La jutgessa va decidir enviar a la pres¨® S¨¤nchez i Cuixart pel risc de ¡°reiteraci¨® delictiva¡±

La jutgessa Carmen Lamela va decidir ahir dilluns enviar a pres¨® sense fian?a?Jordi S¨¤nchez, l¨ªder d'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Cuixart, d'?mnium Cultural, per considerar-los instigadors de concentracions que, segons la interlocut¨°ria, no van ser ni pac¨ªfiques ni a?llades i que pretenien? "impedir l'aplicaci¨® de la llei" amb una "finalitat ¨²ltima": "Aconseguir la celebraci¨® del refer¨¨ndum i amb aix¨°, la proclamaci¨® d'una rep¨²blica catalana". La magistrada de l'Audi¨¨ncia Nacional considera l'ingr¨¦s a la pres¨® dels dos investigats per delictes de sedici¨® una mesura "adequada, raonable i proporcionada", en tractar-se de "delictes de certa gravetat". La jutgessa assenyala, a m¨¦s, el risc de "reiteraci¨® delictiva" i de fugida i en "l'alta probabilitat" que amaguin, alterin o destrueixin proves.

La jutgessa basa la seva decisi¨® en els fets dels dies 20 i 21 de setembre, els que han estat investigats de moment, a la Conselleria d'Economia de Barcelona, "sense perjudici" que s'ampli?n les den¨²ncies i investigaci¨® a esdeveniments que van succeir abans o despr¨¦s. En aquests esdeveniments, en persona i a trav¨¦s de xarxes socials o WhatsApp, "s'adrecen als manifestants encoratjant la massa".

Aquells dies de setembre, considera provat la interlocut¨°ria, "una muni¨® de persones es va concentrar davant dels edificis escorcollats" per la Gu¨¤rdia Civil per ordre del jutge. D'entre les protestes promogudes per diferents associacions sobiranistes, les m¨¦s multitudin¨¤ries, per la seva capacitat de convocat¨°ria, van ser les convocades per S¨¤nchez i Cuixart a diversos llocs, com les seus de diverses conselleries, la seu del PSC, "on es va arribar a agredir militants socialistes", la de la CUP i una impremta. L'"actuaci¨® principal", continua, va ser la de la Secretaria General de Vicepresid¨¨ncia, Economia i Hisenda.

Cuixart i S¨¤nchez, considera la jutgessa, "es van erigir com a interlocutors de la concentraci¨®, afirmant que podien moure els membres de la concentraci¨® per a les seves finalitats, intentant negociar durant almenys cinc vegades amb les forces de seguretat, plantejant diferents opcions que els convenien exclusivament per a les seves finalitats pol¨ªtiques, per¨° mai acceptant aquelles opcions que els especialistes de seguretat ciutadana proposaven per evitar o disminuir els regs". "Aquest control mai el van utilitzar per desconvocar o diluir una concentraci¨® que van convocar i que estava coaccionant i impedint als agents investigadors que complissin les ordres del jutge", assenyala la interlocut¨°ria.

En les seves comunicacions a trav¨¦s d'aplicacions de missatgeria com WhatsApp, els l¨ªders de la societat civil independentista feien una crida "no a una concentraci¨® o manifestaci¨® pac¨ªfiques, sin¨® per a la 'protecci¨®' dels seus governants i institucions, mitjan?ant mobilitzacions ciutadanes massives". "En algunes d'elles s'expressava fins i tot que les concentracions que existien eren 'per aturar la Gu¨¤rdia Civil", detalla la jutgessa.

Durant les protestes, els "congregats van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Gu¨¤rdia Civil", indica la interlocut¨°ria. Altres manifestants es van asseure "sobre l'asfalt per impedir la mobilitat dels cotxes", d'altres "van emp¨¨nyer els agents" i van bloquejar la sortida dels seus vehicles. Afegeix, a m¨¦s, que els manifestants van intimidar "la Gu¨¤rdia Civil al crit de 'no sortireu". Tant la funcion¨¤ria judicial, que va sortir per un teatre adjacent, "camuflada i barrejada amb el p¨²blic", com els agents que van fer els escorcolls, es van trobar "assetjats i retinguts en contra de la seva voluntat".

La jutgessa subratlla el paper dels l¨ªders de l'ANC i ?mnium en les seves comunicacions amb els ciutadans "arengant-los amb expressions: 'Que ning¨² marxi a casa, ser¨¤ una nit molt intensa'", i fent una crida a una "'mobilitzaci¨® permanent' des d'aquell dia, a favor del refer¨¨ndum i en contra d'actuacions ordenades judicialment".

Lamela insisteix que les concentracions liderades per S¨¤nchez i Cuixart "no van constituir una proposta ciutadana a?llada, casual o convocades pac¨ªficament en desacord amb unes actuacions policials", sin¨® que van utilitzar les xarxes socials i els grups de difusi¨® per a la mobilitzaci¨® de persones en contra de les ordres judicials. "L'actuaci¨® de tots dos investigats, apel¡¤lant a la resist¨¨ncia, estava orientada a impedir l'aplicaci¨® de la llei", conclou la interlocut¨°ria, que assenyala tamb¨¦ que per a l'1 d'octubre van animar "a la resist¨¨ncia contra les accions dels cossos policials per tancar els col¡¤legis i intervenir les urnes".