Humiliats i ofesos

L'¨¨xit del separatisme ¨¦s clamor¨®s. No tan sols del separatisme catal¨¤, sin¨® del separatisme espanyol en general, del qual el catal¨¤ ¨¦s nom¨¦s una versi¨®. L'aliment del separatisme en general ¨¦s l'odi, la negaci¨® de l'altre, la incapacitat per posar-se en les sabates del ve¨ª. I aix¨° ¨¦s el que est¨¤ triomfant de manera terror¨ªfica. La destrucci¨® ara com ara ja t¨¦ proporcions gegantines i no sabem quant temps ens costar¨¤ la curaci¨® d¡¯aquestes ferides profundes, quantes generacions hauran de passar per reparar tot aquest mal que no t¨¦ perd¨® de D¨¦u.

L'estrat¨¨gia del separatista ¨¦s ben clara. Primer tra?ar una l¨ªnia que distingeixi entre els dos camps que caldr¨¤ enfrontar, una frontera entre les persones, abans de tra?ar-la entre els territoris. Hi ha molta experi¨¨ncia sobre aix¨°: constitucionalistes i anticonstitucionalistes, abertzales i espanyolassos i m¨¦s recentment sobiranistes i unionistes. Segon pas, organitzar tota la vida social al voltant d'aquest eix d'identitat ideol¨°gica, fins al punt que es dilueixin totes les altres identitats. Tercer pas, humiliar i ofendre l'adversari. El c¨°ctel incivil est¨¤ servit. Aix¨ª s'organitzen les guerres entre germans, el pitjor crim segons paraules del poeta Salvador Espriu.

Ara som en l'escalada de l'¨²ltima fase. Recordem la manifestaci¨® contra els atemptats, en la qual l'ANC es va esfor?ar a humiliar el Rei i el president del Govern. Recordem la repressi¨® recent del fals refer¨¨ndum de l'1-O, en la qual el Ministeri de l'Interior va voler organitzar un escarment a la poblaci¨® civil en lloc de perseguir els responsables de la il¡¤legalitat comesa. Recordem l'assetjament previ als alcaldes socialistes, ordenat pel mateix Puigdemont. Recordem el comiat dels policies a les seves casernes com si anessin a conquerir un pa¨ªs estranger i despr¨¦s els setges als hotels on es van allotjar a Catalunya.

Tots humiliats i ofesos. Els m¨¦s ponderats de cada costat aconsegueixen admetre alguna ra¨® de l'altre, per¨° mai la simetria. Sempre hi ha un plus de ra¨® moral, que expressen fins i tot els que es creuen m¨¦s moderats. Sempre la humiliaci¨® i l'ofensa pr¨°pies s¨®n m¨¦s grans.

S¨®n bons temps per als sembradors d'odi, disposats a humiliar i ofendre l'altre i a reivindicar-se com humiliats i ofesos en exclusiva, perqu¨¨ ja estan en temps de collita. Ser¨¤ devastadora. Cadasc¨² tindr¨¤ l'obligaci¨® de llegir i recordar el que ha fet, dit i escrit i fer llavors examen de consci¨¨ncia. O ja no ens quedar¨¤ consci¨¨ncia? L'¨²nica salvaci¨® per a tothom, si ¨¦s que encara hi ha salvaci¨®, ¨¦s un gir immediat de 180 graus que ens converteixi en sembradors de la reconciliaci¨®, d'aquella consigna de pau, pietat, perd¨® d'Aza?a desatesa a la guerra civil.