fornit les seves novel¡¤les, i la col¡¤laboraci¨® de la burgesia catalana amb el franquisme, la construcci¨® d¡¯una Catalunya existent nom¨¦s a l¡¯¨¤mbit rural, el descobriment i l¡¯assumpci¨® de l¡¯homosexualitat, l¡¯adoraci¨® de la cultura francesa, la simplificaci¨® i l¡¯homogene?tat de la llengua catalana degudes a l¡¯IEC, la certesa que l¡¯estil, al capdavall, ¨¦s sentit, hi s¨®n extensament presents. Per¨° aqu¨ª el punt de vista canvia i es torna a la no-ficci¨®, a la particular manera d¡¯entendre la literatura del jo, que l¡¯autor ja practicava a El mal franc¨¨s. Des del primer moment, Tod¨® ensenya les cartes, avisa que ¡°el biling¨¹isme, a Catalunya, ¨¦s un fenomen variad¨ªssim que si es mira amb una certa tranquil¡¤litat no sembla fer mal a ning¨²¡±, escriu que ¡°una de les coses que m¡¯agradaria fer en aquest llibre ¨¦s il¡¤lustrar la familiaritat que tenim molt¨ªssims barcelonins i catalans m¨¦s o menys de la meva edat amb dues lleng¨¹es oficials del territori, i molt sovint amb alguna altra¡±, i arremet contra ¡°el neocatal¨¤ que parlen els joves, pobre i aigualit, sense pronoms febles ni vocals neutres, que desconcerta i irrita els m¨¦s grans i potser acabar¨¤ convertint el meu en una rel¨ªquia curiosa¡±.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la passi¨® verbal i de l¡¯afany pol¨¨mic, de la descripci¨® dels passos necessaris per a la construcci¨® d¡¯una personalitat, Gram¨¤tica dels noms propis ¨¦s sobretot una cr¨°nica familiar i, com a tal, al llarg de les seves p¨¤gines el lector es va endinsant en el que constitueix el nucli de qualsevol fam¨ªlia normal, en l¡¯inventari del seguit d¡¯escenes, costums, an¨¨cdotes, episodis i di¨¤legs, sovint trivials, que configuren la realitat de la fam¨ªlia Tod¨®, ¡°uns records inexplicables, inesborrables, una mica absurds per¨° viv¨ªssims¡±. I, com que ja se sap que la vida, en el fons, no t¨¦ cap argument, enlloc n¡¯hi predomina cap, i aquesta disposici¨® de la mat¨¨ria narrativa, com si fossin quadres de costums una mica viscerals a la recerca de l¡¯efecte c¨°mic, no deixa de ser un territori especialment propici perqu¨¨ Tod¨® tingui plena llibertat per rec¨®rrer de dalt a baix l¡¯art de la digressi¨® i opinar sobre el franquisme, la democr¨¤cia, el trotskisme i la revoluci¨®, la sexualitat i el desig. I tamb¨¦, ¨¦s clar, sobre el llibre que va escrivint i els jocs de mem¨°ria que aix¨ª ho permeten.

Per¨° si Gram¨¤tica dels noms propis es llegeix amb la flu?desa que es llegeix ¨¦s gr¨¤cies a la mod¨¨stia dels plantejaments, a l¡¯eleg¨¤ncia amb qu¨¨ Tod¨® no vol conv¨¨ncer sin¨® seduir, a l¡¯efic¨¤cia d¡¯una prosa cisellada sense deixar cap espai per la improvisaci¨®.