Urnes amagades en escoles cat¨°liques i parr¨°quies

Parr¨°quies i escoles cat¨°liques han participat en la resist¨¨ncia contra l'actuaci¨® policial per impedir la celebraci¨® de l'1-O. Les urnes que s'han utilitzat al municipi de Sant Juli¨¤ de Ramis (Giron¨¨s), on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'havien amagat a l'esgl¨¦sia del municipi. Una vintena de col¡¤legis de congregacions cat¨°liques han actuat com a centres electorals i alguns han assistit en el bloqueig a la Policia Nacional. L'abadia de Montserrat ha fet una crida a defensar els drets nacionals de Catalunya.

Els bancs del temple de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (Maresme) s'han col¡¤locat al carrer per evitar el pas policial. R¨¤dio Olot ha informat que el punt de votaci¨® de les Planes d'Hostoles (Garrotxa) ha estat traslladat a l'esgl¨¦sia del poble. La parr¨°quia de Sant Pere de Figueres ha actuat com a centre de votaci¨®, tamb¨¦ l'esgl¨¦sia de Sant Feliu de la Vall de Bo¨ª. Al col¡¤legi Infant Jes¨²s, a Barcelona, on ha votat l'expresident Artur Mas, de titularitat de la Companyia de Jes¨²s, la direcci¨® ha contribu?t a fer que les portes del centre es mantinguessin tancades quan la Policia Nacional ha carregat per desallotjar-lo. La policia tamb¨¦ ha abordat per for?a el col¡¤legi de les Dominiques d'Horta i l'Escola Pia de Sant Antoni, a Barcelona. Unes vint escoles cristianes de diferents comunitats han servit a Catalunya per participar en l'1-O, segons el diari digital Catalunya Religi¨®.

La congregaci¨® mon¨¤stica de Montserrat ha fet una crida als cristians "a defensar la realitat nacional catalana, constru?da durant mil anys d'hist¨°ria". El monjo Josep Miquel Bausset ha llegit una homilia en la qual ha demanat que es respectin els drets de la naci¨® catalana i d'altres "minories ¨¨tniques", uns drets, ha afegit, "que de cap manera poden ser perseguits, destru?ts o assimilats per una altra cultura majorit¨¤ria. ?s per aix¨° que la Confer¨¨ncia Episcopal Tarraconense [¨°rgan que reuneix tots els bisbes de Catalunya] va demanar el passat 11 de maig que s'escoltessin les leg¨ªtimes aspiracions del poble catal¨¤". Bausset ha afirmat que "els cristians catalans tenim el dret i el deure construir el futur del nostre pa¨ªs".

Montserrat ha exigit que s'aturi la viol¨¨ncia: "Els cristians catalans hem de viure el moment present amb esperan?a i amb el ferm comprom¨ªs amb una societat m¨¦s justa en la qual la democr¨¤cia acabi guanyant sobre la por i les amenaces". Bausset ha argumentat els plantejaments de l'abadia citant un discurs del 1995 del papa Joan Pau II adre?ant-se a l'Assemblea General de Nacions Unides: "Per tots els mitjans de qu¨¨ disposeu, vetlleu per la sobirania de cada naci¨® en virtut de la pr¨°pia cultura. Ning¨², ni un Estat ni una altra naci¨® ni cap organitzaci¨® internacional est¨¤ legitimada a afirmar que una determinada naci¨® no ¨¦s digna d'existir". Bausset no ha citat les paraules que Joan Pau II ha pronunciat a continuaci¨® en aquell discurs a l'ONU: "Aquest dret fonamental a l'exist¨¨ncia d'una naci¨® no exigeix necess¨¤riament una sobirania estatal, i s¨®n possibles diverses formes d'agregaci¨® jur¨ªdica entre diferents nacions, com passa, per exemple, als Estats federals, a les confederacions o als Estats caracteritzats per ¨¤mplies autonomies regionals."

L'¨²nic bisbe a Catalunya que va fer publicitat la seva intenci¨® de votar va ser Xavier Novell, de Solsona. Novell va defensar en la seva homilia que l'autodeterminaci¨® ¡°¨¦s un dret inalienable de tota naci¨®¡±. Els religiosos del monestir de Poblet s'han traslladat a Vimbod¨ª (Conca de Barber¨¤) per participar en l'1-O, segons ha informat aquesta comunitat cistercenca a les seves xarxes socials: ¡°Els monjos del monestir de Poblet hem pogut votar a Vimbod¨ª amb normalitat. Mossos d'Esquadra i tractors defensen els ciutadans¡±, han escrit al seu compte de Twitter.

El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, no ha fet refer¨¨ncia directa al conflicte en el seu missatge dominical, per¨° ha demanat als seus feligresos que ¡°s'estimin com dos germans¡±. Agust¨ª Cort¨¦s, bisbe de Sant Feliu, ha publicat una homilia que es podia entendre com una cr¨ªtica al conflicte a Catalunya: ¡°El problema sobrev¨¦ quan alg¨² pret¨¦n que la decisi¨® i l'acci¨® pr¨°pia sigui justament la que D¨¦u vol [...] El fonamentalisme pol¨ªtic no nom¨¦s afecta una persona o grup redu?t, sin¨® que s'imposa a tota la societat¡±. La di¨°cesi de Cort¨¦s ¨¦s una en les que inclou m¨¦s capellans dels 400 que han signat un manifest per l'1-O.