El 155 deixa els consorcis de Barcelona sota el control del Govern central

La destituci¨® del president de la Generalitat i els seus els consellers prevista pel decret d¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® pot tenir una gran repercussi¨® sobre els quatre grans consorcis mixts en els quals participa amb l¡¯Ajuntament de Barcelona i en els quals l¡¯Executiu catal¨¤ t¨¦ majoria: Ensenyament, Serveis socials, Habitatge i el Sanitari. Amb un 60% la Generalitat i un 40% l¡¯Ajuntament, la destituci¨® dels consellers posa les presid¨¨ncies d¡¯aquests consorcis en mans dels ministeris corresponents. En els ¨°rgans de govern, els membres de la Generalitat tenen cinc cadires i els de l¡¯Ajuntament, tres. Entre altres q¨¹estions, voten el pressupost.

A l¡¯Ajuntament, fins a quatre fonts del Govern o properes a l¡¯alcaldia divendres asseguraven que encara no s¡¯ha analitzat l¡¯impacte del 155 sobre el Consistori. Per¨° s¨ª que ho han fet alguns partits pol¨ªtics de l¡¯oposici¨®, que alerten que la intervenci¨® de la Generalitat pot tenir una gran afectaci¨® sobre projectes municipals que han de desenvolupar-se gr¨¤cies a convenis o la gesti¨® d¡¯infraestructures. Parlen d¡¯impacte en acords en forma de conveni als quals han arribat en els ¨²ltims dos anys el Consistori i el Govern (Model, tramvia, metro a la Zona Franca).

Respecte al finan?ament, setmanes enrere fonts municipals asseguraven que si la caixa de la Generalitat ¨¦s intervinguda, l¡¯¨²nica repercussi¨® seria que les transfer¨¨ncies a l¡¯Ajuntament tindrien un altre origen. Una altra veu de l¡¯oposici¨® es mostra m¨¦s pessimista i fins i tot es permet dubtar: ¡°Qu¨¨ ens fa pensar que no canviaran els criteris d¡¯assignaci¨® de fons?¡±.

¡°Invertir¨¤ el ministeri de torn el que va dir la Generalitat que invertiria per fer arribar el metro als barris de la Marina?¡±, es pregunten en un grup municipal de l¡¯oposici¨®. En aquest cas concret del metro, el conveni va ser un acord de finan?ament pel qual Barcelona comprava patrimoni a la Generalitat per valor de 40 milions d¡¯euros i el Govern catal¨¤ els destinava a obrir tres estacions.

En el projecte del tramvia, l¡¯Ajuntament delegava en l¡¯Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) la planificaci¨®, ordenaci¨®, concessi¨® i execuci¨® de la uni¨® dels tramvies per la Diagonal. I alerta, perqu¨¨ a l¡¯ATM, que decideix q¨¹estions com les tarifes o el finan?ament, la Generalitat ¨¦s majorit¨¤ria. Al Consorci Sagrera Alta Velocitat, tamb¨¦ hi participen l¡¯Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Foment. ¡°I si amb els vots de la participaci¨® de la Generalitat els agafa per parar les obres?¡±, alertava la mateixa font.

Un altre cap¨ªtol s¨®n organitzacions com el Port, la Fira o la gesti¨® d¡¯institucions culturals com l¡¯Auditori (Ajuntament i Generalitat a parts iguals) o el Palau de la M¨²sica, el Liceu o el Macba, en els quals s¨®n presents les tres administracions. Si la participaci¨® de la Generalitat passa a ser de l¡¯Estat, sumades, els ministeris poden tenir majoria.

Per exemple, al Port, dels 12 vots del consell d¡¯administraci¨®, nom¨¦s un correspon al consistori barcelon¨ª. La resta s¨®n 3 del Govern central, quatre de la Generalitat i quatre de sindicats, les empreses d¡¯estiba i la Cambra. En el cas de la Fira, la Generalitat t¨¦ un ter? de la participaci¨® i la resta correspon a l¡¯Ajuntament i a la Cambra de Comer?.

En el cas dels quatre consorcis citats, el d¡¯Ensenyament s¡¯encarrega de la gesti¨® dels centres educatius; el de Serveis Socials de desenvolupar a Barcelona els serveis, establiments i els programes i activitats de prevenci¨®, atenci¨® i promoci¨® social; el d¡¯Habitatge gestiona els serveis relacionats amb l¡¯habitatge assequible a Barcelona, i el Sanitari coordina la planificaci¨® de sanitaris dels centres de salut de la ciutat, que pertanyen a diverses empreses i tenen autonomia de gesti¨®.

Les fonts consultades asseguren que la intervenci¨® de la Generalitat ¡°afectar¨¤ la vida di¨¤ria dels ciutadans de Barcelona¡±. Tant des del Govern catal¨¤ com des del municipal ¡°es vetlla pels drets de la gent amb pol¨ªtiques progressistes com la llei de pobresa energ¨¨tica, les beques menjador, q¨¹estions vinculades a col¡¤lectius com el LGTBI, la promoci¨® de lloguer p¨²blic... i ells, el PP, seran superconservadors¡±.