Juro que no estic abdu?t

1) Dues circumst¨¤ncies van fer que canvi¨¦s d'opini¨® sobre la cita electoral pel refer¨¨ndum impugnat pel Tribunal Constitucional. Totes dues van esgotar?la meva paci¨¨ncia de ciutad¨¤ a Catalunya, un ciutad¨¤ que havia decidit no participar amb el seu vot en el refer¨¨ndum no acordat, decidit amb una majoria simple (quan s'hauria d'haver fet per una majoria qualificada atesa la transcend¨¨ncia del que es proposava aprovar) al Parlament de Catalunya l'¨²ltim 6 de setembre.

La primera va ser la fal¡¤l¨¤cia contuma? que els catalans estan narcotitzats o abdu?ts pel nacionalisme. I ja no diguem, els independentistes. Signatures de relleu, gent que respecto i que llegeixo sempre que puc, opinadors consagrats (en aquest mateix diari, fins i tot) han estat segregant des de fa molt de temps aquesta teoria insidiosa.

Intento fer-me una idea de com persones tan poc sospitoses de fervor independentista com Eduard Punset, per citar un exemple molt dif¨®s a les xarxes, van poder ser narcotitzats pel nacionalisme. He vist Punset a la televisi¨® fent programes de divulgaci¨® cient¨ªfica d'excel¡¤lent qualitat i em costa molt, molt¨ªssim, veure en la solidesa del seu discurs cap tret d'alienaci¨® ideol¨°gica; intento descobrir-hi quelcom de sospit¨®s i observo que la seva mirada no traspua aquesta espurna desmesurada i al¡¤lucinant del que no prov¨¦ d'aquest planeta (segons ens van ensenyar les novel¡¤les de ci¨¨ncia-ficci¨®), producte de l'abducci¨® a qu¨¨ l'han sotm¨¨s les institucions catalanes.

S¨¦ que el meu amic i excel¡¤lent columnista i poeta Antoni Puigverd va anar a votar (on va veure, per cert, aix¨° que no hauria d'haver vist mai en un recinte electoral, probablement el lloc m¨¦s sagrat d'una democr¨¤cia que se'n consideri). He parlat i parlo amb ell de literatura, pol¨ªtica i els nostres nets. I mai he notat en ell cap s¨ªmptoma inquietant d'abducci¨® ideol¨°gica.

Vaig llegir l'¨²ltim llibre de Francesc Ser¨¦s (La pell de la frontera) i tampoc vaig trobar-hi res que em fes veure que la seva ex¨ªmia literatura estigui imbu?da de cap de les pernicioses idees que pul¡¤lulen per l'atmosfera de Catalunya.

Llegeixo Josep Ramoneda i Joan B. Culla en aquest mateix diari i a l'Ara?i em passa el mateix. ?s clar que les seves idees sobre el que passa a Catalunya no estan sempre en concordan?a amb el que un pugui pensar sobre aquesta q¨¹esti¨®, per¨° d'aqu¨ª a defensar aferrissadament que estan abdu?ts pel que sigui (posats a estar abdu?ts, tant se val els qui s¨®n els agents abductors), ¨¦s ja estar no nom¨¦s equivocats, sin¨® tamb¨¦ a no utilitzar tota la intel¡¤lig¨¨ncia, la sensibilitat i la bona fe necess¨¤ries per analitzar un assumpte tan complex com ¨¦s la greu col¡¤lisi¨® entre Catalunya i el Govern del Partit Popular i els seus actius col¡¤laboradors de C's en aquests desprop¨°sits.

2) La meva conversi¨® cap al vot de l'1 d'octubre passat es va refor?ar inesperadament el 20 de setembre. Aquell dia van passar coses molt greus. Es va intervenir l'¨¤rea financera de la Generalitat, mentre s'enva?a la Conselleria de Finances mitjan?ant un grup de gu¨¤rdies civils que no sabien el que es feien en mat¨¨ria no nom¨¦s financera, sin¨® fins i tot inform¨¤tica. Aqu¨ª va prevaler, com en la resta de totes les actuacions de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional fins al dia 1, fer-se veure en la l¨ªnia m¨¦s agressiva del ja tristament fam¨®s "a por ellos".

La resta ja la coneixem. Mobilitzacions de masses narcotitzades o abdu?des; desembarcament d'efectius de gu¨¤rdies civils a qui els manifestants llan?aven clavells; i finalment, el diumenge negre de la democr¨¤cia espanyola de les ¨²ltimes d¨¨cades: cops, sang, tortura (trencar-li a una noia els cinc dits de la m¨¤ amb absoluta premeditaci¨® i consci¨¨ncia de l'extrem dolor que s'infligia, aix¨° jo ho anomeno tortura), assalt i agressi¨® a poblacions rurals amb menys de 500 habitants, i vexacions a dones. Em va ser molt dif¨ªcil no anar a votar a les sis de la tarda, despr¨¦s de la perplexitat i la indignaci¨® que vaig anar incubant els dies anteriors al refer¨¨ndum no acordat i impugnat pel TC.

3) ?s mentida que la societat catalana estigui dividida o enfrontada. No vaig tenir aquesta sensaci¨® quan vaig estar visitant col¡¤legis electorals diumenge, a m¨¦s del meu. Vaig veure gent votant del meu barri (Guinard¨®) i de la meva escala, que mai m'hauria imaginat votant en circumst¨¤ncies tan an¨°males. Gent de parla castellana, gent que no comparteix fins i tot el refer¨¨ndum, gent de diferents estrats socials i ideol¨°gics, tots votaven, sabent fins i tot que vindrien a por ellos.

4) L'esquerra s'ha de recompondre. I si queda temps, caldria fer que la nostra dreta fos una mica m¨¦s progressista. I perdoneu l'ox¨ªmoron.