La trama civil de ¡®l¡¯Operaci¨® Tarradellas¡¯

No tot va ser una operaci¨® d¡¯Estat en el retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat a l¡¯exili. Persones de l¡¯entorn del vell catalanista es van encarregar, primer, de fer aflorar l¡¯entusiasme ciutad¨¤ per tal de contribuir a la tornada del president i al restabliment del govern auton¨°mic quan aix¨° perillava. Despr¨¦s van organitzar-se per tal que els partits pol¨ªtics ¡ªque, en general, s¡¯havien mostrat freds amb la possibilitat del retorn fins que aquest no va ser consumat¡ª no capitalitzessin l¡¯arribada de Tarradellas. D¡¯aquesta manera, el 23 d¡¯octubre de 1977 la rebuda del mandatari es va viure com una mobilitzaci¨® ciutadana transversal.

Pujol allunya Tarradellas

El 26 de novembre de 1976, el president del Govern espanyol, Adolfo Su¨¢rez, va enviar el tinent coronel Andr¨¦s Cassinello, dels Serveis d¡¯Informaci¨® de la Presid¨¨ncia i de l¡¯Estat Major, al Clos Mosny, a la francesa Saint-Martin-Le-Beau, per explorar el retorn de Tarradellas. Pel president a l¡¯exili, la represa de contactes anteriors, estroncats a la primavera, va ser una not¨ªcia immillorable. Despr¨¦s de 37 anys a l¡¯exili i 22 al capdavant de la Generalitat, semblava que el moment del retorn s¡¯acostava.

L¡¯informe que Cassinello va redactar de la trobada va ser positiu. L¡¯operaci¨® podia arribar a bon port. Su¨¢rez, per¨°, volia dividir l¡¯oposici¨® i controlar els temps pol¨ªtics mentre capejava els intents de tutelatge dels militars. La de Tarradellas era una carta m¨¦s en la partida que es podia jugar. Una altra de les opcions amb qu¨¨ especulava el Govern espanyol era la Comissi¨® per a l¡¯Estudi d¡¯un R¨¨gim Especial que posaria en marxa una mena de Mancomunitat. I encara una altra era la negociaci¨® a trav¨¦s de la denominada Comissi¨® dels Nou, amb la participaci¨® dels grans corrents pol¨ªtics, amb Felipe Gonz¨¢lez, Santiago Carrillo, Enrique Tierno Galv¨¢n i altres, i en la qual Jordi Pujol va ser escollit per representar les demandes catalanes, amb l¡¯aval dels comunistes del PSUC. Per a la Comissi¨® dels Nou, el retorn de Tarradellas no corria pressa, l¡¯important era pactar amb el govern Su¨¢rez.

Des de Saint-Martin-Le-Beau, en l¡¯actuaci¨® del govern espanyol es podia influir ben poc. En canvi, en els moviments dels partits catalans el president tenia marge per provar-ho a trav¨¦s de coneixences, d¡¯entramats d¡¯interessos, de la pr¨°pia personalitat i del simbolisme. L¡¯11 de desembre de 1976, Tarradellas i Pujol van reunir-se a Par¨ªs, amb la pres¨¨ncia d¡¯un amic dels dos, el periodista Manuel Ib¨¢?ez-Escofet, en aquells moments director adjunt de La Vanguardia. El president volia fer desistir el nacionalista de participar en la comissi¨®.

Pujol, per¨°, no estava disposat a renunciar a les seves bones relacions amb l¡¯oposici¨® espanyola i amb Su¨¢rez, i cercava un paper preponderant en la configuraci¨® de l¡¯autogovern catal¨¤, al nivell que fos. Per aix¨° no acced¨ª a la petici¨® de Tarradellas, que sent¨ª de manera profunda la negativa. El president sempre havia percebut les capacitats pol¨ªtiques de Pujol i temia que la seva posici¨® fos un escull insalvable per al seu retorn. Aquesta circumst¨¤ncia, i el fet que des de Madrid no arribessin noves, van fer entrar Tarradellas en un per¨ªode de deca?ment.

La Comissi¨® Pro-Retorn

El de 1976 no va ser un Nadal joi¨®s al Clos Mosny i l¡¯inici del nou any 1977 es visqu¨¦ en un ambient apesarat. Els seus col¡¤laboradors aix¨ª ho van constatar. A banda de l¡¯empresari del t¨¨xtil Manuel Ort¨ªnez, el gros dels seus partidaris eren professionals liberals, professors universitaris i membres de les comunitats cristianes de base o exmonjos.

La majoria d¡¯ells havien conegut el president a trav¨¦s de xarxes d¡¯amics en visites al Clos Mosny que s¡¯acostumaven a fer en viatges de matrimonis. Josep Maria Bricall, per exemple, que l¡¯havia anat a con¨¨ixer per elaborar una tesi doctoral i havia estat professor d¡¯ESADE, va facilitar la coneixen?a a altres joves professors de l¡¯escola de negocis, com l¡¯economista Eduard Bonet i el professor de m¨¤rqueting tamb¨¦ d¡¯ESADE Josep Maria Oroval i les seves respectives esposes.

A mitjan gener de 1977, d¡¯un petit nucli format per Bricall, Bonet i l¡¯exmonjo de Montserrat Jordi Vila-Abadal va sorgir la iniciativa d¡¯impulsar una Comissi¨® Pro-Retorn. La idea fou llan?ar un manifest i una campanya de recollida de firmes. L¡¯hi van plantejar a Tarradellas. Segons recorda Eduard Bonet, avui professor em¨¨rit a ESADE, el president ¡°no s¡¯ho agaf¨¤ amb il¡¤lusi¨® perqu¨¨ no veia que el seu retorn hagu¨¦s de venir de la demanda del carrer, en comptes d¡¯una negociaci¨® govern a govern, i fins temia que la campanya se n¡¯an¨¦s de les mans¡±. Fent mem¨°ria, Vila-Abadal afegeix que ¡°el president no ho veia clar perqu¨¨ no era la seva manera de fer pol¨ªtica¡±. Malgrat tot, tampoc bloquej¨¤ la iniciativa.

Aix¨ª, al nucli inicial van sumar-se l¡¯advocat Ramon Vilad¨¤s, l¡¯economista Josep Llu¨ªs Sureda, l¡¯advocat, editor i home de Tarradellas a l¡¯interior Frederic Rahola, i l¡¯escriptor Francesc Vicens. Ort¨ªnez va deixar-los un despatx a l¡¯actual pla?a de Francesc Maci¨¤. Les reunions acostumaven a tancar-se sopant al restaurant Flash Flash.

Vila-Abadal va redactar una primera versi¨® del manifest i Bonet li va donar un toc m¨¦s sentimental. Aix¨ª, el 29 de gener va fer-se p¨²blic el Manifest per al restabliment de la Generalitat i el retorn immediat del seu president, Josep Tarradellas, amb les primeres 400 firmes. Malgrat el nombre de signants, entre els quals hi havia artistes o, fins i tot, l¡¯hiperactiu Llu¨ªs Maria Xirinacs, Bricall admet avui que l¡¯elaboraci¨® i les adhesions ¡°es van portar de manera sigil¡¤losa, de manera que els partits se¡¯n van assabentar l¡¯endem¨¤ per la premsa¡±.

A partir d¡¯aquell moment, el nucli dur de la Comissi¨® Pro-Retorn va augmentar i les reunions van fer-se divendres o dissabte al vespre al n¨²mero 15 de la baixada de Briz, al barri de Vallcarca de Barcelona, on la fam¨ªlia de l¡¯enginyer industrial i mecenes Ignasi Ponti tenia una casa amb jard¨ª. En aquestes trobades van participar els ja esmentats amb les esposes, aix¨ª com els germans Sebasti¨¤ i Isabel Bonet ¡ªella havia estat secret¨¤ria de Tarradellas al Clos Mosny durant un grapat d¡¯anys¡ª, Oroval, el f¨ªsic Xevi Salvador, l¡¯exmonjo i exsecretari de l¡¯abat Escarr¨¦, Ricard Lobo, moss¨¨n Josep Dalmau i Joana Villemur, de les comunitats cristianes de base. Entre una vintena de persones en total tamb¨¦ hi era un amic de joventut de Bricall, Llu¨ªs Maria Bonet, periodista de la clandestina Ag¨¨ncia Popular d¡¯Informaci¨® (API) i una coneguda d¡¯aquest de l¡¯escola de periodisme de la Instituci¨® Cultural del CIC, aleshores redactora al diari Tele/eXpres, Montserrat Nebot.

Moss¨¨n Dalmau va quedar encarregat de recaptar diners per imprimir el manifest i els fulls d¡¯adhesions. Segons sostenia aquest en una conversa recent, l¡¯empresari Pere Duran Farell es trobava entre els qui, a m¨¦s d¡¯Ort¨ªnez, van fer aportacions m¨¦s importants per fer-ho possible. Els plecs es donaven en m¨¤ o s¡¯enviaven a coneguts fora de Barcelona. Llu¨ªs Maria Bonet recorda tamb¨¦ que ¡°molt¨ªssima gent vinculada als partits pol¨ªtics es va negar a signar¡±.

Segrestar cartells

Els Pro-Retorn fins i tot van promoure actes de solidaritat, com ara animar a l¡¯assist¨¨ncia a l¡¯homenatge al monument a Llu¨ªs Companys de Sant Cebri¨¤ de Rossell¨® el 27 de febrer, al qual assist¨ª Tarradellas. Tamb¨¦ van entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, Manuel Ortiz, per plantejar-li que l¡¯oferta del R¨¨gim Especial que planejava l¡¯Estat no satisfeia ning¨². Van expressar que ¡°si s¡¯empalmen de nou els contactes entre el govern de Sa Majestat i el president Tarradellas ¨¦s possible encara asserenar el clima col¡¤lectiu de Catalunya i salvar el proc¨¦s democratitzador de la monarquia¡±, segons escriv¨ª Dalmau, aleshores en tasques de documentaci¨® interna dels Pro-Retorn.

Tamb¨¦ amb els diners aconseguits es va fer un p¨°ster d¡¯un Tarradellas amb unes ulleres de sol i jersei de coll alt. La impressi¨® de la fotografia era pobra i no ning¨² en va quedar satisfet. Amb tot, era alguna cosa. En aquells moments, la gran majoria de catalans podien sentir parlar del president, per¨° a penes l¡¯haurien reconegut pel carrer. El mar? de 1977, Nebot va aconseguir que el Tele/eXpres publiqu¨¦s el p¨°ster amb l¡¯ir¨°nic t¨ªtol Tarradellas ja ha arribat!

Els cartells es van repartir i enganxar arreu. La policia va maldar per evitar-ho i en va segrestar m¨¦s de 4.000. El vespre del 31 de mar? es va fer una enganxada massiva a Barcelona. A la pla?a de Sarri¨¤, la policia va detenir mitja dotzena de persones, entre les quals la mateixa Nebot, que va passar unes hores a la comissaria del carrer Iradier. Bricall va aconseguir que la deixessin anar i nom¨¦s els nois detinguts van passar-hi la nit.

A finals de mar?, el manifest comptava ja amb m¨¦s de 15.000 firmes. Per Sant Jordi, la Comissi¨® va editar 100.000 tr¨ªptics en catal¨¤ i castell¨¤ per explicar de manera esquem¨¤tica qu¨¨ eren l¡¯Estatut d¡¯Autonomia i la Generalitat i qui era Tarradellas. Durant la Diada es van recollir firmes a la cua de la jornada de portes obertes del Palau de la Diputaci¨® i a la Rambla.

Amb tot, l¡¯acte m¨¦s massiu de recollida d¡¯adhesions va tenir lloc en el m¨ªting de cloenda de la campanya a les eleccions del 15 de juny de 1977 que va celebrar a Montju?c Esquerra de Catalunya ¡ªla coalici¨® de partits que inclo?a els candidats de l¡¯encara no legalitzada ERC¡ª. Eduard Bonet va parlar al m¨ªting en nom de la Comissi¨® i recorda que al final de l¡¯acte havien recollit tantes signatures que ¡°no ens vam entretenir ni a comptar-les i vam dir un nombre a l¡¯engr¨°s¡±. Segons la Comissi¨®, des de l¡¯inici de la campanya s¡¯havien recollir 150.000 firmes, es van editar tamb¨¦ 150.000 tr¨ªptics i 125.000 p¨°sters.

La mobilitzaci¨® ciutadana

Els resultats electorals, amb el creixent entusiasme ciutad¨¤ pel mig, van activar per fi l¡¯operaci¨® d¡¯Estat. Tarradellas va anar a Madrid i va posar fil a l¡¯agulla pel retorn. L¡¯estiu de 1977, per¨°, no va ser senzill. Tarradellas i els partits catalans van haver de cedir m¨²tuament per aconseguir arribar a un pacte amb els representants de Su¨¢rez. Aix¨° va desgastar tothom. La Comissi¨® Pro-Retorn, que es declarava ¡°nascuda al marge dels partits (no pas en contra)¡±, molt conscient d¡¯aix¨°, va reactivar-se per tal de preparar la rebuda del president com un acte el m¨¦s transversal possible.

Durant la multitudin¨¤ria celebraci¨® de l¡¯Onze de Setembre, la Comissi¨® va donar consignes per fer crides als ciutadans de carrer de participar en les activitats de la rebuda i deixar al marge els partits. ¡°Si no es fa una campanya sonada, els parlamentaris faran seva l¡¯arribada del president com si el duguessin ells en una maleta per ensenyar al poble catal¨¤¡±, es deia en un dels seus documents interns.

A mitjans d¡¯octubre es fix¨¤ la data per al dia efectiu del retorn del president. Des de comen?ament de mes, una subcomissi¨® de la Comissi¨® Pro-Retorn ja preparava la propaganda per rebre¡¯l. En les tasques va destacar moss¨¨n Dalmau, que va aconseguir finan?ament per imprimir m¨¦s cartells de Tarradellas amb el lema El nostre president, o amb l¡¯escut de la Generalitat i la frase Tots amb el president, adhesius per a les solapes i banderes amb l¡¯escut de la Generalitat, tr¨ªptics amb notes biogr¨¤fiques i s¨ªntesis del seu pensament pol¨ªtic. La seu de la subcomissi¨®, on es repartia la propaganda, fou a l¡¯antiga Casa de la Caritat (Montalegre, 5) i Villemur coordinava els voluntaris.

La Comissi¨® va visitar el llavors alcalde de Barcelona, Josep Maria Socias Humbert, per tal que l¡¯Ajuntament permet¨¦s enganxar els cartells als autobusos, per exemple. El batlle no ho tenia clar: ¡°Recordava l¡¯edici¨® penosa del primer cartell ¡ªdiu avui Llu¨ªs Maria Bonet, analitzant aquell moment amb la perspectiva dels anys¡ª, per¨° quan va veure la bona factura dels nous, ja no va tenir-hi inconvenient¡±. I afegeix el periodista que ¡°des del consistori es preparaven actes folkl¨°rics per a l¡¯arribada: esbarts, sardanes, caramelles... ¡®Res d¡¯aix¨°!, ¨¦s un acte pol¨ªtic!¡¯, va exclamar Tarradellas quan se li va comunicar¡±. D¡¯aqu¨ª el format final, dirigit pel cineasta del PSUC, Pere Portabella.

En una nota de premsa adre?ada als mitjans de comunicaci¨®, la Comissi¨® expressava que l¡¯acte ¡°no pot quedar com un pur tr¨¤mit oficial, ni com un simple acte de protocol. ?s d¡¯una import¨¤ncia extrema pol¨ªticament parlant¡±. Explicava que ¡°la televisi¨® agafar¨¤ la rebuda del poble catal¨¤ al seu president. Catalunya sencera quedar¨¤ convertida en espectacle p¨²blic davant la resta de l¡¯Estat. Aquest esdeveniment ser¨¤, ha de ser, de primer ordre. ?s m¨¦s protagonista el poble catal¨¤ que el mateix president¡±. I afegia: ¡°Hem d¡¯omplir amb la nostra pres¨¨ncia f¨ªsica la pantalla del televisor. No podem quedar-nos en el simple paper d¡¯espectadors. Som els actors de l¡¯espectacle¡±.

Finalment, el 23 d¡¯octubre la pres¨¨ncia multitudin¨¤ria d¡¯assistents al retorn del president va superar les expectatives i va sorprendre el mateix Tarradellas. Bricall, que aviat seria nomenat secretari general de Presid¨¨ncia del pol¨ªtic retornat, encara se¡¯n fa creus avui. Admet que va ser ell qui va fer veure al president que la Comissi¨® havia tingut un paper notable que all¨° fos aix¨ª. I ¨¦s que, segons els seus membres, l¡¯¨¨xit de les campanyes es va deure a ¡°haver aplegat gent amb sentiments catalans forts, per¨° desvinculats dels partits¡±.

El 28 d¡¯octubre de 1977, cinc dies despr¨¦s, la Comissi¨® Pro-Retorn es va dissoldre en considerar que la seva tasca havia acabat. Es digu¨¦, potser exagerant, que havia editat i dif¨®s m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯impresos. Tarradellas els reb¨¦ al Palau. Molts d¡¯ells havien treballat dotze hores di¨¤ries el darrer mes per, d¡¯acord amb la seva documentaci¨® interna, ¡°tirar endavant una campanya que es veia dif¨ªcil perqu¨¨ els partits havien deixat tota la responsabilitat en mans d¡¯un home sol [es referien a Portabella]¡±. Els Pro-Retorn van concloure, segons consta en els informes del Comit¨¨ a qu¨¨ s¡¯ha tingut acc¨¦s, que ¡°si hi hagu¨¦ ombres en la vostra arribada, i tots els qui som aqu¨ª les v¨¤rem detectar des de l¡¯oficina de promoci¨®, la rebuda plena d¡¯emoci¨® del poble de Catalunya les va ofegar i destruir¡±.