El dia que el futur comen?¨¤

Les q¨¹estions sobre la representaci¨® segueixen sent un problema est¨¨tic central, especialment en una societat que consumeix el m¨®n i les seves veritats a trav¨¦s de les imatges. Transcendim l¡¯embolic de les representacions per fer d¡¯elles un imperi absolut de signes susceptibles de ser falsejats, i ¨¦s aqu¨ª on podem operar est¨¨tica i pol¨ªticament. L¡¯artista desborda les barreres de l¡¯estudi i arriba als carrers i les places de la ciutat, es contagia de la for?a centr¨ªfuga que mobilitza la seva gent, especialment en aquests ¨²ltims anys, amb les crisis econ¨°miques globals i les ciutats en proc¨¦s de desmantellament i estilitzaci¨®.

Creadors com Hans Haacke i el seu projecte Shapolsky et al., amb el qual denuncia l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria a Nova York; Gordon Matta-Clark, amb els seus talls en edificis portats a la ru?na for?osa per la pressi¨® especuladora, o el feminisme activista de Barbara Kruger, Cindy Sherman o Martha Rosler, van posar en evid¨¨ncia la complicitat entre el debat sobre la representaci¨® i la dimensi¨® p¨²blica de la pr¨¤ctica art¨ªstica. D¡¯aquesta ¨²ltima ¨¦s la s¨¨rie fotogr¨¤fica The Bowery in Two Inadequate Descriptive Systems (1974-1975), una den¨²ncia de l¡¯empobriment i la marginaci¨® provocats per la dislocaci¨® de la ciutat industrial.

Martha Rosler (Brooklyn, 1943) va realitzar aquelles fotografies mentre vivia a l¡¯East Village, quan la crisi de la ciutat feia estralls entre els m¨¦s afavorits. La seva intenci¨® va ser presentar-les al marge de la seva comercialitzaci¨®, en una sessi¨® de diapositives davant el p¨²blic interessat, en una galeria o a les aules de la universitat. No pretenien ser imatges veritables de la realitat que denunciaven, nom¨¦s cites en negatiu de certa tradici¨® nord-americana de fotografia documental que s¡¯estava duent a terme durant aquests anys a la costa oest per un grup de joves artistes. El fet que les imatges es mostressin en pissarres organitzades en forma de ret¨ªcula ¡ªon apareixien acuradament alternades fotografies de les fa?anes desertes del Bowery novaiorqu¨¨s amb altres que contenien paraules al¡¤lusives a l¡¯estat d¡¯embriaguesa dels habitants del carrer (que en cap moment apareixen representats)¡ª nega la intel¡¤ligibilitat de l¡¯obra com una s¨¨rie fotogr¨¤fica convencional. A The Bowery..., imatge i text queden exposats com indissociables i m¨²tuament legitimadors i, alhora, com intr¨ªnsecament inadequats en tant que mecanismes de coneixement. La seva rellev¨¤ncia pol¨ªtica ¨¦s aquesta consci¨¨ncia de l¡¯artifici. Aquell treball va esdevenir una crida al sector art¨ªstic a buscar noves formes de relaci¨® i col¡¤laboraci¨® amb l¡¯alteritat. Quaranta anys despr¨¦s, la for?a i l¡¯energia de The Bowery... segueixen vigents, no nom¨¦s perqu¨¨ l¡¯imperatiu de la representaci¨® ha inundat tots els aspectes de les nostres vides, inclosos els m¨¦s ¨ªntims, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ pot funcionar com una eina emancipadora enfront del blanquejament de la realitat que exerceixen els mecanismes repressors del poder i els foscos interessos financers.

Ara, la galeria ?ngels Barcelona presenta tres s¨¨ries fotogr¨¤fiques, dues d¡¯elles in¨¨dites, que Rosler va realitzar el 1981 sobre les lluites democr¨¤tiques a l¡¯Am¨¨rica Llatina, concretament a M¨¨xic, Washington D. C. i Cuba, en ple sorgiment del capitalisme neoliberal amb els nefastos anys de govern de Ronald Reagan i Margaret Thatcher, una era que, a la vista dels esdeveniments dels ¨²ltims mesos a Europa (Theresa May) i els Estats Units (Donald Trump), es quedar¨¤ curta. En el nostre context pol¨ªtic i geogr¨¤fic, on la imatge com a signe s¡¯imposa al fam¨®s relat, el treball de Rosler es llegeix m¨¦s emotivament.

L¡¯artista i te¨°rica nord-americana est¨¤ treballant aquests dies a Barcelona i avui sabem que va fer fotografies de la repressi¨® policial als carrers durant l¡¯1-O. Formaran part, sens dubte, d¡¯una altra inadequada s¨¨rie fotogr¨¤fica que en el futur s¡¯exhibir¨¤ com una l¨ªnia d¡¯ombra (la lluita i l¡¯esperan?a que va descriure Conrad) en la mem¨°ria de la ciutat de Barcelona. Tamb¨¦ seran una prova m¨¦s d¡¯aquesta impossibilitat de parlar pels altres.