La gran mentida

Despr¨¦s de la gran vergonya, la del pujolisme, ara estem patint de ple i cruament la gran mentida, la del proc¨¦s independentista. La gran mentida ha arribat just despr¨¦s de la gran vergonya, i en sentit estricte tamb¨¦ n¡¯¨¦s la continuaci¨®. L¡¯economista Francesc Trillas l¡¯encerta quan diu que l¡¯independentisme ¨¦s la fase superior del pujolisme (L¡¯Hora, 11 d¡¯agost del 2017). Fins i tot es diria que sense la gran vergonya de la corrupci¨® pujolista no s¡¯hauria pogut organitzar la gran mentida de l¡¯independentisme.

Les proves de la gran mentida van arribant, ara amb m¨¦s rapidesa que lentitud, com ha anat passant tamb¨¦ amb la corrupci¨® del pujolisme, el tres per cent i el cas Palau. Els actors de la gran mentida, comen?ant per l¡¯insurgent en cap Artur Mas i seguint per la indiburgesia (burgesia independentista feta a red¨®s del pujolisme, com la boliburgesia s¡¯ha fet a red¨®s del chavisme), s¨®n els senyals m¨¦s s¨°lids de la continu?tat entre les dues grandeses: la fundacional de la vergonya i la crepuscular de la mentida.

La presid¨¨ncia de Mas es va cuinar als fogons de la Marta Ferrusola, fruit del consens dins el pinyol familiar i del partit. I l¡¯enriquiment de l¡¯entorn de familiars i d¡¯amistats i servents va sortir del control del Diari Oficial de la Generalitat, amb les concessions, contractacions i serveis derivats d¡¯una administraci¨® creada de nova planta i de creixement exponencial en els seus 30 anys d¡¯absolut control pol¨ªtic, fora de set anys de travessia del desert.

Entre les dues grandeses no hi ha difer¨¨ncies morals. Patriotisme i enriquiment van associats en aquesta hist¨°ria. Els impostos s¨®n bons sobretot quan els paguen els altres. Tot est¨¤ perm¨¨s al servei de la naci¨®, fins i tot la comissi¨® del tres per cent, una part per al partit i l¡¯altra per assegurar-se el futur. No parlem ja de la col¡¤locaci¨® de fills, familiars llunyans i amics.

El mateix passa amb la just¨ªcia: nom¨¦s ¨¦s independent quan va a favor. En cas contrari, est¨¤ manipulada pel Govern de l¡¯Estat. El pujolisme ho va organitzar molt b¨¦, des del cas Banca Catalana, quan va denunciar l¡¯acusaci¨® de la Fiscalia contra Jordi Pujol com ¡°una jugada indigne¡± del Govern socialista i va llan?ar les masses i la seva televisi¨®, TV3, contra el PSC. No gaire diferent a l¡¯assetjament als gu¨¤rdies civils que van escorcollar el 20 de setembre la Conselleria d¡¯Economia amb un mandat judicial per malversaci¨®, prevaricaci¨® i desobedi¨¨ncia en relaci¨® amb l¡¯1-O i no amb les ordres del Govern de Madrid.

Res s¡¯entendria de la passi¨® per separar entre legitimitat i legalitat si no hi hagu¨¦s una llarga tradici¨® de transgressi¨® de la llei en una confusi¨® entre interessos p¨²blics, nacionals, i interessos privats i familiars, f¨¤cilment corruptibles o directament corruptes. Els qui ja tenen el costum de saltar-se les lleis per evadir els impostos es veuen aix¨ª gratament estimulats a saltar-se la llei per fer-li el llit a l¡¯Estat opressor i aconseguir la independ¨¨ncia o, com a m¨ªnim, una ampliaci¨® del poder que ja tenen.

La gran mentida ¨¦s tamb¨¦ la tapadora de la gran vergonya. Aquesta ¨¦s una altra i ben rellevant continu?tat pol¨ªtica sota la qual hi ha la relaci¨® tant profitosa com vergonyant entre Converg¨¨ncia i el Partit Popular. ?s la tapadora de l¡¯alian?a sagrada entre burgesies corruptes, que es va escenificar al Pacte del Majestic i ¨¦s la tapadora de les pol¨ªtiques de retallades compartides que esclaten amb les protestes del 15-M, i de les quals Artur Mas es vol deslliurar a la brava amb el seu sobtat gir sobiranista.

La desconstrucci¨® de la gran mentida no ha comen?at fins molt avan?at el proc¨¦s. Destaquen algunes aportacions period¨ªstiques, com la que van fer Xavier Vidal-Folch i Jos¨¦ Ignacio Torreblanca en aquest diari (Mites i falsedats de l¡¯independentisme) o el llibre conjunt de Josep Borrell i Joan Llorach (Las cuentas y los cuentos de la independ¨¨ncia). Per¨° en bona part la desconstrucci¨® s¡¯ha fet gaireb¨¦ tota sola, pr¨¤cticament sense que el Govern espanyol, tan acostumat a la bona entesa amb els nacionalistes, hagi fet res per desmuntar-la.

Ara, al final del trajecte, s¡¯ha vist l¡¯envergadura de les falsificacions que havien acompanyat la proposta d¡¯independ¨¨ncia. Gaireb¨¦ tot era mentida, per¨° n¡¯hi ha prou amb triar tres exemples cabdals de com la realitat ha desmentit les fantasies de l¡¯independentisme: ja hem vist que mai hi haur¨¤ Estat propi dins d¡¯una Europa que est¨¤ plenament identificada amb el soci que ¨¦s Espanya; la Catalunya independent sense banca ni grans empreses dif¨ªcilment ser¨¤ el pa¨ªs pr¨°sper i capdavanter que ens van dibuixar; i ara tenim una Catalunya dividida i esquarterada en lloc d¡¯aquella unitat del poble catal¨¤ darrere l¡¯objectiu patri¨°tic de la plena sobirania que ens havien predicat.

La gran mentida t¨¦ una facilitat reproductiva prodigiosa, com ho demostra la darrera fabricaci¨® a la qual s¡¯agafa l¡¯independentisme com a darrer recurs argumental. D¡¯acord, ens reconeixen, en contra del que ens havien dit fins ara, que no serem a Europa, serem m¨¦s pobres i estarem dividits, per¨° se¡¯ns ha de recon¨¨ixer que som les v¨ªctimes d¡¯un combat desigual en el qual novament Catalunya ¨¦s atacada per les reminisc¨¨ncies de la dictadura franquista.

La munici¨® per a aquesta ¨²ltima mentida ha vingut de fora, com sempre, i l¡¯ha proporcionat el Govern del PP amb la seva maldestra actuaci¨®: primer, les ordres de la Fiscalia per interrogar preventivament 700 alcaldes per si volien posar les urnes als seus ajuntaments, despr¨¦s la intervenci¨® desproporcionada i in¨²til de la for?a p¨²blica per evitar el ¡®delicte¡¯ de dipositar un vot a l¡¯urna i, finalment, la pres¨® incondicional per als dos Jordis com a sospitosos de sedici¨®.

El resultat, certament espant¨®s, ¨¦s que una part de la poblaci¨® catalana ha viscut aquestes setmanes com una recuperaci¨® de l¡¯antifranquisme, que els ha perm¨¨s experimentar la clandestinitat de l¡¯organitzaci¨® del plebiscit de l¡¯1-O i la repressi¨® despr¨¦s de la policia, mentre que la resta dels ciutadans s¡¯han convertit en sospitosos de complicitat amb aquesta ¡®dictadura fict¨ªcia¡¯, afegint un motiu m¨¦s de divisi¨® i d¡¯hostilitat entre catalans en funci¨® de les seves idees.

Un periodista de TV3, per exemple, s¡¯ha perm¨¨s publicar al diari Ara una llista d¡¯intel¡¤lectuals i escriptors amics de la seva fam¨ªlia ¨Ctots ells en llengua castellana¨C que acusa, sense proves, d¡¯haver callat davant de l¡¯actuaci¨® de la policia l¡¯1-O, fonamentalment perqu¨¨ han gosat explicar la seva posici¨® contr¨¤ria a la independ¨¨ncia.

El mateix ha fet l¡¯exrector de la Universitat de Girona Josep Maria Nadal, de nou a les planes del diari Ara, que sense cap mena de prova ha acusat ni m¨¦s ni menys que de complicitat amb la policia espanyola l¡¯escriptor Javier Cercas, que assenyala com si hagu¨¦s ¡°justificat l¡¯actuaci¨® de l¡¯1 d¡¯octubre¡±, cosa que ha desmentit l¡¯escriptor giron¨ª en una carta al mateix diari.

L¡¯esperit de delaci¨® i de venjan?a s¡¯est¨¤ instal¡¤lant entre les files d¡¯un cert independentisme, sobretot a mesura que s¡¯acosta el final i es punxa la bombolla de la gran mentida. De fet, ¨¦s el final ben l¨°gic d¡¯una aventura pol¨ªtica que va comen?ar dividint els catalans entre sobiranistes i unionistes, nosaltres i vosaltres, bons catalans i catalans dolents, en definitiva.

Entre els delators i confidents que es dediquen a aquestes feines brutes, destaca per la seva persist¨¨ncia i dedicaci¨® algun comissari pol¨ªtic que ja blasma anticipadament els catalans que no s¡¯oposin a l¡¯article 155 com si fossin els equivalents dels francesos col¡¤laboracionistes amb el nazisme, assenyalats com la Catalunya de Vichy.

Aix¨° ¨¦s Catalunya, per¨° el que ens est¨¤ passant pertany directament al m¨®n de les fake news que van portar a la vict¨°ria del Brexit al refer¨¨ndum i de Trump a les eleccions americanes. Aqu¨ª ens est¨¤ duent a unes experi¨¨ncies d'enfrontament civil realment inquietants, que haurien de fer reflexionar els qui les protagonitzen, no tant pel que signifiquen ara mateix, sin¨® sobretot pel missatge balc¨¤nic que contenen i que pot fructificar dolorosament en un futur immediat.