La insospitada biblioteca del president Llu¨ªs Companys

El retrat del pol¨ªtic impulsiu, bon orador per¨° no gaire conreat, de discurs incendiari i constru?t sobre t¨°pics que fan els historiadors del president de la Generalitat de Catalunya Llu¨ªs Companys es relativitza despr¨¦s de fer un cop d¡¯ull a la seva, fins ara, desconeguda biblioteca. Els escrits de Cicer¨®, la primera edici¨® completa del Quixot en franc¨¨s, Les mil i una nits editada el 1858, Le comte de Monte-Cristo en una versi¨® amb il¡¤lustracions de 1852, les obres completes de Lope de Vega, Episodios nacionales de P¨¦rez Gald¨®s, P¨¢ginas escogidas de Azor¨ªn, Jacinto Benavente, Emilia Pardo Baz¨¢n, els poemes de Gabriel y Gal¨¢n¡­ S¨®n alguns dels 250 llibres que van pert¨¤nyer a Llu¨ªs Companys (el Tarr¨®s, 1882 - Barcelona, 1940) i que ofereixen un perfil molt diferent del pol¨ªtic que va proclamar l¡¯Estat catal¨¤ dins de la Segona Rep¨²blica Federal Espanyola el 6 d¡¯octubre del 1934 i que, despr¨¦s de ser indultat i tornar a ser president durant la Guerra Civil, va ser capturat a Fran?a per la Gestapo i afusellat pel r¨¨gim de Franco el 1940, un dia com avui de fa 77 anys.

Tan diferent com que les tres quartes parts d¡¯aquests t¨ªtols, segurament els seus llibres m¨¦s estimats, ja que Companys va haver d¡¯abandonar Barcelona la matinada del 24 de gener del 1939 rumb a Par¨ªs amb el que va poder emportar-se en un cotxe, estan en castell¨¤ i retraten un home culte que apreciava l¡¯espanyol. ¡°S¨®n els llibres que es va endur quan es va exiliar i aleshores un tria el que m¨¦s aprecia¡±, comenta la persona propiet¨¤ria de la biblioteca, que demana mantenir-se en l¡¯anonimat. El conjunt el va vendre un nebot de Carme Ballester, la segona esposa de Companys, el 2010 a Saint-Malo, a la Bretanya francesa.

Els exemplars, en bon estat de conservaci¨®, contenen moltes dedicat¨°ries, entre les quals algunes de tan significatives en aquests moments de crisi pol¨ªtica com la del diputat i escriptor ?lvaro de Albornoz ¡ªpresident del Govern de la Rep¨²blica a l¡¯exili entre el 1947 i el 1951¡ª, que el va obsequiar amb la confer¨¨ncia ¡°El fascismo y las armas y las letras espa?olas¡±, que va pronunciar a l¡¯Ateneu de Barcelona el 1938: ¡°Al president Llu¨ªs Companys, en la gran trag¨¨dia de la Rep¨²blica, amb tantes simpaties per Catalunya com amor a Espanya¡±.

Manuel Aza?a, que el va nomenar ministre de la Marina el 1933 abans de ser president de la Generalitat, li va dedicar el seu llibre Mi rebeli¨®n en Barcelona (1935): ¡°A don Llu¨ªs Companys, un muy amigo, que le recuerda afectuosamente¡±. Tamb¨¦ ¨¦s d¡¯Aza?a una cuidada edici¨®, enquadernada per Brugalla amb tapes de fusta, d¡¯un discurs que va pronunciar a Barcelona el 18 de juliol del 1938. ?s una edici¨® limitada de 75 exemplars amb dedicat¨°ria impresa al president. A la biblioteca tamb¨¦ hi ha lloc per a la l¨ªrica, i hi apareixen t¨ªtols en catal¨¤ com Llibre blanch. Policromi-tr¨ªptic (1905), un poemari de Caterina Albert ¡ªque signava amb el pseud¨°nim de V¨ªctor Catal¨¤¡ª que Companys va dedicar a la seva dona: ¡°A la meva doneta estimada i bonica; eternament, el teu Llu¨ªs¡±.

¡°La idea que es t¨¦ d¡¯aquest pol¨ªtic canvia radicalment en con¨¨ixer la seva biblioteca. Primer es veu que era un home amb inquietuds intel¡¤lectuals i tamb¨¦ que no tenia aversi¨® a l¡¯espanyol¡±, afirma la propiet¨¤ria, que revela que el 2010 la persona que va adquirir el conjunt a Fran?a va oferir donar-lo a la Biblioteca Nacional de Catalunya sense que els seus responsables hi mostressin inter¨¨s, i tamb¨¦ a l¡¯Ajuntament de Barcelona, amb la mateixa resposta.

Ricardo Cayuela, besnet de Llu¨ªs Companys, est¨¤ entusiasmat amb la idea que s¡¯hagi conservat la biblioteca del seu avantpassat. ¡°El 1936 Companys es va divorciar de la meva bes¨¤via, Merc¨¨ Mic¨®, i es va casar amb Carme Ballester, una dona molt din¨¤mica que va tenir una vida molt complicada. Va ser bastant valenta perqu¨¨, ja v¨ªdua, va refugiar jueus a Par¨ªs durant la Segona Guerra Mundial. Quan van afusellar el meu besavi, la seva segona dona ho va heretar tot i el que jo s¨¦ ¨¦s que a la seva mort [a Par¨ªs el 1972] cartes, llibres, fotografies i mobles van passar a mans d¡¯un nebot d¡¯ella, a qui hem perdut la pista¡±, explica Cayuela per tel¨¨fon des de M¨¨xic. L¡¯escriptor i editor, que va ser redactor en cap de la revista Letras Libres des de la seva creaci¨® el 1999 fins al 2012, afegeix: ¡°Mentre va viure, la meva ¨¤via s¨ª que va mantenir una relaci¨® epistolar amb la Carme¡±.