La visita de la por

La vella i sinistra dama ha vingut de visita. Porta enc¨¤rrecs de tothom, siguem sincers i no ens atinguem a sectarismes: d¡¯una banda i de l¡¯altra, tots li han demanat que ens faci arribar els seus missatges i obe?m els seus designis, de manera que ens paralitzi l¡¯enteniment i les voluntats.

D¡¯una banda, el gran i monstru¨®s Leviatan, l¡¯arcaica b¨¨stia marina sovint oblidada que Hobbes va adoptar com a s¨ªmbol de l¡¯Estat, se¡¯ns ha presentat de sobte i en viu. I aix¨° que aqu¨ª, diumenge, nom¨¦s va ensenyar l¡¯ungla esmolada i bruta d¡¯una de les seves grapes, probablement la m¨¦s petita, encara que en va tenir prou per sembrar el dolor i la consternaci¨® nom¨¦s d¡¯una esgarrinxada. Ho ha explicat molt b¨¦ aqu¨ª mateix Cristian Segura, que l'ha vist moltes vegades de ben a prop i ha sabut dominar l¡¯ansietat que provoca la seva mera visi¨®. Saber que ja ¨¦s aqu¨ª ens dona tota una idea del moment pol¨ªtic al qual hem arribat. Millor no imaginar-se com ser¨¤ si es desferma i ens colpeja amb tota la for?a de la seva bestialitat.

De l¡¯altra, observem fascinats com incubem l¡¯ou d¡¯una serp nova, un petit Leviatan que ja vol n¨¦ixer, lluny encara de la mida adequada per¨° ja amb els mateixos designis i fins i tot reflexes de la pa¨¹ra pr¨°pia de l¡¯original. Ho va dir clarament Carles Puigdemont el primer de juliol en una reuni¨® d¡¯alcaldes que ja des d¡¯aleshores es manifestaven preparats per posar les urnes aquest primer d¡¯octubre tan agitat.

¡°Fem por i m¨¦s por que farem¡± va dir el president rebel. Tenia tota la ra¨® i encara es va quedar curt. La por ja s¡¯ha instal¡¤lat en la nostra vida quotidiana i ja ens mou a retreure¡¯ns, a callar o a participar en actes i esdeveniments de moltes menes que la vella dama ens va suggerint. ?s aix¨ª com l¡¯economia de la por ¨¦s la que regeix la vida pol¨ªtica catalana des que va ser invocada pels seus m¨¤xims dirigents.

Vam patir una incursi¨® primera, violenta, salvatge, que ens va despertar de la letargia dels temps innocents, quan no hi havia pors ni ang¨²nies que interferissin en les nostres decisions i desitjos. Van ser els atemptats del 17 d¡¯agost, immediatament aprofitats per encunyar una expressi¨® negacionista, inventada per alg¨² que ja pensava en l¡¯endem¨¤. ¡°No tenim por¡±, cridaven els manifestants contra el terrorisme, sense saber que preparaven aix¨ª els esl¨°gans per encarar-se a la policia espanyola en el moment m¨¦s arriscat del Proc¨¦s.

La vella dama no falla i passeja per tot arreu la seva figura sinistra i escardalenca. Ha vingut de visita i ha quedat ben clar que li agrada la ciutat i el pa¨ªs que ara l¡¯acullen. La v¨¤rem veure diumenge, desafiada per les multituds als col¡¤legis electorals. L¡¯estem sentint tamb¨¦ dins de les cases i als despatxos, en les converses interrompudes entre familiars i amics. La massa la reclama per moure¡¯s, per fer-se gran, per assetjar els dissidents o per enfrontar-se a les forces armades. Ens parla amb el soroll dels rotors dels helic¨°pters i amb els crits de la multitud, amb els trets de fogueig i amb les bales de goma i els gasos lacrim¨°gens que sempre acaben sortint quan ¨¦s a l¡¯asfalt on es lliura la baralla pel poder.

Mentien els qui d¨¨iem que no ten¨ªem por, perqu¨¨ en tenim, i molta. Deia la veritat, en canvi, el president quan deia que feia por i que en faria molt m¨¦s encara. La vella dama va venir de visita i ja s¡¯ha aparellat, ara amb Puigdemont, ara amb Rajoy, els presidents de la por.