Els mandats de la CUP

Els 300.000 vots de la CUP han aconseguit f¨¤cilment el que volien. Ning¨² s¡¯atreveix a predir res despr¨¦s dels atacs al fonament jur¨ªdic de l¡¯economia de mercat, de l¡¯Estat de dret i de la monarquia constitucional. Havent sembrat tanta disc¨°rdia entre els catalans, l¡¯imperatiu okupa se sobreposa a set milions i mig de ciutadans amb la complicitat directa de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, dues proves fefaents que la classe pol¨ªtica independentista no es nodreix de la meritocr¨¤cia. S¨®n dos l¨ªders catastr¨°fics i ru?nosos que han segrestat com han volgut la vida parlament¨¤ria al parc de la Ciutadella. Ara la seva t¨¤ctica victimista consistir¨¤ a reduir l¡¯article 155 a una mena d¡¯arribada dels b¨¤rbars a les portes de Roma.

Entre Artur Mas i Carles Puigdemont han aconseguit una cosa semblant a un pronunciament propi del segle XIX per¨° en ple segle XXI. No hi falten ¨Cm¨¦s aviat hi sobren¨C condiments il¡¤liberals i premoderns, a?llacionisme, conspiraci¨® delictiva, una estranya idea de la democr¨¤cia enfrontada a l¡¯Estat de dret, un incompliment flagrant del que alguns considerem millor Constituci¨® per a Espanya i per a Catalunya, enfrontament amb les din¨¤miques econ¨°miques i de la globalitzaci¨®, desestimaci¨® del valor integrador de la Uni¨® Europea. Mentre la societat catalana va vivint en les complexitats del nou segle, la Generalitat en mans d¡¯una ins¨°lita alian?a d¡¯antisistema, supremacistes de la Catalunya arcaica i agents de l¡¯apol¨ªtica prim¨¤ria ha anat imposant els seus objectius, fins ara. En el que el secessionisme s¨ª que es troba al segle XXI ¨¦s en l¡¯¨²s de l¡¯arsenal digital i de faccions medi¨¤tiques subvencionades amb diners p¨²blics.

El Gaziel m¨¦s l¨²cid, que el nacionalisme no ha pogut reconvertir, deia que el separatisme creu que ¨¦s impossible entendre¡¯s amb la resta d'espanyols i, per posar remei a aquesta situaci¨®, proposa una cosa m¨¦s dif¨ªcil encara, que ¨¦s desentendre-se¡¯n violentament. ?s a dir, per no sentir-se amb forces per intervenir i influir a Espanya, decideix llan?ar-se a la tasca que m¨¦s esfor?os inoperants pot requerir i que ¨¦s la ruptura d¡¯un vincle de segles. Gaziel afegia que ¡°el separatisme ¨¦s una il¡¤lusi¨® morbosa que encobreix una absoluta impot¨¨ncia¡±. Ho estem comprovant. Per¨°, a difer¨¨ncia de l¡¯¨¨poca de Gaziel, Catalunya t¨¦ ara un grau competencial d¡¯autogovern que hauria deixat estupefacte Prat de la Riba. ?s la Constituci¨® del 1978, una pe?a que cal abatre segons la CUP.

M¨¦s enll¨¤ d'aquesta foto borrosa d¡¯ara mateix, la Catalunya real, la que se sent perplexa davant del que passa, la temorosa de la inseguretat jur¨ªdica o de la marxa d¡¯empreses, o l¡¯expl¨ªcitament poc inclinada a l¡¯independentisme, ocupa un lloc secundari, segons les aparences. El futur consisteix a trencar amb aquestes aparences, restablir les normes del pluralisme i posar fi a una concatenaci¨® de falsedats que fa massa temps que estan en vigor. Aquesta seria la batalla d¡¯opini¨® imprescindible des de des de fa anys malgrat el bloqueig medi¨¤tic. Trigar¨¤ un temps a tornar la normalitat de l¡¯arbitratge i la transacci¨®, amb el conjunt d¡¯Espanya i en la pr¨°pia societat catalana. Trigar¨¤, per¨° no pocs consideren que la regressi¨® no pot suplantar els fonaments de la societat oberta i de l¡¯ordre constitucional. Aix¨ª ha passat amb el secessionisme al Quebec, tot i que les empreses que van marxar no tornen. S¨®n cicles tant emocionals com de reactivitat social. La independ¨¨ncia ha estat, per a sectors de la societat catalana cada vegada menys entusiastes, especialment en les classes mitjanes, una d'aquelles grans solucions que o no solucionen res o ho empitjoren tot. En realitat, la consideraci¨® de solucions provindr¨¤ essencialment del pluralisme cr¨ªtic. ?s m¨¦s, per a aquesta obstinaci¨® aniria b¨¦ tenir a m¨¤ una gran estrat¨¨gia d¡¯Estat.

Llu¨ªs Llach, que va compondre L¡¯estaca, cantada a tot Espanya en els ¨²ltims dies del franquisme, com a diputat auton¨°mic independentista ha dit que els qui van assistir a la manifestaci¨® antiindependentista del diumenge 8 eren carronya. Quan la inflamaci¨® del llenguatge arriba a aquest punt, no hi ha matisos possibles. El mateix va passar quan es va dir que els qui no votaven en el refer¨¨ndum il¡¤legal no eren dem¨°crates. Conseq¨¹entment, aquesta agressivitat verbal va coincidint amb un declivi de l'espiral del silenci. En traspassar-se tots els llindars de versemblan?a i fal¡¤l¨¤cia, els catalans que seguien el proc¨¦s des de casa amb estupor i malestar van reaccionant obertament. ?s un nou escenari per¨° seguim en la intranquil¡¤litat, la fragmentaci¨® i l¡¯enfrontament larvat.