El secessionisme tiba l¡¯Espanya del 78

Quaranta anys despr¨¦s que es restabl¨ªs la Generalitat i amb aquesta l'autogovern m¨¦s ampli de la seva hist¨°ria, els governants de Catalunya han decidit rebentar el consens constitucional del 78, enfrontar gran part de la seva ciutadania amb l¡¯Estat i portar fins al final un refer¨¨ndum de secessi¨® que posa en risc la idea mateixa d¡¯Espanya. Els catalans desperten avui plens d'inc¨°gnites: si hi haur¨¤ una veritable votaci¨® o ser¨¤ una mobilitzaci¨® massiva, si la fractura social provocada pel sobiranisme esclatar¨¤ al carrer o si el desafiament posat en escena arribar¨¤ a la consumaci¨® amb una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Tamb¨¦ confirmaran una certesa: ni la pol¨ªtica ni els seus actors han sabut estar a l'al?ada i evitar el xoc.

La pregunta m¨¦s repetida en els ¨²ltims anys ha estat ¡°en quin moment es va originar aquesta crisi?¡±, i sembla que hi ha un ampli consens entre pol¨ªtics, acad¨¨mics i opinadors p¨²blics a situar-la en la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010, que va retallar 14 dels 223 articles de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, en va reinterpretar 27 m¨¦s i va negar valor jur¨ªdic al terme ¡°naci¨®¡± contingut en el pre¨¤mbul. El text estatutari havia estat aprovat pel Parlament catal¨¤ i el Congr¨¦s dels Diputats, i confirmat pels catalans quatre anys abans. Aquest consens, no obstant aix¨°, est¨¤ carregat de matisos que fan molt m¨¦s complexa tota aquesta hist¨°ria.

M¨¢s informaci¨®n

El refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia de Catalunya, ¨²ltimes not¨ªcies

Interior constata que la major part dels espais de l¡¯1-O estan tancats

La reforma de l¡¯Estatut no havia suscitat en els seus or¨ªgens l'entusiasme de gaires catalans. Va ser un comprom¨ªs electoral i una obstinaci¨® de Pasqual Maragall per demostrar que el catalanisme socialista era capa? d'aconseguir m¨¦s cotes d'autogovern i un encaix m¨¦s estable de Catalunya a Espanya. La promesa del llavors encara candidat a la Presid¨¨ncia del Govern, el socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, en el m¨ªting del Palau Sant Jordi el novembre del 2003 ¡ª¡°Donar¨¦ suport a la reforma de l¡¯Estatut que aprovi el Parlament catal¨¤¡±¡ª es va convertir en un bumerang, pel seu incompliment, que va acabar desprestigiant tots els protagonistes d'aquest drama. La tramitaci¨® de la nova llei va fugir de les mans al PSC, va ser abandonada per poc ambiciosa pel seu soci en el tripartit, ERC, i va acabar quedant en mans de CiU. El seu l¨ªder en aquells moments, Artur Mas, va acabar negociant l'articulat final en una trobada secreta a La Moncloa, amb desenes de cigarrets fumats i al marge del Parlament, amb el llavors ja president del Govern, Zapatero.

L¡¯Estatut encara hauria de passar per la Comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s, on patiria el ¡°raspallat¡± ¡ªen paraules del president de la comissi¨®, el socialista Alfonso Guerra¡ª d'alguns articles de dubtosa constitucionalitat, abans de ser aprovat per les Corts, amb el vot en contra del PP i d¡¯ERC.

El 18 de juny del 2006, finalment, els catalans el votaven en un refer¨¨ndum. L'abstenci¨® va superar el 50% ( 50,7%: deu punts per sobre de la registrada el 1979, quan es va votar el primer Estatut). Aqu¨ª es podria haver acabat tot, per¨° el PP va decidir portar als tribunals la seva batalla. El 31 de juliol, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa i Federico Trillo, en nom del partit, presentaven davant el Constitucional un recurs contra 114 articles i 12 disposicions de la llei. Comen?ava una lluita judicial que es perllongaria durant quatre anys i que acabaria amb la recusaci¨® de diversos magistrats de l'alt tribunal, la divisi¨® d¡¯aquest en dos blocs enfrontats i l'erosi¨® de gran part del seu prestigi.

M¨¢s informaci¨®n

Milers de persones surten al carrer a tot Espanya per defensar la unitat

Trapero demana als agents que siguin ¡°especialment curosos amb l¡¯¨²s de la for?a¡±

Cop mortal

El 28 de juny del 2010 va arribar la sent¨¨ncia. El tribunal va preservar la major part de l'articulat, per¨° va donar un cop mortal a pretensions com la de declarar preferent la llengua catalana, constituir un Poder Judicial catal¨¤ aut¨°nom o ampliar les compet¨¨ncies fiscals de la comunitat. I, sobretot, va posar l'accent a restar valor jur¨ªdic a la proclamaci¨® de Catalunya com a naci¨®.

El conflicte adormit va esclatar en el pitjor moment, enmig de la crisi econ¨°mica m¨¦s forta a Espanya en d¨¨cades. L'independentisme va aprofitar per portar la seva causa, hist¨°ricament minorit¨¤ria, a tots els indignats que, com a la resta d¡¯Espanya, comen?aven a q¨¹estionar l'ordre constitu?t i que trobaven un vehicle a les seves aspiracions en la idea de comen?ar des d'un principi en un nou Estat. Fins i tot el president de la Generalitat, el socialista Jos¨¦ Montilla, es va sumar a aquesta onada d'indignaci¨® i va arremetre contra el Tribunal Constitucional ¡ª¡°lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sent¨¨ncia¡±, va dir¡ª, en una compareixen?a institucional televisada. I va rebre els xiulets, al capdavant d'una manifestaci¨® de 400.000 catalans, amb la pancarta ¡°Som una naci¨®¡± al davant.

L'arribada al Palau de la Generalitat d¡¯Artur Mas, el desembre del 2010, va ser seguida per la de Mariano Rajoy al palau de La Moncloa un any m¨¦s tard. El nou president, un tecn¨°crata moderat forjat en la pol¨ªtica a l'ombra totpoderosa de Jordi Pujol, comprometia tota la seva obstinaci¨® a redre?ar l'economia de Catalunya i es va recolzar per a aix¨° parlament¨¤riament ¡ªes va quedar a quatre escons de la majoria absoluta¡ª en el PP. Poc es podia sospitar de la deriva futura d'un pol¨ªtic que, anys abans, en el llibre Qu¨¨ pensa Artur Mas, havia escrit: ¡°El concepte d'independ¨¨ncia el veig antiquat i una mica rovellat¡±, i que apostava per la idea d'una Espanya plurinacional.

Fer front a la crisi econ¨°mica no podia ser una tasca f¨¤cil. Les retallades dr¨¤stiques en sanitat i en educaci¨® van agitar el carrer. Catalunya va patir un enfonsament de la seva despesa social del 26% entre 2009 i 2015 (m¨¦s de 5.000 milions d'euros), va liderar el nombre de desnonaments i va disparar el seu deute. Mas va comprovar en la seva pr¨°pia pell la indignaci¨® desfermada el juny del 2011, quan un helic¨°pter va haver de traslladar-lo a la seu del Parlament, on es debatien els Pressupostos. M¨¦s de 2.000 ciutadans indignats havien envoltat la Cambra catalana i es van produir escenes de viol¨¨ncia mai vistes abans en una seu parlament¨¤ria, amb diputats insultats i agredits i violentes c¨¤rregues policials.

L'independentisme es feia fort en l'onada de la indignaci¨®. Artur Mas va ser testimoni, des de la dist¨¤ncia de la seva posici¨® institucional i sense implicar-s¡¯hi, de la marea humana que va sortir al carrer en la celebraci¨® de la Diada, la festa de Catalunya, l'11 de setembre del 2012. La Gu¨¤rdia Urbana de Barcelona va xifrar l'assist¨¨ncia en un mili¨® i mig de persones.

L'argument s'oferia en safata. Era necessari buscar un culpable fora de Catalunya, i aquest no era cap altre que l¡¯Estat i el seu Govern central, amb Rajoy al capdavant. Van comen?ar llavors a proliferar els arguments que alimentaven un lema perill¨®s com la p¨®lvora: ¡°Espanya ens roba¡±. Es va avivar la batalla de les balances fiscals i es va aconseguir transmetre a gran part de la ciutadania la idea ¡ªen alguns aspectes justificada per¨° exagerada en qualsevol cas¡ª que Catalunya donava m¨¦s del que rebia; que patia un greuge comparatiu, respecte a la resta de comunitats aut¨°nomes, que patien a la seva pell, amb serveis i infraestructures pitjors, els catalans del carrer.

Xantatge, menyspreu

La Generalitat va fer seves aquestes reclamacions i les va convertir en una proposta que era tota una bomba de rellotgeria: el Pacte Fiscal. Un concert econ¨°mic similar al que tenen el Pa¨ªs Basc o Navarra. La ruptura de la caixa ¨²nica de l¡¯Estat i la possibilitat que Catalunya ¡ªel 20% del PIB espanyol¡ª gestion¨¦s en solitari els seus ingressos i despeses, a canvi de lliurar al Govern central una quota anual per a les despeses comunes i una limitada solidaritat interterritorial. Aix¨°, en un moment en el qual el Govern del PP havia de fer front a una situaci¨® econ¨°mica catastr¨°fica que havia fet sobrevolar la idea que el pa¨ªs acab¨¦s rescatat financerament per la Uni¨® Europea. Rajoy i Mas es van reunir a La Moncloa el 20 de setembre del 2012. El no a la petici¨® de m¨¦s autonomia fiscal va ser rotund. El primer va interpretar el plantejament com un xantatge. El segon, com un menyspreu. A partir d'aquest moment tot va descarrilar.

Set dies despr¨¦s de la malmesa reuni¨®, el Parlament llan?ava el desafiament. Aprovava una resoluci¨® en la qual sostenia: ¡°Catalunya ha de comen?ar una nova etapa basada en el dret a decidir¡±. I demanava a la Generalitat que prepar¨¦s una consulta popular, ¡°priorit¨¤riament en la propera legislatura¡±. El llenguatge era ja clarament independentista. Es feia refer¨¨ncia al ¡°dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminaci¨®, com a expressi¨® democr¨¤tica de la seva sobirania com a naci¨®¡±.

El sentiment independentista, encara en minoria, anava creixent a les enquestes. Per¨° el principal beneficiari no seria el nacionalisme de sempre, el de Converg¨¨ncia i Uni¨®, que mostrava un clar oportunisme en enfilar-se a aquest tren. La recompensa seria per a una formaci¨® els resultats de la qual havien estat modestos fins feia ben poc malgrat la seva rellev¨¤ncia hist¨°rica: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Artur Mas, conf¨®s pel fervor al carrer, va avan?ar dos anys les eleccions auton¨°miques. El cop va ser dur. En aquests comicis CiU va perdre 12 escons i ERC es va convertir en la segona for?a del Parlament, amb 21 diputats, i en el motor impulsor de la deriva independentista des de les institucions catalanes.

Un nou Parlament aprovava una declaraci¨® de sobirania i el dret a decidir del ¡°poble de Catalunya¡±. Era el gener del 2013. I va comen?ar llavors un joc del gat i la rata en el qual, a cada decisi¨® de la Cambra catalana o del Govern, l¡¯Executiu central de Rajoy responia amb un recurs davant el Tribunal Constitucional. Conven?ut que el que no ¨¦s legal simplement no ¨¦s possible, el Govern de Rajoy va ser incapa? de respondre amb una proposta pol¨ªtica o amb un projecte per a Catalunya a una ofensiva que infringia una vegada i una altra les lleis i la Constituci¨® mentre venia amb intel¡¤lig¨¨ncia el seu objectiu ¨¨pic ¡ªel democr¨¤tic i pac¨ªfic David catal¨¤ enfront del Goliat que representava l¡¯Estat espanyol¡ª a una part cada vegada m¨¦s nombrosa de catalans.

Es va posar data a un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia: el 9 de novembre del 2014. Es va fixar la doble pregunta: ¡°Desitja vost¨¨ que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, desitja vost¨¨ que Catalunya sigui un Estat independent?¡±. I es va preveure dotaci¨® econ¨°mica i log¨ªstica. El Govern de Rajoy va emprendre una carrera contrarellotge per frenar el desafiament als tribunals, i ho va aconseguir: el Constitucional va ordenar la suspensi¨® del 9-N. Va ser, no obstant aix¨°, una vict¨°ria p¨ªrrica. Va semblar que Artur Mas es resignava a acatar la sent¨¨ncia, per¨° va passar a denominar el que seguia en marxa ¡°proc¨¦s participatiu¡± (que tamb¨¦ va ser susp¨¨s pel tribunal, amb prou feines quatre dies abans de la data de la votaci¨®). Dubtes i discussions en el si del Govern de Rajoy ¡ªentre els que preferien restar import¨¤ncia a la consulta i mirar cap a una altra banda i els que advocaven per frenar-la¡ª van portar al fet que no es reaccion¨¦s. 2,3 milions de catalans van acudir a votar. Va haver-hi un 33% de participaci¨®. Sense sorpreses: el 80% va optar per la independ¨¨ncia.

Error de c¨¤lcul

A ulls de molts catalans, s'havia votat. I es va consolidar la idea que en un futur proper es podria tornar a fer, amb m¨¦s garanties. Nom¨¦s despr¨¦s el Govern, penedit del seu error de c¨¤lcul, va emprendre accions penals contra Artur Mas i els principals organitzadors de la consulta al Govern.

A mesura que la idea de la independ¨¨ncia creixia, CiU s¡¯anava empetitint. Els esc¨¤ndols al voltant de la fam¨ªlia Pujol i el finan?ament del partit (el cas del 3%), les tensions internes entre els socis de la coalici¨®, i el sentiment generalitzat que el seu independentisme era de conveni¨¨ncia, van portar gran part de l'electorat a preferir l'original a la c¨°pia. CiU es va trencar. Converg¨¨ncia, que m¨¦s tard es va refundar en el Partit Dem¨°crata Europeu de Catalunya (PDeCAT), va camuflar el seu deteriorament sota la coalici¨® Junts pel S¨ª, al costat d¡¯ERC. En les eleccions de setembre del 2015 van aconseguir 62 escons. Ni tan sols amb aquesta alian?a van aconseguir la majoria absoluta.

Estava a punt d¡¯entrar en joc un nou actor que acceleraria la ruptura, radicalitzaria el proc¨¦s i for?aria a trencar els ponts que els m¨¦s moderats no es decidien a trencar: les Candidatures d¡¯Unitat Popular, la CUP, una esquerra extrema independentista malgrat que antinacionalista, hereva d'aquella esquerra radical en l'entorn de la qual va sorgir, a finals dels anys 70 i principis dels 80, el terrorisme de Terra Lliure. Despr¨¦s de mesos d'interinitat, la CUP va aconseguir el cap d¡¯Artur Mas ¡ªque en aquells dies ja estava imputat pel 9-N en un proc¨¦s que acabaria amb la seva inhabilitaci¨®¡ª i va imposar, a canvi del seu suport parlamentari per constituir un nou Govern, un desconegut anomenat Carles Puigdemont. Fins llavors havia estat alcalde de Girona. La CUP sabia el que feia. Havia triat el m¨¦s radical i independentista d'entre les files de l'antiga Converg¨¨ncia.

Emp¨¨s per la CUP, el nou Govern, amb Puigdemont a la presid¨¨ncia i el l¨ªder d¡¯ERC, Oriol Junqueras, a la vicepresid¨¨ncia, va comen?ar els preparatius per a la ¡°desconnexi¨®¡± de Catalunya. Es va posar data a un nou refer¨¨ndum: 1 d'octubre del 2017.

Aquesta vegada el desafiament tindria un aliat molt poder¨®s: el per¨ªode m¨¦s llarg d'interinitat de la pol¨ªtica espanyola. Gaireb¨¦ un any amb un Govern provisional del PP incapa? d'abordar res m¨¦s enll¨¤ de les tasques ordin¨¤ries, un PSOE estripat en la seva pr¨°pia guerra interna i una formaci¨® populista de rellevant pes parlamentari, Podem, bolcada a agitar els fonaments institucionals.

Tot aquest temps va ser aprofitat per crear la ficci¨® d'una realitat legal i administrativa paral¡¤lela a la legalitat espanyola: noves ¡°estructures d¡¯Estat¡± per a Catalunya (la seva pr¨°pia ag¨¨ncia tribut¨¤ria, el seu propi ¡°ministeri¡± d'Afers exteriors...). Comen?aven a preparar-se en secret, al marge del Parlament, successius esborranys d'una futura llei de transici¨® jur¨ªdica i d'una llei del refer¨¨ndum. I, tamb¨¦ des de l'ombra, la Generalitat engegava la log¨ªstica i els mitjans per celebrar una consulta il¡¤legal.

Davant el cop constitucional que es forjava, el Govern ¡ªRajoy ja investit gr¨¤cies a la traum¨¤tica abstenci¨® del grup parlamentari socialista¡ª es va preparar per desplegar tot el pes de l¡¯Estat. Es tractava d¡¯aturar sigui com sigui la nova ofensiva. Aquesta vegada, es va conjurar La Moncloa: no hi hauria refer¨¨ndum. La gravetat del desafiament llan?at obligava a no descartar cap resposta, per¨° es va apostar tot a la contund¨¨ncia dels tribunals. Possibles respostes pol¨ªtiques (una oferta de projecte futur per a Catalunya) o constitucionals (la intervenci¨® temporal de les institucions auton¨°miques) van ser descartades per in¨²tils o per massa arriscades.

I en aquest joc d'ast¨²cia jur¨ªdica m¨²tua, encegada ja qualsevol altra sortida, s'han mantingut els dos actors principals d'aquest drama. La Generalitat, impedida per les seves pr¨°pies accions a fer marxa enrere, parapetada enfront de l¡¯Estat darrere d'uns ciutadans que han arribat a creure que aquesta vegada ¨¦s la definitiva. El Govern, obstinat fins al final en qu¨¨ la realitat, per molt obstinada que sigui, si no ¨¦s legal, no existeix.