Els acad¨¨mics activistes de l¡¯independentisme

Tradicionalment, l'independentisme catal¨¤ ha buscat legitimar-se no nom¨¦s a Europa, sin¨® tamb¨¦ als Estats Units, intentant aprofitar l'arrelament que el concepte de l'autodeterminaci¨® t¨¦ en aquest pa¨ªs. Sobretot ha intentat tra?ar paral¡¤lelismes amb l'origen secessionista de la primera pot¨¨ncia mundial, que en realitat va ser l'emancipaci¨® despr¨¦s d'una revolta armada d'una col¨°nia a 5.000 quil¨°metres de la metr¨°polis. El sobiranisme ha aconseguit obtenir suports d'acad¨¨mics i investigadors catalans situats en universitats estrat¨¨giques. I tamb¨¦ de nord-americans, com el de Noam Chomsky, que recentment va encap?alar un manifest a favor d'un refer¨¨ndum. On la diplom¨¤cia espanyola no ha arribat, els acad¨¨mics han sabut caracteritzar el concepte de la independ¨¨ncia de Catalunya com una possibilitat.

Un destacament de professors catalans en universitats de prestigi als EUA ha esdevingut un pilar crucial del proc¨¦s. La seva defensa d'un refer¨¨ndum i de la independ¨¨ncia ha ajudat el sobiranisme a intentar projectar una imatge de suport acad¨¨mic a la seva causa, incloent-hi els dubtes sobre la il¡¤legalitat d'un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia i el suport a la viabilitat d'un suposat Estat catal¨¤. Ara, alguns d'aquests acad¨¨mics defensen de manera decidida i en¨¨rgica una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (DUI) despr¨¦s del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, il¡¤legalitzat pel Tribunal Constitucional.

En plena tensi¨® sobre els seg¨¹ents passos que puguin fer la Generalitat i el Govern de Mariano Rajoy, tres acad¨¨mics catalans establerts als EUA figuren entre els impulsors i signataris d'un manifest, dif¨®s dijous, a favor de la DUI. El m¨¦s conegut i medi¨¤tic ¨¦s Xavier Sala-i-Mart¨ªn, professor de Desenvolupament Econ¨°mic a la Universitat de Columbia, que t¨¦, a m¨¦s, un programa a TV3. El 2016 Sala-i-Mart¨ªn va cobrar 7.500 euros per programa en la seva s¨¨rie Economia en colors, embutxacant-se com a guionista i presentador un total de 60.000 euros per vuit emissions, segons va revelar la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals a petici¨® del PSC. Aquest any TV3 n'emet una segona temporada.

Els altres dos signants i impulsors de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia s¨®n Carles Boix, professor de Pol¨ªtiques a la Universitat de Princeton i membre del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional de la Generalitat, i Jordi Graupera, que tamb¨¦ treballa a Princeton com a investigador en un centre d'estudi sobre l'autodeterminaci¨®.

¡°La comunitat internacional nom¨¦s reaccionar¨¤ si el Parlament i el Govern compleixen els seus compromisos¡±, diu el text, que signen pol¨ªtics, acad¨¨mics i membres de l'¨¤mbit cultural. Entre la llista p¨²blica de signants hi ha un altre professor a l'estranger: Antoni Abat, catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la Universitat de Copenhaguen. El manifest sost¨¦ que ¡°l'¨²nica negociaci¨® possible¡± amb el Govern espanyol seria posterior a la proclamaci¨® de la Rep¨²blica catalana i ¡°nom¨¦s en relaci¨®¡± amb el seu reconeixement. Els signants argumenten que ¡°l'¨²nica manera de fer possible la superviv¨¨ncia de les institucions catalanes¡± ¨¦s a partir del vot del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O.

Aquests acad¨¨mics i la resta de signants insten, per tant, els l¨ªders catalans a proclamar la independ¨¨ncia atenent els resultats d'un refer¨¨ndum que es va dur a terme sense garanties: el cens es va fer universal 45 minuts abans que obrissin les urnes, als votants se'ls registrava a m¨¤, va haver-hi ciutadans que van votar m¨¦s d'una vegada i ho van registrar en v¨ªdeo i en el recompte final va haver-hi nombroses irregularitats de les quals va informar aquest diari. Segons la Generalitat, el s¨ª va obtenir un 90% de vots amb una participaci¨® del 43% d'aquell cens.

Sala-i-Mart¨ªn, Boix i Graupera, que fa temps que viuen als EUA, tenen una pres¨¨ncia activa des de fa anys com a opinadors en mitjans de comunicaci¨® catalans i tamb¨¦ s¨®n molt actius en xarxes defensant i instant els governants catalans a declarar la independ¨¨ncia.

En moltes ocasions, les seves an¨¤lisis coincideixen amb l'agenda de l'independentisme. Deia, per exemple, Sala-i-Mart¨ªn el 2015 en un article al diari Ara?que la suposada fugida d'empreses de Catalunya era ¡°una mentida¡±. A dia d'avui han canviat la seu social Sabadell, CaixaBank, Gas Natural i Agbar, entre d'altres. L'intel¡¤lectual ha minimitzat a Twitter la fugida d'empreses. Ho atribueix a una estrat¨¨gia de ¡°por¡± del Govern espanyol. ¡°Han pressionat les empreses perqu¨¨ marxin de Catalunya per fer l'efecte que la independ¨¨ncia enfonsar¨¤ l'economia¡±, va escriure divendres. ¡°Tots hem d'entendre que ¨¦s una operaci¨® pol¨ªtica¡±.

En l'avantsala del refer¨¨ndum, va sorgir un altre document, titulat Carta oberta sobre la repressi¨® pol¨ªtica a Catalunya, que van subscriure 49 professors universitaris nord-americans i catalans establerts als EUA, a m¨¦s d'altres a M¨¨xic i el Canad¨¤. Els m¨¦s coneguts eren Noam Chomsky, del MIT, i Vicen? Navarro, del Johns Hopkins. El text denunciava la ¡°repressi¨® pol¨ªtica¡± per ¡°prevenir¡± l'1-O en refer¨¨ncia a les actuacions judicials i policials. ¡°Estem preocupats que el nivell de repressi¨® pol¨ªtica a Catalunya ¨¦s d'un car¨¤cter sever i arbitrari, no experimentat des de la dictadura de Franco¡±, assenyalava el document, que demanava a Espanya que permet¨¦s als catalans ¡°expressar lliurement les seves visions pol¨ªtiques¡±.

Sala-i-Mart¨ªn i Boix s¨®n dos dels sis impulsors del Col¡¤lectiu Wilson, creat el 2012 per reconeguts acad¨¨mics d'economia i pol¨ªtica catalans amb vincles als EUA i el Regne Unit. El col¡¤lectiu defensa el dret d'autodeterminaci¨® de Catalunya i critica el model auton¨°mic espanyol, ¡°basat en una solidaritat interregional arbitr¨¤ria i il¡¤limitada¡±. Tamb¨¦ demana un debat profund sobre els efectes de la secessi¨®, per¨° subratlla que ¡°¨¦s inq¨¹estionable que una Catalunya independent seria econ¨°micament viable¡±.

El col¡¤lectiu va n¨¦ixer a l'inici del proc¨¦s catal¨¤ i en un moment en qu¨¨ el Govern espanyol gaireb¨¦ no feia cap esfor? per rebatre els arguments a l'exterior de la Generalitat i els seus aliats. El seu nom ¨¦s en homenatge a l'expresident nord-americ¨¤ Woodrow Wilson, que va defensar el dret a l'autodeterminaci¨®, tot i que la Constituci¨® nord-americana no permet la secessi¨® d'un Estat i cap partit nord-americ¨¤ la defensa.

Dues setmanes abans del refer¨¨ndum va circular un altre manifest, que van signar m¨¦s de 1.400 professors, investigadors i treballadors universitaris de tot el m¨®n, de suport a aquesta votaci¨®. El text defensava ¡°la possibilitat de participar en la construcci¨® d'un nou Estat¡± i addu?a que l'alternativa era seguir ¡°subordinats¡± a ¡°l'arbitrarietat d'un Estat que ens ¨¦s majorit¨¤riament hostil¡±.

El manifest no divulgava la identitat dels signants. Boix va confirmar a EL PA?S que l'havia subscrit, per¨° va rebutjar explicar els seus motius. Sala-i-Mart¨ªn i Graupera no van respondre a les preguntes d'aquest diari. Pol Antr¨¤s, catedr¨¤tic d'Economia a Harvard i un dels impulsors del Col¡¤lectiu Wilson, va revelar que no l'havia signat i va explicar que fa temps que no es pronuncia sobre la situaci¨® catalana. Tamb¨¦ va confirmar que no hi havia donat suport Laia Balcells, professora de Govern a Georgetown i que ha abordat el proc¨¦s catal¨¤ en els ¨²ltims anys.

En aquesta universitat de Washington l'agenda sobiranista es va fer palesa i va crear un conflicte el 2013. Clara Ponsat¨ª, que avui ¨¦s membre de l'Assemblea Nacional Catalana i, des del 14 de juliol del 2017, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ocupava la c¨¤tedra Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de Georgetown. Des d'aquesta posici¨®, es va prestar a apar¨¨ixer en un v¨ªdeo en qu¨¨ denunciava ¡°l'espoli fiscal¡± d'Espanya i en una entrevista va defensar un refer¨¨ndum. Va sortir abans que acab¨¦s el seu contracte, segons va denunciar ella mateixa, per pressions del Govern espanyol. El llavors ministre d'Afers Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, va negar que l'Executiu central hi hagu¨¦s intervingut, per¨° va subratllar: ¡°No crec que una c¨¤tedra que porta el nom del Principat d'Ast¨²ries hagi de servir de base per alimentar processos secessionistes contraris a la Constituci¨®¡±.

Per la seva banda, Boix ha defensat a Twitter una declaraci¨® d'independ¨¨ncia d'efectes immediats davant del debat en el sobiranisme sobre si la seva entrada en vigor s'hauria d'ajornar. Destaca la import¨¤ncia d'una mediaci¨® internacional, per¨° amb requisits. Esgrimeix que, si ¨¦s abans de la declaraci¨® unilateral, hauria d'incloure la celebraci¨® un refer¨¨ndum acordat com a ¡°condici¨® irrenunciable¡±. Si la mediaci¨® arrib¨¦s despr¨¦s de la DUI, Catalunya podria renunciar a aplicar algunes mesures per fer efectiva la declaraci¨® d'independ¨¨ncia per¨° ¡°mai¡± renunciant a la declaraci¨® en si.

Graupera tamb¨¦ ha al¡¤legat que la declaraci¨® unilateral ¨¦s ¡°l'¨²nica cosa que protegeix els ciutadans i les institucions de la repressi¨®¡± i que ¡°l'¨²nica manera d'entrar en di¨¤leg ¨¦s fer d'Espanya una part del contenci¨®s en comptes de l'¨¤rbitre¡±. Durant la jornada del refer¨¨ndum, aquest investigador va protestar en un col¡¤legi de Barcelona i va ser redu?t per la Policia Nacional, que el va estendre a terra.

En els ¨²ltims cinc anys, el moviment sobiranista catal¨¤ ha intentat fer-se un lloc en els cercles de debat nord-americans. Fins ara, la q¨¹esti¨® tot just ha estat abordada en els?think tanks, per¨° s¨ª que s'ha tractat a diverses universitats de prestigi. Artur Mas, el llavors president de la Generalitat, va pronunciar una confer¨¨ncia el 2015 a la Universitat de Columbia, on va ser presentat per Sala-i-Mart¨ªn. Mas i el seu successor, Carles Puigdemont, tamb¨¦ han parlat aquest any a la Universitat de Harvard.

Les visites de dirigents catalans als EUA han estat una constant aquests ¨²ltims anys. Un petit grup de congressistes ha simpatitzat amb la seva causa, per¨° el Govern nord-americ¨¤ els ha girat l'esquena. Despr¨¦s de repetir durant tres anys que era un ¡°assumpte intern¡± espanyol, Washington va donar suport el 2015 a la unitat territorial espanyola. I pocs dies abans de l'1-O, el president Donald Trump va defensar de manera encesa la perman¨¨ncia de Catalunya a Espanya, tot i que no va abordar el debat sobre la legalitat del refer¨¨ndum.