Un partit carregat de simbolismes

Hi ha turistes, com cada dia, que passegen, que visiten la botiga, el museu, que es prenen una cervesa. Hi ha un parell de mossos. Conversen amb dos membres de l'empresa de seguretat privada del FC Barcelona. ¡°No, no estem aqu¨ª pel dia que ¨¦s. Hi som sempre. Aquest ¨¦s un punt tur¨ªstic¡±, diuen. Tot sembla tranquil. ¡°S¨ª, est¨¤ tot molt tranquil¡±, certifica un d'ells. Per darrere del Palau s'entrena un equip de juvenils d'handbol del Bar?a. Una calma absoluta s'apodera dels voltants del Camp Nou la vig¨ªlia de l'1-O. A la jornada hist¨°rica de dem¨¤, passi el que passi dins o fora dels col¡¤legis electorals, s'hi sumar¨¤ una trobada de la Lliga que no t¨¦ res m¨¦s d'extraordinari que el dia en si.

A ning¨² li sorprendr¨¤ si, com passa des de l'atemptat a La Ramla, el dispositiu de seguretat als voltants ¨¦s impactant. Fa setmanes que es registra cada motxilla i que es fan controls aleatoris als vehicles. Els Mossos se n'encarreguen i per a ells ser¨¤ una jornada m¨¦s de partit en un pa¨ªs en nivell 4 d'alerta terrorista. Com en els partits m¨¦s recents, especialment contra el Juventus i l'Eibar, l'estadi s'omplir¨¤ previsiblement d'una bona quantitat de senyeres i estelades, la bandera sobiranista que ha guanyat terreny en els ¨²ltims temps, especialment des que la UEFA va sancionar el club blaugrana per la seva exhibici¨® en la final de la Champions del 2015 a Berl¨ªn. A m¨¦s, els crits a favor de la independ¨¨ncia es van tornar a sentir a l'estadi fa cinc anys i des de llavors es repeteixen sempre en el minut 17 (el 17 i 14 segons, en record de l'any 1714 i la Guerra de Successi¨®), per la qual cosa ning¨² dubta que se sentiran, i potser encara amb m¨¦s for?a.

Malgrat el posicionament del club, que es va adherir al Pacte Nacional pel Refer¨¨ndum (i no obstant aix¨° va evitar fomentar la pol¨¨mica fent una petici¨® especial a la Lliga per poder jugar avui amb la samarreta de la senyera, de manera que vestir¨¤ de blaugrana), no responen els aficionats a cap m¨¦s consigna que al seu propi desig de manifestar-se i no replica habitualment la resta d'espectadors ¨Cpotser aquest diumenge hi haur¨¤ molts m¨¦s locals, en tractar-se del dia que ¨¦s, que no cedeixin el seient lliure-, doncs no tota la graderia t¨¦ la mateixa implicaci¨® pol¨ªtica que personatges significats com Piqu¨¦, que va animar a votar. Aquest c¨¤ntic que va passar del carrer a l'estadi amb facilitat en les ¨²ltimes trobades i que segons derivi la jornada es pot transformar en qualsevol altre reclam. Al cap i a la fi, els 90.000 seguidors que podrien congregar-se aquest diumenge al Camp Nou no seran m¨¦s que un reflex de la societat catalana. ¡°Crec que dem¨¤, al camp, la gent intentar¨¤ venir a gaudir del seu equip. No espero res que no h¨¤gim vist en ocasions anteriors¡±, va apuntar amb total normalitat l'entrenador de l'equip, Ernesto Valverde. ¡°Ser¨¤ un partit com qualsevol altre en un dia especial¡±, concedeix el club.

El rival ¨¦s el d'algunes de les ocasions m¨¦s representatives per a la hist¨°ria d'una Catalunya que avui viu un altre dia hist¨°ric: Las Palmas. L'equip que va jugar contra el Bar?a en el primer partit que es va narrar en catal¨¤ despr¨¦s de la dictadura. Sonava la veu de Joaquim Maria Puyal, com ara. Era el 6 de setembre del 1976. Las Palmas va ser l'equip, tamb¨¦, que va assistir a la primera visita al Camp Nou del president Josep Tarradellas el 30 d'octubre del 1977, pocs dies despr¨¦s d'haver tornat de l'exili. Tenia 78 anys.

Aquesta tarda, a les 16.15, Las Palmas tornar¨¤ a assistir a un partit molt pol¨ªtic. Una trobada que arrencar¨¤ amb un minut de silenci carregat de simbolismes. El Camp Nou retr¨¤ homenatge a Jacint Borr¨¤s, impulsor de la pedrera blaugrana, defensor del Bar?a Atl¨¨tic, cap comercial de la t¨¨xtil Bertrand i Serra i tamb¨¦ fundador de Converg¨¨ncia, refundador amb el PDCat i pare de Meritxell Borr¨¤s, consellera de Governaci¨®. Va morir fa dues setmanes. No es va poder guardar el minut de silenci en el partit de Champions davant la Juve (no est¨¤ perm¨¨s), i no es va fer contra l'Eibar. Es far¨¤ ara, quan cobra m¨¦s sentit que mai el seu passat sobiranista. Al desembre del 1975, poc despr¨¦s de la mort de Franco i en un Bar?a-Madrid, van ser ell i la seva fam¨ªlia els responsables que onegessin a l'estadi per primera vegada les banderes catalanes. Van confeccionar un miler de senyeres i les van guardar fins al dia del partit. Encara no estaven permeses.