Salvador Sunyer: ¡°No es pot deixar el futur a l¡¯atzar¡±

Arrenca amb castanyes i boletsel festival Temporada Alta de Girona i Salt (fins al 10 de desembre), la gran cita catalana de les arts esc¨¨niques juntament amb l¡¯estiuenc Grec barcelon¨ª, i ho fa complint 25 anys en un moment pol¨ªtic i social turbulent. El seu director, Salvador Sunyer (Salt, 1957), ¨¦s ben conscient de les dificultats de portar la gent al teatre quan cada dia es desplega davant els nostres ulls, al carrer, a les institucions, als mitjans i fins a taula el gran drama de l¡¯actualitat. ¡°Passar¨¤ el que hagi de passar, i ens afectar¨¤ a tots¡±, reflexiona, ¡°per¨° treballem en el marc que hi ha, i encara que tots tinguem el cap ocupat en aix¨°, no est¨¤ malament treure¡¯l d¡¯aqu¨ª una estona; crec que el teatre, els llibres, l¡¯art, el cinema, s¨®n precisament una bona medecina per a l¡¯¨¤nima en aquests moments¡±. Sunyer adverteix que la conjuntura pol¨ªtica ¨¦s responsable que la venda anticipada d¡¯entrades hagi disminu?t amb relaci¨® a altres anys. La trobada amb Salvador Sunyer ¨¦s en un restaurant de Barcelona. El director demana peus de porc, sense complexos, i una Coca-cola.

Pregunta. Vinga, recomani¡¯ns alguna cosa de la programaci¨®.

Resposta. Soc un venedor fatal. L¡¯equip em retreu que no digui que tenim el millor. Hauria d¡¯esmentar Nit de reis, de Shakespeare, muntada per Declan Donnellan amb actors russos, que va obrir ahir a la nit el festival i es representa tamb¨¦ avui. Els dos Macbeths, tan diferents: un d¡¯argent¨ª, Mendoza, molt de teatre popular, ambientat en la revoluci¨® mexicana i amb l¡¯escoc¨¨s convertit en general villista; brasiler l¡¯altre, A floresta que anda, de Christian Jatahy, amb nom¨¦s una actriu i c¨¤meres en directe. Alain Platel i el seu homenatge a Pina Bausch, Guy Cassiers posant en escena un text de Jelinek basat en Les suplicants d¡¯?squil, Oskaras Korsunovas amb el Diari d¡¯un boig de Gogol, Romeo Castellucci, amb el seu espectacle basat en l¡¯?tica de Spinoza...

P. I d¡¯aqu¨ª?

R. El Cyrano de Llu¨ªs Homar, que tothom espera amb ¨¤nsia, La visita de la vella dama, amb titelles i Vicky Pe?a, la ballarina Lali Ayguad¨¦ amb IUanMI, Sol Pic¨® i els seus nois, el Vania de Rigola...

P. Aquest any no tenen Peter Brook, que era com de la fam¨ªlia.

R. Brook no tenia cap espectacle en gira. Tampoc tenim, ja que hi som, Krystian Lupa, un altre habitual.

P. Ha d¡¯estar ocupat salvant Pol¨°nia del seu govern...

R. En part, per¨° el problema amb ell ¨¦s que no</CF> tenia cap espectacle que pogu¨¦ssim pagar. La gent no s¡¯adona del que val el teatre. El que costava l¡¯any passat la producci¨® inaugural del festival d¡¯Aviny¨® equivalia a tot el Temporada Alta, que enguany t¨¦ un pressupost de prop de tres milions d¡¯euros, 800.000 aportats per empreses privades. A Fran?a, el Teatre Nacional de Grenoble, una ciutat similar a Girona, t¨¦ un pressupost de 18 milions d¡¯euros, el mateix que el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i el Mercat de les Flors junts. Quan est¨¤s aqu¨ª, en la mateixa lliga amb pa?sos que no s¨®n tan diferents en sanitat o educaci¨®, i veus que en canvi en inversi¨® cultural est¨¤s a anys llum de dist¨¤ncia... Aqu¨ª la mateixa esquerra creu que es gasta massa en cultura.

P. Qu¨¨ caracteritza el Temporada Alta?

R. D¡¯una banda, ¨¦s una porta d¡¯entrada del gran teatre i la dansa internacionals. Ara a Catalunya i Espanya es veu poca cosa estrangera, aqu¨ª al Grec i una mica al Mercat i a Madrid al festival de tardor. I Rigola t¨¦ una programaci¨® potent als Teatros del Canal. Tenia, vaja.

P. Qu¨¨ li sembla la seva ren¨²ncia?

R. Ha fet el que creia que havia de fer. Dir i fer el que penses hauria de ser un dret. Em sembla que ha tingut una actitud molt valenta. Aix¨° t¨¦ un preu que en canvi no t¨¦ la signatura d¡¯un manifest.

P. Parlava vost¨¨ de les caracter¨ªstiques del festival.

R. A banda de portar produccions internacionals, el festival coprodueix espectacles, ajuda a donar-los vida, treballant en col¡¤laboraci¨® amb altres teatres de dins i fora de Catalunya. Una tercera caracter¨ªstica del Temporada Alta ¨¦s el prop¨°sit que el festival serveixi perqu¨¨ el nostre teatre surti fora. En aquest sentit, funciona la setmana de programadors, a la qual l¡¯any passat van acudir 120 de 18 pa?sos. Tamb¨¦ exportem el Temporada Alta a Buenos Aires, Lima i Montevideo, quan comencen les temporades all¨¤, al febrer.

P. No ¨¦s un festival tem¨¤tic.

R. No, no ho ¨¦s. Encara que, per descomptat, al programa figuren molts espectacles amb temes del moment o que presenten caracter¨ªstiques comunes. Aquest any, entre els 97 que oferim, hi ha diversos sobre periodisme i sobre emigraci¨®, per exemple. Per¨° no hi ha un eix ¨²nic definit. Essent sincer, el normal ¨¦s que els programadors fem la programaci¨® i despr¨¦s ens inventem una cosa que l¡¯homogene?tza. Tens el que tens i despr¨¦s busques el nexe. Posar-te a cercar espectacles amb una idea molt concreta ¨¦s una cosa que condiciona massa i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, bloqueja.

P. Ja hi ha ja obres teatrals sobre el proc¨¦s i la independ¨¨ncia, que tractin de l¡¯1-O, per exemple?

R. Alguna cosa hi ha en els textos del Torneig de Dramat¨²rgia. Per¨° que parlin concretament de tot el que est¨¤ passant encara no. ?s aviat encara. Segur que sortiran, d¡¯una banda o una altra. En diferents formats, com¨¨dia, drama, teatre document. Per¨° requereixen un temps de cuina i escriptura. Al teatre tot acaba sortint, com passa a la novel¡¤la i l¡¯assaig. Encara que ¨¦s veritat que aqu¨ª no som tan r¨¤pids a incorporar l¡¯actualitat com el teatre brit¨¤nic, per exemple. El National de Londres va obrir una secci¨® per seleccionar temes contemporanis per a nous autors, i hi treballen 15 persones fixes!

P. Com es posiciona el festival en el conflicte de la independ¨¨ncia?

R. S¡¯ha expressat l¡¯opini¨® de la gent que treballem al Temporada Alta en diversos comunicats. Crec que l¡¯opini¨® un¨¤nime ¨¦s que aix¨° nom¨¦s s¡¯arregla amb di¨¤leg i de manera civilitzada. Sembla un t¨°pic, per¨° els t¨°pics sempre tenen bona part de veritat. Si em pregunta la meva opini¨®, crec que ning¨² ha de tenir inter¨¨s a viure amb alg¨² que no vulgui viure amb ell. No t¨¦ sentit imposar a l¡¯altre que es quedi amb tu, com sabem tots els que hem tingut parella. Suposo que hem d¡¯anar cap all¨¤, sense presses, sense estressar-se.

P. ?s optimista?

R. En realitat soc pessimista per naturalesa. Per¨° alhora tinc una fe irracional que la gent ¨¦s molt m¨¦s intel¡¤ligent del que alguns creuen.

P. Aquest any el festival t¨¦ un apartat, un eix, social.

R. M¨¦s aviat formatiu. Aix¨° ¨¦s molt important. Aquest pa¨ªs s¡¯ha tornat culturalment molt elitista, no pels preus sin¨® perqu¨¨ cal una formaci¨® reglada espec¨ªfica que proporcioni eines als espectadors per entendre les propostes art¨ªstiques. La literatura i l¡¯art han estat sempre vistos com </CF>maries en els plans d¡¯estudis i els artistes no han entrat mai en els llocs de formaci¨®, cosa que ¨¦s un error. El nostre projecte A Tempo pret¨¦n potenciar les relacions entre el m¨®n cultural i educatiu de Girona a trav¨¦s del festival. Compr¨¨n una programaci¨® espec¨ªfica per a professors, portar els artistes del festival a les aules de diverses escoles i instituts, espectacles pensats expressament per a escolars, entre ells el musical dirigit pel tristament desaparegut Mois¨¨s Maicas, i fins i tot un muntatge que realitzaran alumnes i en el qual ha participat l¡¯equip de La Perla 29 i el seu director Oriol Broggi.

P. La mort de Maicas al juny ha estat un cop terrible.

R. Sab¨ªem que passava moments dif¨ªcils, per¨° ning¨² imaginava que estigu¨¦s tan malament. Caus en un pou i no trobes la m¨¤ que te¡¯n tregui.

P. Vint-i-cinc anys ja... T¨¦ bona salut el Temporada Alta?

R. ?s molt fr¨¤gil, s¡¯aguanta pels p¨¨ls. Encara no tenim cap conveni signat amb cap administraci¨® aquesta temporada. Vas tirant confiant en la paraula. El Temporada Alta ¨¦s un festival rar. Surt d¡¯una empresa privada de tres amics per¨° fa un paper p¨²blic. Aquest model h¨ªbrid, estrany, fa que a les administracions els costi trobar f¨®rmules. La conjuntura pol¨ªtica passar¨¤, d¡¯una manera o altra, per¨° els nostres problemes estructurals temo que seguiran aqu¨ª. L¡¯ocupaci¨® ha de ser del 90% perqu¨¨ puguem aguantar. Aix¨° ¨¦s molt estressant. Aquests dies el futur ¨¦s ja dem¨¤, s¨ª, per¨° el que fa que hi hagi un futur ¨¦s que alg¨² ho pensi amb temps. No es pot deixar el futur a l¡¯atzar. I fi del serm¨®¡±.