Puyal i Messi

Ruth Beitia (categoria Esport), Jordi Hurtado (Cultura) i Joaquim Maria Puyal (Millor Traject¨°ria) han estat els guardonats en la XII edici¨® dels premis Sport Cultura Barcelona. Aquesta ¨¦s la glossa que vaig fer i que reprodu?m sobre Puyal

A Joaquim Maria Puyal li podrien donar, o li haurien de donar (com vulgueu), un premi cada dia com a acci¨® de gr¨¤cies per la seva obra i tamb¨¦ per poder disfrutar de la seva companyia, de manera que el guard¨® de SportCultura no deixaria de ser un reconeixement m¨¦s si no fos per la idiosincr¨¤sia d¡¯aquesta entitat de Barcelona.

Aqu¨ª parlem d¡¯esport i cultura, i tamb¨¦ es podria enraonar d¡¯esport, cultura i pol¨ªtica per ser fidels als temps que corren, o si voleu d¡¯esport i ciutadania per ser respectuosos tamb¨¦ amb la hist¨°ria de Catalunya. Puyal hauria pogut ser guardonat en la categoria de cultura i no s¨¦ si en la d¡¯esport, m¨¦s que res per la seva figura de gentelman, talment com si fos la reencarnaci¨® d¡¯un sportman d¡¯aquells que tant van sobresortir a Barcelona.

Tots els premis li queden b¨¦ i sempre es queda b¨¦ si es premia Puyal. A vegades l¡¯obvietat, i fins i tot la rutina, fa que ens oblidem de l¡¯exig¨¨ncia que suposa estar sempre a l¡¯aparador mentre les modes canvien a una velocitat de vertigen i oblidem que la q¨¹esti¨® es anar ben vestit; nom¨¦s cal recordar la manera com els argentins han descobert que Messi ¨¦s argent¨ª.

La manera de ser de Puyal em recorda sovint la de figures com Messi. I d¡¯aqu¨ª ve que m¡¯agradaria que no s¡¯agaf¨¦s aquest premi com si fos un m¨¦s, sin¨® com una mostra de la necessitat que tenim d¡¯aplaudir cada dia el que fa i ha fet, perqu¨¨ ning¨² no se n¡¯oblidi; i tamb¨¦ d¡¯animar-lo que no pari perqu¨¨, certament, ampliar¨¤ la sala de trofeus, per¨° tamb¨¦ obligar¨¤ a millorar a la compet¨¨ncia i continuar¨¤ descobrint nous talents. Aquest ¨¦s el sentit de l¡¯enunciat del Premi a la Millor Traject¨°ria.

No ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯edat, sin¨® de credo, o de manual, en un moment en qu¨¨ tot ¨¦s ef¨ªmer i caduca r¨¤pidament, com si res no valgu¨¦s, temps en qu¨¨ tocaria llegir m¨¦s que no pas consumir, repensar, tornar als cl¨¤ssics, i reivindicar el que t¨¦ sentit, com ara els programes, les transmissions i les confer¨¨ncies de Puyal.

Ara que la gent compra la veritat a mida, conven?uda com est¨¤ que el que no li agrada ¨¦s la mentida, hi ha encara algunes certeses, una subjectivitat objectivable (com diria ell), un certa dec¨¨ncia i honestedat; de respecte a l¡¯ofici, de comprom¨ªs amb la feina, de ser conseq¨¹ents amb la manera de ser encara que els altres et mirin de manera diferent. Puyal sempre ha estat Puyal. No s¡¯ha tra?t segurament perqu¨¨ no ha deixat de fer el que sap fer millor.

S¨ª, mai ens ha deixat i encara necessitem escoltar-lo; saber qu¨¨ diu i qu¨¨ pensa; descobrir col¡¤laboradors; parlar dels nous formats; comparar-lo amb els altres. I encara avui troba gust a transmetre els partits del Bar?a. Algun dia, tal com van les coses, haurem de rec¨®rrer a Puyal per personificar qu¨¨ signifiquen la fidelitat, el comprom¨ªs i la credibilitat: amb l¡¯ofici, amb la feina, amb la ciutat, amb el pa¨ªs.

Puyal hauria de fer un llibre d¡¯estil, ara que tothom se¡¯l fa a mida dels seus interessos. Els periodistes de pol¨ªtica i de cultura ja s¡¯han encomanat del mal que fins ara nom¨¦s s¡¯imputava als d¡¯esports i que era el hooliganisme o la defensa irracional d¡¯un equip o d¡¯un partit. Hi dono voltes sovint, ara que molts barcelonistes fan periodisme i molts periodistes fan barcelonisme. I sempre acabo recordant-me de Puyal. Tothom sap que es mira el futbol des de l¡¯¨°ptica blaugrana i tothom sap tamb¨¦ que mai no es vendr¨¤ ni a la junta ni a l¡¯equip ni estafar¨¤ l¡¯oient, perqu¨¨ ¨¦s amb el que l¡¯escolta amb qui ha signat un contracte que t¨¦ com a cl¨¤usula respectar els fets: es pot dir que el Bar?a ha perdut amb el Madrid o que el Madrid ha guanyat el Bar?a, per¨° el que no es pot negar ¨¦s el resultat.

Avui no ¨¦s f¨¤cil narrar, escriure, comunicar en una societat que no vol ser informada sin¨® estimulada. Hi ha tants interessos que cada cop es fa m¨¦s dif¨ªcil identificar-se amb l¡¯empresa per la qual treballes. Nom¨¦s hi ha un remei que Puyal em va ensenyar un dia que anava tan perdut com ara i li vaig demanar consell. Em va dir: ser¨¤s el que vulguis que sigui la teva firma.

Una lli?¨® de vida m¨¦s que serveix de consol, un motiu m¨¦s tamb¨¦ perqu¨¨ no deixi de treballar, per reinventar-se i per qu¨¨ no d¡¯emmirallar-se (Qui no tindria un punt d¡¯eg¨°latra? Qui no seria primmirat? Qui no es protegiria de segons qui? Qui no es faria valdre despr¨¦s d¡¯haver estat escarmentat? Qui no ha renegat de Puyal per entendre que Puyal ja no era el Puyal que nosaltres vol¨ªem?) Segurament quan es busca la perfecci¨® es descobreix qu¨¨ ¨¦s la imperfecci¨®.

Tornem altre cop a Messi. Marca els gols amb tanta freq¨¹¨¨ncia i naturalitat que el dia que no en fa cap pensem que ens ha quedat a deure alguna cosa. Voldr¨ªem que Messi no par¨¦s de fer gols. I voldr¨ªem disfrutar tamb¨¦ sempre de Puyal, no nom¨¦s de la seva obra sempre vigent (a l¡¯abast de tothom a internet), sin¨® de la seva companyia, ni que sigui per fer-li saber que se¡¯l premia per gratitud, admiraci¨® i perqu¨¨ no pari, a fi que la seva obra pugi mer¨¨ixer o desmer¨¨ixer dedicat¨°ries com la de SportCultura.

Puyal ens obliga a tots a no recitar el que ja se sap d¡¯ell, sin¨® a interpretar qu¨¨ hem apr¨¦s, per poder ser tamb¨¦ cada dia una mica millors. I b¨¦ que ho saben aquells que el representen, com avui.

Felicitats, Puyal.