Vells interiors vius

El festival urb¨¤ d¡¯arquitectura 48h Open House ha aconseguit obrir aquest passat cap de setmana m¨¦s de 220 edificis, i m¨¦s de 60.000 persones han vist alguna de les obres visitables. A m¨¦s, ha ampliat el seu abast i ja arriba a diferents ciutats de l¡¯entorn metropolit¨¤, com Santa Coloma de Gramenet, l¡¯Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt o Sant Joan d¡¯Esp¨ª. Vaig visitar dos edificis d¡¯habitatges que enguany participaven en aquest festival: les cases del carrer Gomis, d¡¯Antoni de Moragas, i el petit gratacels del carrer Escorial, de l¡¯estudi MBM, dos exemples extrems per¨° molt propers en el temps, constru?ts entre 1953 i 1954 el primer, i entre 1955 i 1962 el segon. Dues tipologies que desbaraten qualsevol intent de classificar com a estil l¡¯arquitectura moderna. Dues formes tan extremes com s¨®n dues cases de ma¨® ¡ªles de Gomis¡ª, esgraonades, de planta quadrada i coberta de teula a dues aig¨¹es i habitatges de vocaci¨® central, i un bloc laminar de 17 plantes ¡ªel d¡¯Escorial¡ª, de formig¨® armat amb acc¨¦s per corredor i torre d¡¯escales exempta i pisos en d¨²plex.

En aquest festival els projectistes s¨®n una mena de protagonistes a l¡¯ombra: els protagonistes s¨®n la gent que hi viu, ensenyen casa seva i alhora mostren la dimensi¨® m¨¦s genu?na de la feina dels arquitectes, la que permet que les persones escriguin la seva vida a les parets que projecten i construeixen. ?s el predomini de l¡¯interior. Les cases de dins s¨®n museus vius oberts, museus de la innoc¨¨ncia, com el d¡¯Orham Pamuk, sense intermediaris, on el curador ¨¦s l¡¯inquil¨ª.

Visitar-les ¨¦s trobar-se amb maneres de fer, colors i materials diferents i, alhora, familiars. N¨²meros de plantes i habitatges pintats amb trepes industrials ¡ªcom les emprades per consignar caixes d¡¯embalar¡ª, o fets amb passam¨¤ rod¨®, numerant de l¡¯1 al 23 els habitatges en un continu sense plantes. Les escales de tots dos conjunts s¨®n una expressi¨® de l¡¯ordre elemental de les coses urbanes i de la invenci¨® d¡¯una organitzaci¨® social. Els murals als replans, els colors de les baranes o els materials informals i pobres fan que un es pregunti d¡¯on sortia un optimisme semblant en aquells anys de plom. Les reixes o els paviments s¨®n tot un repertori que vol estirar la casa cap al carrer i, alhora, entrar a casa sembla dilatar-se en diferents passos, cada un en un espai diferent: es passa un cancell on encara plou, s¡¯entra en un vest¨ªbul on es recull el correu, es puja per l¡¯escala fins als replans, es passa el rebedor i s¡¯entra a casa. Open House ¨¦s un nom expl¨ªcit i especialment interesant per a un festival d¡¯arquitectura que t¨¦ ra¨® de ser en el context de la ciutat, a partir de la qual entrem de visita a cases particulars. Per als que viuen habitualment als llocs que es visiten, sortir o entrar de casa des del carrer ¨¦s un fet rutinari. Per¨° per al visitant no, i serveix per adonar-se de l¡¯inter¨¨s que aquesta rutina t¨¦ i de la simplificaci¨® que suposa parlar de ciutat o de casa com a fets excloents.

Com tot festival, el 48h Open House implica una complexa organitzaci¨® en la qual, m¨¦s enll¨¤ de les empreses col¡¤laboradores i les associacions que hi donen suport, s¨®n les persones les que formen aquesta particular estructura d¡¯organitzadors i voluntaris, uns 900, entre arquitectes, estudiants d¡¯arquitectura de diverses escoles, ve?ns i usuaris que s¡¯ofereixen com a amfitrions. Una estructura i una organitzaci¨® civil per sobre d¡¯institucions que no representen ni de lluny tan b¨¦ el sentit de l¡¯arquitectura a la nostra societat. De fet, la millor obra d¡¯arquitectura del festival ¨¦s aquesta formidable Torre de Babel coordinada.

El festival 48h Open House Barcelona hauria de fer pensar al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (CoAC), ja que aconsegueix connectar l¡¯arquitectura amb la ciutadania potser m¨¦s b¨¦ que aquesta instituci¨® professional i fa reflexionar sobre el sentit del seu darrer congr¨¦s. Una reflexi¨® que es pot estendre al fet d¡¯haver atorgat la Medalla d¡¯Or del Col¡¤legi a la presidenta del Parlament per l¡¯aprovaci¨® recent de la Llei d¡¯arquitectura, quan n¡¯hi havia prou amb una carta d¡¯agra?ment del deg¨¤, ja que no era m¨¦s que la seva funci¨®. En canvi, no ho era haver encap?alat els fets dels dies 6 i 7 de setembre al Parlament. Molts col¡¤legiats, com jo mateix, no ens sentim identificats amb l¡¯atorgament d¡¯aquesta medalla a la presidenta del Parlament. En canvi, el CoAC hauria pogut concedir-la a aquest festival d¡¯arquitectura, clarament expressi¨® de la societat civil.