Massa ambig¨¹itats

No es pot suprimir l¡¯opressi¨® si subsisteixen les causes que la fan inevitable¡±, va escriure Simone Weil el 1934. Des de la caiguda del Mur de Berl¨ªn el 1989, en qu¨¨ es cantava les absoltes al totalitarisme comunista, el capitalisme m¨¦s salvatge campa al seu aire en el m¨®n globalitzat d¡¯avui. La seva solidesa i adaptabilitat a formes properes al totalitarisme reclama discursos art¨ªstics cr¨ªtics, potents, que defugin les ambig¨¹itats.

Les tend¨¨ncies sostractives o relativistes de la dramat¨²rgia catalana dels anys vuitanta han mutat, en el millor dels casos, cap a una explicitaci¨® cada vegada m¨¦s transparent i oberta, per¨° massa t¨ªmida i epid¨¨rmica, dels marcs pol¨ªtics i socials. Volen i dolen, sense desprendre¡¯s de l¡¯as¨¨ptic formulisme minimalista, tot i que el m¨®n ha canviat molt des dels vuitanta. La dramat¨²rgia que en resulta continua sent inn¨°cua, com reflecteixen dues de les darreres obres guanyadores del premis Frederic Roda, ara editades.

BOIRA / LA TRAVESSIA

Llu?sa Cunill¨¦ / J. M? Mir¨®
Comanegra / Institut del Teatre
144 p¨¤gs. 16,80 euros

A Boira, Llu?sa Cunill¨¦ (Badalona, 1961) flirteja de nou, com ja havia fet a Apr¨¨s moi, le d¨¦luge (2007), amb unes tem¨¤tiques pol¨ªtiques i socials d¡¯actualitat. Sense gaire convicci¨®, tanmateix, perqu¨¨ l¡¯hipot¨¨tic pa¨ªs de l¡¯Europa de l¡¯Est, 25 anys despr¨¦s de la caiguda del Mur de Berl¨ªn, on passa l¡¯acci¨® ¨¦s nom¨¦s suggerit. Com si fos, en realitat, una p¨¤tina que s¡¯endevina en el rerefons d¡¯un m¨®n dom¨¨stic, claustrof¨°bic i enigm¨¤tic, d¡¯¨¦ssers sense nom i gaireb¨¦ sense hist¨°ria.

Certament, hi ha una evoluci¨® de Passatge Gutenberg (2000) a Boira, encara que ad¨¦s i ara hi predomina una indol¨¨ncia patol¨°gica a l¡¯hora de concretar perip¨¨cies, espais i temps inspirats en la hist¨°ria. Els indicis que es destil¡¤len situen l¡¯acci¨® grosso modo en un pa¨ªs devastat abans pel comunisme i actualment pel capitalisme, on la mem¨°ria familiar i col¡¤lectiva roman immersa en una boira persistent i encobridora. Un paisatge com aquest seria apte tamb¨¦ per anatomitzar l¡¯Estat espanyol, tan deficitari en qualitat democr¨¤tica.

La travessia de Josep Maria Mir¨® (Vic, 1977) s¡¯ubica en un innominat pa¨ªs en guerra, on l¡¯actuaci¨® de l¡¯ajut humanitari provinent d¡¯un orde religi¨®s es veu trasbalsada per la viol¨¨ncia m¨¦s sanguin¨¤ria. Una monja, que ha vist morir una nena petita atro?ment violada, vol demanar una investigaci¨® interna per aclarir l¡¯autoria del crim, perqu¨¨ sospita que ha estat alg¨² dels seus. La tensi¨® creada l¡¯abocar¨¤ a enfrontar-se, en un combat desigual, a la jerarquia implacable de l¡¯orde religi¨®s al qual pertany.

La travessia proposa una perspectiva inc¨°moda sobre la solidaritat i la viol¨¨ncia en zones de conflicte. Mir¨® hi denuncia els interessos ¡°ic¨°nics¡± dels periodistes o els ¡°materials¡± i d¡¯¡°imatge¡± dels cooperants. En el seu periple particular, la monja protagonista descobreix el cinisme dels sectors de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica davant dels abusos sexuals, la devastaci¨® extrema provocada per les guerres i l¡¯opressi¨® que pot exercir la jerarquia en organitzacions pan¨°ptiques com l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica.

A despit de mantenir-se en la inconcreci¨® i recrear-se tamb¨¦ en les t¨¨cniques formulistes de l¡¯enj¨°lit, Mir¨® aborda amb molta m¨¦s contund¨¨ncia que Cunill¨¦ una s¨¨rie de temes punyents que reclamen una lectura ¨¨tica i pol¨ªtica. No obstant l¡¯obertura de comp¨¤s, no es despr¨¨n de la r¨¨mora feixuga i lenitiva de la po¨¨tica de la sostracci¨®. Ben mirat, ¨¦s cert que la indeterminaci¨® pot contribuir a la universalitzaci¨®, per¨°, en el m¨®n d¡¯avui, l¡¯exc¨¦s d¡¯ambig¨¹itat fa pessigolles als discursos totalitaris.