La Just¨ªcia cita com a investigats els 20 membres del Govern i el Parlament imputats per rebel¡¤li¨®

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta del seu Govern, estan cridats a compar¨¨ixer davant l'Audi¨¨ncia Nacional el dijous i divendres a les nou del mat¨ª, despr¨¦s que la jutgessa Carmen Lamela s'hagi considerat competent en la querella del fiscal que els acusa dels delictes de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨®. Mitja hora despr¨¦s, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, haur¨¤ de declarar com investigada en el Tribunal Suprem. La Sala penal ha adm¨¨s aquest dimarts a tr¨¤mit la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra Forcadell i altres cinc exdiputats pels mateixos tres delictes. L'instructor de la causa al Suprem ser¨¤ el magistrat Pablo Llarena, que tamb¨¦ ha citat els sis dijous i divendres.

M¨¢s informaci¨®n

Segueix les ¨²ltimes not¨ªcies sobre la situaci¨® a Catalunya

Puigdemont busca una sortida a B¨¨lgica

El fiscal es querella per rebel¡¤li¨® i sedici¨® contra els responsables de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia

La magistrada de l'Audi¨¨ncia Nacional acorda, com demanava la fiscalia, que els imputats que hauran de compar¨¨ixer en el seu jutjat, dipositin una fian?a conjunta de 6,2 milions d'euros en el termini de tres dies. Amb aquesta quantitat es pret¨¦n el reintegrament a les arques p¨²bliques dels fons suposadament utilitzats en l'organitzaci¨® i celebraci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre. En cas de no presentar aquesta fian?a, els seus b¨¦ns podran ser embargats.

Encara que els querellats encara no estan imputats formalment, segons la jutgessa Lamela, la magistrada ent¨¦n que Puigdemont i els seus exconsellers "ordiaren una estrat¨¨gia en la qual hauria de ser tot el moviment secessionista perfectament organitzat i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlament¨¤ries i associacions independentistes (ANC i ?mnium)".

Segons la interlocut¨°ria de 16 p¨¤gines, en la querella del fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza, "s'exposen de manera seriosa, racional i l¨°gica" els motius per a una inicial qualificaci¨® dels fets com a delicte de rebel¡¤li¨®, penat amb fins a 30 anys de pres¨®.

La magistrada no obre una pe?a nova sin¨® que incorpora la querella del fiscal a la causa oberta el passat 6 d'octubre per sedici¨® pels altercats dels dies 20 i 21 de setembre contra la Operaci¨® Anubis de la Gu¨¤rdia Civil contra els preparatius del refer¨¨ndum il¡¤legal. Per aquesta causa estan a la pres¨® els l¨ªders de la societat civil independentista Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart.

La magistrada avan?a que en la mateixa sessi¨® en la qual seran interrogats -encara que tenen dret a no declarar- se celebrar¨¤ una vista per valorar "l'adopci¨® de mesures cautelars de car¨¤cter personal", en la qual la fiscalia podria sol¡¤licitar l'ingr¨¦s a la pres¨® dels principals imputats.

Els imputats del Parlament

L'escrit dictat per l'instructor per citar els investigats no especifica l'hora ni l'ordre de les compareixences. En un procediment poc habitual, el magistrat els cita tots sis a les 9.30 del 2 i 3 de novembre. Nom¨¦s els especifica que declararan en qualitat d'investigats i que, per tant, hi han d'anar amb advocat.

La citaci¨® ha arribat tot just una hora despr¨¦s que el Suprem acord¨¦s admetre a tr¨¤mit la querella de la Fiscalia contra els sis membres de la Mesa del Parlament que van permetre que es vot¨¦s la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. Tots eren diputats del Parlament dissolt divendres, per¨° que mantenen la seva condici¨® d'aforats per ser membres de la Diputaci¨® Permanent de la Cambra, a excepci¨® d'un d'ells: l'expresidenta, Carme Forcadell; qui va ser membre de la Mesa fins al juliol i actual president del grup Junts pel S¨ª, Llu¨ªs Maria Corominas; els tamb¨¦ membres de la Mesa i diputats del mateix grup Anna Sim¨®, Lluis Guin¨® i Ramona Barrufet; i el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet i Pujals. Ells van donar llum verda al fet que es vot¨¦s la resoluci¨® de Junts pel S¨ª i la CUP que declarava el naixement de la rep¨²blica catalana.

En una interlocut¨°ria dictada per unanimitat, la sala d'admissi¨® assenyala, a m¨¦s, que el Suprem pot assumir, en el cas que l'instructor ho consideri oport¨², les altres causes penals que s'estiguin tramitant contra els sis querellats i que puguin referir-se a fets ¡°inescindibles¡± respecte els que han estat inicialment atribu?ts als querellats.

En una resoluci¨® de la qual ha estat ponent el president de la sala, Manuel Marchena, el Suprem accepta la seva compet¨¨ncia davant l'aforament que Forcadell i quatre dels querellats mantenen per ser membres de la Diputaci¨® Permanent del Parlament, i davant del fet que, segons sost¨¦ la Fiscalia en la seva querella en referir-se als aspectes internacionals del proc¨¦s sobiranista, part dels fets imputats s'han produ?t fora del territori de Catalunya.

Sobre els delictes denunciats a la querella, la ala explica que el fiscal fa refer¨¨ncia a l'exist¨¨ncia d'un delicte de rebel¡¤li¨® (article 472 del Codi Penal) amb una extensa argumentaci¨® encaminada a justificar la concurr¨¨ncia de viol¨¨ncia, que, en principi, ¨¦s requisit perqu¨¨ existeixi aquest delicte. Per¨° el Suprem encara no ho veu tan clar i es decanta per esperar al fet que la investigaci¨® avanci i les dilig¨¨ncies que acordi l'instructor confirmin o desmenteixin el relat del fiscal. "Ser¨¤ llavors quan pugui precisar-se (¡­) si aquests actes s¨®n susceptibles d'integrar les exig¨¨ncies del tipus previst a l'article 472 del Codi Penal o, per contra, han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1 del Codi Penal, que castiguen la conspiraci¨® per a la rebel¡¤li¨®, delicte en el qual, per definici¨®, els elements del tipus projectat no arriben a tenir realitat si els conspiradors no superen la fase pr¨°piament preparat¨°ria¡±, assenyalen els magistrats.

La decisi¨® d'admetre a tr¨¤mit la querella l'han pres els cinc membres que formen la sala d'admissi¨® penal del Suprem. A partir d'ara, ser¨¤ l'instructor, Pablo Llarena, qui es faci c¨¤rrec de la investigaci¨®. Llarena ¨¦s qui els prendr¨¤ declaraci¨® dijous i divendres i decidir¨¤ si, com demanava el fiscal en la seva querella, cita a declarar de manera urgent els sis querellats i celebra una vista per a la petici¨® de mesures cautelars. Entre aquestes mesures hi hauria, previsiblement, la sol¡¤licitud d'una fian?a per les despeses del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre. En la seva querella, la Fiscalia sol¡¤licita una fian?a conjunta de 6,2 milions d'euros, que corresponen a partides pressupost¨¤ries vinculades a la celebraci¨® de la consulta secessionista. Aquesta fian?a t¨¦ car¨¤cter solidari, ¨¦s a dir, que els querellats, si aix¨ª ho acordessin els jutges, haurien de reunir entre tots la quantitat. En cas de no dipositar-la, el fiscal reclama que els seus b¨¦ns siguin embargats.

La resoluci¨® d'aquest dimarts deixa a mans de Llarena una altra decisi¨® important, derivada tamb¨¦ d'una petici¨® de la Fiscalia: que el Suprem assumeixi la investigaci¨® de les altres querelles presentades contra els membres de la Mesa del Parlament i que fins ara investiga el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC). El tribunal catal¨¤ investiga des de fa mesos Forcadell per desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® arran de tres querelles successives presentades per la Fiscalia per permetre diverses votacions al Parlament: les conclusions de la comissi¨® del "proc¨¦s constituent", una proposta sobre el refer¨¨ndum i el debat sobre les lleis de ruptura.

A m¨¦s, el ministeri p¨²blic ha demanat que se citi a declarar com a testimonis els membres de la Mesa Jos¨¦ Mar¨ªa Espejo-Saavedra (Ciutadans) i David P¨¦rez Ib¨¢?ez (PSC), que es van oposar al fet que es vot¨¦s la independ¨¨ncia; i al lletrat major del Parlament Antoni Bayona i Rocamora i el secretari general de la Cambra, Xabier Muro. Aix¨ª mateix, el fiscal sol¡¤licita que el Suprem demani que s'adjunti a la causa una c¨°pia dels acords de la Mesa del Parlament que van permetre la tramitaci¨® i debat de la llei de refer¨¨ndum i la de transitorietat i l'acta de les sessions del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre (en les quals es van votar aquestes lleis) i dels dies 26 i 27 d'octubre (quan es va aprovar la declaraci¨® d'independ¨¨ncia); diverses resolucions del Tribunal Constitucional i un full ¡°hist¨°ric penal¡± dels querellats.