El proc¨¦s afebleix l¡¯autoritat de l¡¯organisme de regulaci¨® audiovisual catal¨¤

La divisi¨® ja sembla la norma al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Moltes resolucions de l'organisme p¨²blic que vetlla per les bones pr¨¤ctiques a la r¨¤dio i televisi¨® que s'emet a Catalunya es fan p¨²bliques acompanyades d'un reguitzell de vots particulars i els seus corresponents informes de disconformitat. Les decisions dividides acostumen a ser sobre fets vinculats a la independ¨¨ncia i els documents sovint s'acaben decidint amb el vot de qualitat del president del CAC. Aquest, Roger Loppacher, destaca que nom¨¦s 52 dels acords del CAC des del 2014 ¨Cun 14,5% del total¨C han presentat discrep¨¤ncies. Per¨° antics consellers alerten que en el passat les votacions discrepants eren excepcionals i encara m¨¦s el vot de qualitat del president. El vicepresident, Salvador Alsius, constata que ¡°¨¦s evident que el CAC ¨¦s un ¨°rgan polititzat, i no ¨¦s un fet desitjable¡±.

En les situacions de disc¨°rdia, els sis consellers del CAC s'acostumen a dividir en dos grups: Loppacher, Alsius i Yvonne Griley davant de Carme Figueras, Daniel Sirera i Eva Parera. El vot de qualitat de Loppacher ha decidit una desena d'acords des del 2015. La resta dels 52 informes aprovats amb discrep¨¤ncies afegien vots particulars de Figueras, Parera i, sobretot, de l'exdirigent del PP Sirera. Loppacher admet que ¡°¨¦s cert que seria desitjable que fossin encara menys discrep¨¤ncies¡±. Joan Botella, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB i membre de l'¨°rgan des dels or¨ªgens fins al 2006, diu que ¡°la situaci¨® actual del CAC em resultat especialment dolorosa pel bon nom que havia adquirit a escala europea, i que es va materialitzar en la meva elecci¨® com a president de la Plataforma Europea d'Autoritats Reguladores¡±. Botella no dubta que ¡°la polaritzaci¨® pol¨ªtica i la subordinaci¨® al proc¨¦s han condu?t a una situaci¨® poc desitjable, en la qual s'adopten acords rellevants d'ofici (¨¦s a dir, no com a resposta a una queixa rebuda sin¨® a iniciativa del mateix consell) per un empat a tres, en qu¨¨ decanta el resultat el vot de qualitat del president¡±. Botella tamb¨¦ ressalta que ¡°la feina purament t¨¨cnica, el seu suport a la recerca i l'adopci¨® de documents orientadors en temes socials s'han mantingut de manera satisfact¨°ria¡±.

Loppacher afirma que ¡°seria m¨¦s f¨¤cil arribar al consens desitjat si tothom es basa en la normativa audiovisual i en consideracions t¨¨cniques i professionals, al marge de les consideracions pol¨ªtiques que cadasc¨² leg¨ªtimament pot tenir¡±. Figueras destaca l'arribada de Loppacher com a punt d'inflexi¨®: ¡°Abans del 2012, i el juliol del 2012 pren possessi¨® l¡¯actual president, els vots particulars emesos durant tota la hist¨°ria del CAC es podien comptar amb els dits d¡¯una m¨¤. A partir d¡¯aquesta data, els acords que han tingut vots particulars passen de cinquanta¡±. Alsius, que ha estat deg¨¤ del Col¡¤legi de Periodistes, afirma que ¡°sembla prou evident que no tots els consellers responen al perfil que han de tenir els membres del Consell segons la seva llei¡±. Aquesta normativa, del 2000, estableix que ¡°els membres s¨®n escollits d¡¯entre persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experi¨¨ncia professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d¡¯independ¨¨ncia¡±. Un informe del 2015 de la Comissi¨® Europea sobre la independ¨¨ncia de les autoritats reguladores del sector audiovisual criticava del CAC i de la Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC) que ¡°no tenen normes concretes que defineixin si els membres tenen les qualificacions o l'experi¨¨ncia professional requerides¡±. Alsius afegeix que la polititzaci¨® tamb¨¦ ¨¦s externa al CAC: ¡°Tamb¨¦ est¨¤ polititzada, i molt, la utilitzaci¨® constant que es vol fer del CAC des de determinats sectors pol¨ªtics, posant en q¨¹esti¨® de manera sistem¨¤tica les seves actuacions, especialment quan es tracta de q¨¹estionar les actuacions dels mitjans p¨²blics catalans¡±.

El referent fundacional del CAC va ser el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA) de Fran?a. Persones que van ser als inicis del CAC asseguren que l'¨°rgan va ser un calc del CSA excepte pel sistema d'elecci¨® dels consellers, que es va millorar: es va mantenir el termini de sis anys de mandat, per evitar relleus coincidint amb els canvis de legislatura, i es va fixar que cada conseller havia de ser proposat per dos grups parlamentaris i ser aprovats per dos ter?os de la Cambra. Botella recorda que en els primers sis anys del CAC ¡°s'aprovaven una bona dotzena d'acords setmanalment i potser es van produir tres o quatre votacions. La resta eren acords per assentiment o per unanimitat. El secret? Una llarga preparaci¨® pr¨¨via, un clima fortament orientat al consens i no haver elaborat mai informes d'ofici. I una bona dist¨¤ncia entre els consellers i les forces pol¨ªtiques¡±. El periodista Jordi Mercader, conseller els dos primers anys del CAC, destaca que als inicis ¡°es va coincidir en la voluntat d'aprovar tot el que es pogu¨¦s per consens i aix¨ª va ser en gaireb¨¦ tot el que recordo. Aix¨° requeria llargues discussions i moltes comissions de treball, per¨° crec que va ser molt positiu. Tampoc recordo cap desempat pel vot de qualitat del president¡±. La mateixa experi¨¨ncia va tenir la fil¨°sofa Victoria Camps, consellera del CAC entre el 2002 i el 2008, que assegura que per norma no es votava i que durant aquells anys mai va ser necessari el vot de qualitat del president. Botella subratlla que la polititzaci¨® del CAC ¡°es va incrementar molt¡± amb el segon tripartit ¨Cdel 2006 al 2010¨C ¡°i despr¨¦s el Govern d'Artur Mas va optar per la seva pr¨¤ctica liquidaci¨®: amb l'excusa de les retallades de l'¨¨poca, li van reduir el pressupost dr¨¤sticament¡±. Camps subscriu que la disminuci¨® del pressupost ¡°ha fet del CAC un organisme menys ambici¨®s¡±, i conclou que ¡°la difer¨¨ncia fonamental ¨¦s que no ha estat capa? de mantenir-se com un organisme apartidista¡±.

Stephan Dreyer, acad¨¨mic de l'Institut Hans Bedrow per a l'Estudi dels Mitjans, va ser un dels responsables d'un estudi del 2011 de la Comissi¨® Europea sobre la independ¨¨ncia de les autoritats reguladores del sector audiovisual. Dreyer considera que "la millor opci¨®" ¨¦s la selecci¨® dels membres del Consell "en grup i no de forma individual" per part d'una majoria parlament¨¤ria de dos ter?os. Els consellers del CAC s¨®n escollits de forma individual. Dreyer destaca que "no ¨¦s inusual" que les diverg¨¨ncies pol¨ªtiques es mostrin en aquests organismes i ressalta que el vot de qualitat del president ¨¦s un instrument de decisi¨® habitual. La particularitat en el cas de Catalunya, segons Dreyer, ¨¦s que "la divisi¨® social ha portat a una divisi¨® pol¨ªtica que es reflexa al CAC".