Una vida contra corrent

Capell¨¤ de casa bona, estudi¨®s compulsiu, revoltat permanent, visionari, senador, outsider pol¨ªtic? De segur que Llu¨ªs Maria Xirinacs (Barcelona, 1932 - Ogassa, 2007) va ser tot aix¨° i encara m¨¦s coses, que va tornar a impactar ¡°deixant-se morir¡± ara fa deu anys en una muntanya del Ripoll¨¨s. Per al com¨² de la gent, Xirinacs va ser un capell¨¤ que va fer vagues de fam en ple franquisme demanant eleccions democr¨¤tiques, que va estar-se tossudament any i mig davant les portes de la pres¨® Model reclamant l¡¯amnistia dels presos pol¨ªtics, o inspirador de la desobedi¨¨ncia pacifista posada en pr¨¤ctica a la Marxa de la Llibertat de 1976. I encara el senador independent que va romandre dret a l¡¯hemicicle reclamant la Llei d¡¯Amnistia. Aquesta segur que ¨¦s la imatge m¨¦s coneguda d¡¯un personatge que va desapar¨¨ixer despr¨¦s que fracass¨¦s electoralment al davant de l¡¯esquerra independentista el 1979 i el 1980. Tot aix¨° ¨¦s conegut, i el mateix Xirinacs ho va explicar en diversos llibres, el m¨¦s punyent dels quals va ser La tra?ci¨® dels l¨ªders.

Tanmateix, la traject¨°ria vital de Xirinacs va ser molt m¨¦s que aix¨°, intens¨ªssima i amb m¨²ltiples interessos, fruit d¡¯una combinaci¨® entre les etapes m¨¦s centrades en la reflexi¨® i l¡¯estudi, i aquells moments en qu¨¨ tenia m¨¦s pres¨¨ncia p¨²blica. La exhaustiva i voluminosa biografia que ha elaborat ara Llu¨ªs Busquets, Xirinacs. El profetisme radical i no violent, aporta molta informaci¨® sobre les etapes menys conegudes i t¨¦ els avantatges i els inconvenients de ser escrita per un estret col¡¤laborador, que coneix fins als m¨ªnims detalls i ha accedit a molts materials in¨¨dits, per¨° que no pot distanciar-se d¡¯un personatge al qual admirava profundament.

XIRINACS

Llu¨ªs Busquets
Balasch Editors
800 p¨¤g.
30 euros

Aix¨ª, Busquets ens descobreix un Xirinacs d¡¯una vida interior, intel¡¤lectual i religiosa, enormement rica, apassionada, per¨° tamb¨¦ obsessiva. De ben petit ja era un noi abocat a l¡¯estudi, era brillant, capa? d¡¯empassar-se la voluminosa Enciclopedia Espasa, molt interessat en tot el que era cient¨ªfic, per¨° tamb¨¦ en el pensament i la filosofia. Amb nom¨¦s 11 anys va deixar escrit: ¡°Jo ser¨¦ ermit¨¤¡±, una afirmaci¨® que anys m¨¦s tard ell mateix entenia com ¡°un atac de misticisme¡±. I amb 16 va comen?ar a escriure quaderns sobre est¨¨tica, epistemologia, filosofia, asc¨¨tica i m¨ªstica, entre altres tem¨¤tiques. Amb una seguretat que esgarrifa, quan en tenia 22 va decidir que havia d¡¯ordenar tots aquells papers perqu¨¨, segons ell, l¡¯ordre intel¡¤lectual sempre l¡¯havia tingut al cap. De seguida va q¨¹estionar els seus superiors escolapis, amb profundes discussions sobre f¨ªsica, filosofia i teologia.

Segons el seu bi¨°graf, el 1961 es produeix la metamorfosi, quan el contacte amb els joves universitaris de la Resid¨¨ncia de Sant Antoni accentua la seva rebel¡¤lia i tamb¨¦ li fa prendre una consci¨¨ncia nacional catalana que no tenia fins aleshores. El seu activisme s¡¯accelera: el 1969 reparteix propaganda davant la mateixa comissaria de Via Laietana expressament perqu¨¨ el detinguin: ¡°Me¡¯n vaig a fer un acte que sigui delictiu per al R¨¨gim i ben moral per a mi (¡­) I, si les coses van b¨¦, anir¨¦ a la pres¨®. L¡¯¨²nic lloc digne en el nostre pa¨ªs actualment¡±. Comen?aven aix¨ª les seves estades a la pres¨® i la seva implicaci¨® m¨¦s directa amb l¡¯oposici¨® pol¨ªtica, des de l¡¯Assemblea de Catalunya als episodis de la Transici¨®.

Despr¨¦s del frac¨¤s en la pol¨ªtica institucional va tornar a l¡¯estudi, encaparrat a construir un model global d¡¯an¨¤lisi de la realitat, col¡¤laborant amb els seus companys de la fundaci¨® Randa, on discutien propostes com ara una moneda personalitzada. Encara tornaria fuga?ment a la palestra el 2000 amb la campanya Jo em planto a la pla?a de Sant Jaume i amb l¡¯estirabot al Fossar de les Moreres, quan es va proclamar amic d¡¯ETA... Per¨° el m¨¦s important era l¡¯estudi i la reflexi¨®, sempre vinculats a un fort misticisme que el va fer decidir que el dia que complia 75 anys oferiria el seu cos ¡ªno pas un su?cidi¡ª en comuni¨® amb la natura.