Efectes secundaris

Primer va ser l¡¯al¨¨ contingut. Despr¨¦s el conat de repulsa dels uns contrastant amb les cares d¡¯alleujament dels altres. En poques hores es van invertir els termes i es va passar a una m¨²stia satisfacci¨® d¡¯un estrany i pol¨¨mic deure complert. Ho reflectien les tristes expressions dels protagonistes. Cares apesarades, mirades alacaigudes, somriures for?ats, gestos de condolen?a all¨¤ on els conven?uts impacients esperaven rostres alegres, mostres d¡¯acontentament, emocions positives i euf¨°ria contagiosa. Al final, perplexitat. I estem envoltats amb aquest adjectiu mentre assumim que tota aquesta trama emocional que ha palpitat intensament aquesta ¨²ltima setmana s¡¯ha estat projectant durant els ¨²ltims anys. Perqu¨¨ analitzat en perspectiva, ja fa molt de temps, massa temps, que vivim perillosament. I no sembla que els guionistes de la s¨¨rie donin mostres ni d¡¯esgotament ni d¡¯escassetat de recursos.

Una cosa diferent ¨¦s que les altes dosis d¡¯imaginaci¨® dels ¨²ltims cap¨ªtols facin enrojolar una part substancial del p¨²blic que observa com a grotesc el que alguns actors s¡¯esforcen a representar com a ¨¨pic. Va quedar escrit en aquestes p¨¤gines fa m¨¦s d¡¯un mes: som a Netflix. Per¨° alerta!, la cadena acaba de rescindir House of cards fent servir l¡¯excusa de l¡¯esc¨¤ndol sexual de Kevin Spacey per¨° sucumbint a l¡¯exageraci¨® imparable d¡¯una trama superada per la realitat psicod¨¨lica de Trump. I del trumpisme ent¨¨s com el nou paradigma mundial de demag¨°gia, propaganda i engany tamb¨¦ n¡¯hi ha, i no poc, entre nosaltres. El populisme ho envaeix tot i la capacitat per reconvertir els arguments contraris en seductores interpretacions a benefici propi queda a la vista. S¡¯aplica sense pietat. De vegades fregant el rid¨ªcul, gaireb¨¦ sempre allunyant-se de la l¨°gica elemental. No s¨®n temps per a la ra¨®, ho s¨®n per a les v¨ªsceres. I les eleccions les remouran m¨¦s perqu¨¨ lluny de ser la soluci¨® al problema es convertiran en aplegament d¡¯arguments per al relat, els relats, que tant menyspreu han acumulat i tanta desra¨® han despr¨¨s. Un remei de frac¨¤s per falta de pol¨ªtica i un sin¨°nim de pegat per falta d¡¯alternatives.

Paral¡¤lelament, la vida continua. Marcada pels esdeveniments, per descomptat, per¨° mostrant tamb¨¦ imatges de naturalitat com si es tract¨¦s d¡¯un miratge. No oblidem, no obstant aix¨°, que tot fet t¨¦ les seves conseq¨¹¨¨ncies. I que aquestes ens aguaitaran com factures pendents que deixem de pagar i que ja no relacionem amb esdeveniments, avaluacions i posicionaments comprats llavors. El temps, implacable, desembeinar¨¤ la seva espasa justiciera i cobrar¨¤ el seu preu mentre una majoria desviar¨¤ la mirada i una minoria actuar¨¤ sense contemplacions.

Corren aires de venjan?a que conv¨¦ neutralitzar. Sonen crits insurgents que cal fer callar. S¡¯apunten horitzons negatius que es fa imprescindible esborrar. Tenim acumulades bastantes proves d¡¯aix¨°. A for?a de repetir una ficci¨® s¡¯ha aconseguit convertir-la en realitat. O fer-ho creure. A for?a d¡¯insistir en una possibilitat es pret¨¦n mostrar-la plausible. Hi ha massa v¨ªdeos fraudulents i missatges manipulats que ho testifiquen. Sobren testimonis pr¨¨viament preparats per llan?ar primeres pedres que facin oblidar que ning¨² est¨¤ exempt de culpa. S¡¯han sentit crits impertinents imperatius i declaracions altisonants contr¨¤ries a uns tan contundents com a descripcions de paisatges impensables i arc¨¤dies impossibles.

Tot aix¨° corre el risc de ser potenciat per la inevitable campanya electoral mentre que s¡¯intentar¨¤ rebaixar-ne l¡¯impacte al¡¤ludint a la ret¨°rica habitual d¡¯aquests cicles pol¨ªtics. Per¨° davant l¡¯estat d¡¯¨¤nim d¡¯alguns ciutadans ning¨² pot assegurar avui que el seu efecte sigui innocu. Perqu¨¨, d¡¯una banda el proc¨¦s es va confondre amb un procediment precipitat i atropellat. I per l¡¯altre flanc se¡¯n van minimitzar els efectes socials i econ¨°mics. Va saltar l¡¯alarma tard i malament. I va ser llavors quan l¡¯ast¨²cia es va convertir en moneda de canvi. Per¨° ai! Fins i tot en aquest terreny un estat ¨¦s m¨¦s eficient perqu¨¨ t¨¦ molts m¨¦s recursos i potencial. I entre astuts sempre s¡¯avenen.

Els efectes d¡¯una turbulenta roda de premsa a Brussel¡¤les es neutralitzen amb les expressions inadequades de la Fiscalia en els seus propis documents. La sorpresa per l¡¯estrany comportament d¡¯un govern que proclama una rep¨²blica per¨° no pren cap altra decisi¨® conseq¨¹ent es retroalimenta per una assumpci¨® sense complexos d¡¯unes eleccions que suposen de facto l¡¯acceptaci¨® de la seva ren¨²ncia. ?s cert que de vegades, per avan?ar, ¨¦s imprescindible fer un pas enrere. Tant, com que els fets insisteixen a demostrar-nos que no hi ha res que enterboleixi m¨¦s l¡¯efic¨¤cia que la pressa.

Siguem positius i esperem que els diputats sortits de les urnes reals i legals recuperin les paraules d¡¯Heribert Barrera en la seva presa de possessi¨® com a president de la Cambra catalana, l¡¯abril del 1980: ¡°Cal que aquest Parlament no decebi a ning¨², que tots se sentin aut¨¨nticament representats i que, treballant per a tots, treballi, en definitiva, per Catalunya¡±. Am¨¦n.