El trist aniversari d¡¯una gran festa

Coses del calendari. La mateixa setmana en qu¨¨ cau el 40¨¨ aniversari de la tornada a Barcelona de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, el Govern d¡¯Espanya pren el control total de la instituci¨® de l¡¯autogovern catal¨¤ i s¡¯anuncia la destituci¨® de l¡¯actual president, Carles Puigdemont, i el seu govern. Coses del calendari. L¡¯arribada de Tarradellas al palau de la Generalitat, tal dia com avui, va ser a Catalunya una de les festes m¨¦s importants de la Transici¨®. Un president recorrent els carrers en un cotxe descobert rebent els aplaudiments i les aclamacions de la muni¨® que l¡¯embolcallaven com una ona sonora en el trajecte des de la pla?a d¡¯Espanya fins a la de Sant Jaume. Un cop all¨¤, a la seu de la Generalitat, va tenir lloc l¡¯escena de la balconada que ha quedat com a icona hist¨°rica. El vell president, que tenia 78 anys, compareix acompanyat pels l¨ªders dels partits catalans i pronuncia un breu parlament que comen?a dient: ¡°Ciutadans de Catalunya! Ja s¨®c aqu¨ª!¡±. Havien transcorregut 38 anys d¡¯en?¨¤ que va haver de marxar a l¡¯exili.

Avui, efem¨¨rides d¡¯aquella jornada, Barcelona no est¨¤ de festa. La Transici¨® va tenir un munt de dies importants que, malgrat tenir un enorme valor pol¨ªtic, no eren pr¨°piament una festa. Eren aven?os, graons que es constru?en treballosament per pujar l¡¯escala que portava a la democr¨¤cia, l¡¯objectiu compartit per gaireb¨¦ tothom. El 29 de setembre del 1977, per exemple, el Consell de Ministres presidit per Adolfo Su¨¢rez reunit en sessi¨® extraordin¨¤ria va aprovar el decret de restabliment de la Generalitat en r¨¨gim provisional, en espera d¡¯un futur estatut d¡¯autonomia. El 18 d¡¯octubre, un nou decret llei va nomenar Tarradellas president de la Generalitat. Tot aix¨° va ser fruit d¡¯un enrevessat proc¨¦s de negociacions entre molts actors. Dates importants, decisives.

Com ho havien estat pr¨¨viament, ¨¦s clar, unes altres que anteriorment havien configurat l¡¯escenari pol¨ªtic del moment. Com la de la legalitzaci¨® dels partits pol¨ªtics i els sindicats, les eleccions generals del 15 de juny. La celebraci¨® de la Diada de l¡¯11 de setembre d¡¯aquell 1977 es va convertir en un clam per la recuperaci¨® de l¡¯autonomia i la tornada del president exiliat. Per¨° aquests dies tan importants no eren festes, eren lluita pol¨ªtica. El 23 d¡¯octubre, en canvi, va ser nom¨¦s una gran festa. Una celebraci¨® popular d¡¯alegria per la recuperaci¨® d¡¯all¨° infaustament perdut en els dies negres de la Guerra Civil i la llarga dictadura. La feina estava feta. Els decrets, publicats oficialment. Els acords pol¨ªtics, segellats.

Tarradellas s¡¯havia conjurat per no tornar a Catalunya si no era com a president de la Generalitat i durant d¨¨cades aquesta obstinaci¨® havia sonat a pur voluntarisme impotent per als qui estaven al corrent de la for?a real de la instituci¨® catalana a l¡¯exili. Un s¨ªmbol, una legitimitat, simplement. En la desesperant nit del franquisme, un s¨ªmbol guardat per un vellet en una finca rural del nord de Fran?a, el Clos de Bosny, a la Turena, semblava poca cosa. El 1977, no obstant aix¨°, aquell s¨ªmbol va permetre dur a terme una jugada pol¨ªtica d¡¯alta volada, ¨²nica en la Transici¨®, exemple del que nom¨¦s pol¨ªtics molt h¨¤bils poden assolir. Tarradellas va aconseguir que la instituci¨® democr¨¤tica de l¡¯autogovern catal¨¤ de la Segona Rep¨²blica fos restaurada en l¡¯Espanya preconstitucional. Va crear el seu Govern de la Generalitat, un govern d¡¯unitat amb tots els partits catalans de l¡¯arc parlamentari. Va aconseguir, a m¨¦s, que aquesta instituci¨® fos acceptada per tots, des dels franquistes fins als republicans. Aquesta acceptaci¨® es va expandir f¨¤cilment en la societat a partir, precisament, del moment en qu¨¨ des de la balconada de la pla?a de Sant Jaume, Tarradellas va llan?ar la salutaci¨® republicana: ¡°Ciutadans de Catalunya!¡±.

La posada en circulaci¨® del concepte de ciutadania per part de qui passava a ostentar la representaci¨® institucional de Catalunya va tenir un enorme efecte tranquil¡¤litzant, pacificador. Els que havien estat s¨²bdits per for?a sota la dictadura es van veure reconeguts. I els altres, tamb¨¦. Aix¨° es va poder comprovar la primera setmana de Tarradellas a la Generalitat. Va anar a entrevistar-se amb l¡¯aleshores capit¨¤ general de la IV Regi¨® Militar, la de Catalunya, Coloma Gallegos, un militar franquista que no havia ocultat el seu malestar per la tornada del vell republic¨¤. Van fer les paus. Tarradellas havia estat responsable de la ind¨²stria militar en el govern de la Generalitat presidit per Llu¨ªs Companys durant la Guerra Civil. Havia signat el Decret de col¡¤lectivitzaci¨® del 1937. Gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s, acabava d¡¯aconseguir que el rei instaurat pel franquisme, Joan Carles I, li don¨¦s el tracte d¡¯honorable. Avui, que no ¨¦s un dia de festa a Catalunya, ve b¨¦ recordar el 23 d¡¯octubre del 1977.