M¨¦s humans que un replicant

Podrien arribar les m¨¤quines a ser m¨¦s humanes que els humans? Acabarem, com a creadors, devorats pels nostres fills artificials? Aconseguir¨¤ un hum¨¤ del futur distingir-se d¡¯un robot, un androide o un replicant de darrera generaci¨®? I ho far¨¤ tamb¨¦ si, sense saber-ho, ¨¦s ell la r¨¨plica? I finalment: importa? Vet aqu¨ª en cinc preguntes clau la troballa que l¡¯escriptor Philip K. Dick i el cineasta Ridley Scott van popularitzar en enfrontar els blade runners als replicantsde la s¨¨rie Nexus, Roy Batty amb ll¨¤grimes i pluja incl¨°s.

I vet aqu¨ª, sens dubte, la clau sobre la qual cal valorar la nova pel¡¤l¨ªcula de Denis Villeneuve, amb els seus Nexus 9 i amb un ca?ador K que el 2049 segueix les passes marcades per Rick Deckard 30 anys abans (el doble en la novel¡¤la, que transcorre el 1992); ¨¦s a dir, el seu nou pas de rosca al complex de Prometeu, segons el qual els humans ja sentim inferioritat davant els ¨¦ssers que serem capa?os de crear. Dit en les potser prof¨¨tiques paraules de l¡¯escriptor i matem¨¤tic Vernon Vinge, autor el 1993 de la teoria coneguda com la Singularitat: ¡°En els propers 30 anys assolirem els mitjans tecnol¨°gics per crear una intel¡¤lig¨¨ncia sobrehumana. Poc despr¨¦s, l¡¯era humana haur¨¤ acabat¡±.

La mitologia, la filosofia, la religi¨® i per descomptat la narrativa, sobretot de g¨¨nere fant¨¤stic, han imaginat variants m¨¦s o menys apocal¨ªptiques sobre aquesta base al llarg de la hist¨°ria, comen?ant pels or¨ªgens amb la B¨ªblia i El Parad¨ªs perdut de John Milton, i acabant per les hist¨°ries de robots que han ampliat i millorat la llavor de Jo, robot i la s¨¨rie Fundaci¨® d¡¯Isaac Asimov.

D¡¯aquesta nissaga, titllada de prometeica en al¡¤lusi¨® al rebel que va modelar els humans del fang i els va atorgar el foc de la cultura i la tecnologia, sovint se¡¯n subratlla el c¨¤stig al creador per haver desafiat els d¨¦us o la natura, sobretot a partir d¡¯una Mary Shelley que el 1818 va crear el seu ¡ªel mar? bicententari¡ª Frankenstein (no debades subtitulat El modern Prometeu). Amb l¡¯aparici¨® dels seus dos monstres, el Victor cient¨ªfic i la criatura sense nom amb qu¨¨ se¡¯l confon via Hollywood, naixien alhora la ci¨¨ncia-ficci¨® i la por al progr¨¦s, embri¨® obligat per repetir la jugada amb l¡¯obsessi¨® que capfica tot blade runner: si els humans som capa?os d¡¯imitar D¨¦u i fins i tot de matar-lo, per qu¨¨ no han d¡¯acabar fent el mateix les nostres m¨¤quines?

Al cap i a la fi, en apropar-se a la nostra condici¨® i com va immortalitzar el 1920 Karel Capek a R.U.R., els robots ¡ªdel txec robota, ¡®treball for?at¡¯¡ª podrien ser igual que abans aut¨°mats, i despr¨¦s simples androides esclaus pendents d¡¯alliberament. O el que ¨¦s el mateix, seguint el vessant social marcat per Fritz Lang a Metr¨°polis (1927), obrers deshumanitzats en lluita contra els seus opressors. ?O no es rebel¡¤laven, potser, el Pinotxo de Claudio Collodi el 1883, les criatures del doctor Moreau d¡¯H.G. Wells el 1896 o el G¨®lem de Gustav Meyrink el 1915? I al mateix temps, no les estimaven i s¡¯hi enamoraven els creadors de les seves criatures un dia inanimades, des dels temps del Pigmali¨® d¡¯Ovidi i fins a arribar, despr¨¦s del Deckard i la Rachel de Blade Runner, a Terminator o a Parc Jur¨¤ssic? I no ha estat tot plegat, en definitiva, una altra manera de pensar-nos a nosaltres mateixos com a joguines trencades d¡¯un d¨¦u maldestre o irresponsable?

Aquesta disjuntiva amb resson¨¤ncies metaf¨ªsiques, la de posar l¡¯accent en el mad doctor a qui l¡¯experiment se li¡¯n va de les mans o en la creaci¨® que pateix els seus excessos, tamb¨¦ ha marcat el notable conreu a les lletres catalanes de la nissaga. Prometeica de socarrel ¡ªescriure fant¨¤stic aqu¨ª ha estat sempre provocar als d¨¦us¡ª, la literatura sobre el dest¨ª dels nostres ¨¦ssers artificials va inaugurar-se en llengua catalana, com ha divulgat Antoni Munn¨¦-Jord¨¤, amb el conte fundacional de Joan Sard¨¤ Lloret La darrera paraula de la ci¨¨ncia, publicat a La Renaixensa l¡¯any 1875. Expl¨ªcitament frankensteini¨¤, amb creaci¨® de vida i comparaci¨® amb D¨¦u incloses, el conte es veuria referendat el 1912 pels Homes artificials de Frederic Pujul¨¤ i Vall¨¨s, novel¡¤la pionera de la ci¨¨ncia-ficci¨® catalana, que amb els seus dotze humanoides del wellsi¨¤ doctor Pericard s¡¯avan?ava un segle a temes com el de la manipulaci¨® gen¨¨tica. M¨¦s a prop ja de l¡¯androide, Joan Santamaria, a la sat¨ªrica Quatre titelles i un ninot (1926); Alfred Badia amb la dona cibern¨¨tica de Calp¨²rnia (1962); Agust¨ª Alcoberro amb els homes m¨¤quina de la juvenil El secret del doctor Givert (1981); el creador del Capit¨¢n Trueno V¨ªctor Mora jugant amb la distopia a Barcelona 2080 (1989); Jordi Sierra i Fabra afegint-hi el sexe a Unitat de plaer (1993), i Rosa Fabregat amb les obres sobre biogen¨¨tica reunides a La dama de gla? (1997), entre d¡¯altres i sense oblidar les aproximacions de Calders, Pedrolo o els Of¨¨lia Dracs, aplanarien el cam¨ª per a uns tractaments m¨¦s dickians i ja fins i tot empeltats amb Blade Runner, bon referent dels quals ¨¦s La mutaci¨® sentimental (2003) de l¡¯especialista Carme Torras, on les emocions artificials plantegen dilemes de dif¨ªcil resoluci¨®.

Cap autor, cap obra, cap cas al llarg de la hist¨°ria, per¨°, ha tornat a tractar tan a fons i de forma tan fecunda la delicada relaci¨® entre els humans i les seves c¨°pies com el Dick de Somnien els androides amb ovelles el¨¨ctriques? i d¡¯altres obres que van del Temps desarticulat que inspirava El show de Truman a Podem construir-lo o L¡¯informe de la minoria (moltes de les quals, per cert, segueixen flagrantment pendents de traducci¨® al catal¨¤). El mateix Dick, en fi, que apuntalava la Singularitat sense saber-ho quan el 1972, prof¨¨tic com Vinge i immortalitzant els fogots d¡¯un Prometeu que mai pot acabar d¡¯escapar a la seva tortura eterna, escrivia: ¡°Algun dia un ¨¦sser hum¨¤ podr¨¤ esbocinar un robot sortit directament d¡¯una f¨¤brica de la General Electrics i, per a la seva sorpresa, el veur¨¤ plorar i sagnar. I el robot moribund podr¨¤ al seu torn esbocinar tamb¨¦ l¡¯home i, tamb¨¦ per a la seva sorpresa, veur¨¤ un fumet gris que surt de la bomba el¨¨ctrica que nia all¨¤ on per sentit com¨² hauria d¡¯haver-hi el cor de l¡¯home. Ser¨¤ sens dubte un gran moment de veritat per a ambd¨®s¡±.

Ricard Ruiz Garz¨®n ¨¦s escriptor i professor, autor de Mary Shelley. Ara i aqu¨ª (mar? 2018).