Qu¨¨ passa amb el pa?

Menjar pa ara sembla una condemna. Una multitud n¡¯¨¦s v¨ªctima a tota hora. Massa pics ¨¦s una decepci¨® dur a la boca all¨° que era/¨¦s argument de l¡¯alimentaci¨® i els plaers rutinaris.Qui sap tastar, menjar, gaudir centenars de productes o plats sense el suport i l¡¯impuls d¡¯una llesca, una barca salvadora? Sense un boc¨ª de pa res no ¨¦s igual.

Quasi tot el que esdev¨¦ a l¡¯entorn del pa, el pa nostre de cada dia, generalment s¨®n novetats xereques, decebedores i frustrants pels comuns consumidors. Potser es pot sostenir que ¨¦s un element tradicional de la cultura dom¨¨stica en extinci¨®, lamentable en tot cas. Massa pans -de factura autom¨¤tica, descuidada, industrials, sobre tot- s¨®n mediocres sin¨® ¡®pesta¡¯, m¨¦s que dolents.

Al ¨¦sser un producte i complement gastron¨°mic-alimentici senzill i segurament imprescindible per a la majoria, els fets negatius es constaten tres cops al dia i s¨®n d¡¯impacte transversal, d¡¯observaci¨® general. Ser¨¤ cosa dels blats i la seva farina, dels elements afegits, de la massa mare, del llevat, de l¡¯aigo, del pastat, del tovat, del foc i del forn.

No ¨¦s una tend¨¨ncia, sembla un fet imparable comercialment i biol¨°gicament. Passam per la devastaci¨® de la mem¨°ria amb la caiguda de l¡¯oferta dels forns familiars, artesans, de poble i barri. Han tancat massa panaderies, portals i i taulells, establiments que feien aquell flaire urb¨¤ tan interessant: l¡¯olor sana a farina crua, a llevat, pa fresc, tot just cuit, calent.

La crisi del pa (i dels panets i pastes salades i dolces) passa primer de tot per la jubilaci¨® o extinci¨® de les sagues familiars de forners, per no poder pagar els nous car¨ªssims lloguers que el mercat i la llei liberal imposa i a les cases tradicionals.Tot aix¨° ¨¦s tamb¨¦ una crisi cultural, de pa¨ªs en dir¨ªeu, sense ONG o organitzaci¨® interessada de den¨²ncia a cada passa de la desfeta, a les ciutats i tamb¨¦ al territori de les illes.

Als foraviles de cada s¨®n testimonials els sementers sembrats per blat o xeixa. No hi ha meses locals de cereals habituals. No es llauren ni fan retre mIlers de quarterades que granaven el blat m¨¦s concret, xeixa, mort o egipci... Gaireb¨¦ no hi ha mem¨°ria les varietats cl¨¤ssiques adaptades a la terra i el clima illencs, al paladar finalment dels aut¨°ctons, immediatament servits.

Els bons pans perduts eran enfornats cada dia abans de la doctrina del quil¨°metre zero i de la l¨°gica del producte local.Gaireb¨¦ enlloc hi ha pa bo, correcte, cruixent, humil a la boca, ben fet, aquell que no es cru, gom¨®s, que fa menjera i sembla una pe?a cer¨¤mica, el fang colpejat i adesat a N¨¤pols per Barcel¨® per a deixar a la Seu. No ¨¦s un miracle. Era/hauria d¡¯¨¦sser pa ¡®curro¡¯, que s¨°ni b¨¦, fresc, ben cuit i compacte, que es pot llescar prim i gruixat i per damunt de tot- que t¨¦ el cos, la molla i la crosta per a fer pa amb oli.

El pa ha sobreviure un dia si l¡¯usuari ho vol, ha de durar, ha d¡¯envellir cada nit, sense endurir i fer-se una pedra o un xicl¨¦ el¨¤stic. La pesta esdev¨¦ en la molla negra o verda en poques hores, quan el pa es torna un residu fer¨¨stec a la panera, mig kilo de floridura i colorins.Potser convendria ressucitar la confian?a en el pa com s¡¯ha fet amb el ¡®boom¡¯ cert de les galletes d¡¯oli de forn (Art¨¤, Muro, Porreres, Manacor), alternatives certes a l¡¯hegemonia industrial de les ¡®quelitas¡¯ que ha fet gen¨¨ric arreu i al m¨®n el nom de la cosa.

Hi ha derivades del pa bo concret que perviuen: Les crostres (els inicials rossegons de sobra) s¨®n mat¨¨ria consagrada per a fer l¡¯ensalada d¡¯Eivissaa i Formentera amb el peix sec servat en aquesta illa, el pa¨ªs pla del sud. Per all¨¤ tamb¨¦ en diuen bescuit i en venen als forns que fan coca, cocarrois i panades con toca. Una variada, un pa prim, son les galletes fortes, gegants com formes d¡¯esgl¨¨isa i ofici major, marineres, segur, de Vila.

A Menorca ara fan mengera amb vindicaci¨® dels la salsa maonesa, els dol?os i els plats dels passat i la modernitat amb el receptari de Fra Roger. Els activistes animen cada any amb el Festival de Jazz des de Ciutadella -veter¨¤ i s¨°lid com el d¡¯Eivissa-, m¨²sica m¨¦s de beure que de dinar o sopar.

Ac¨ª val aquella norma conservadora, nost¨¤lgica i/o realista que congria l¡¯enyoran?a del passat, com a motor vital, el recurs de la quiexa de lo perdut.La mort del pa ¨¦s la cr¨°nica d¡¯una certa frustraci¨®, la constataci¨® de que el pa normal, de sempre, tradicional, s¡¯ha perdut, que ha minvat la nostra riquesa emocional, com a m¨ªnim.

Gaireb¨¦ enlloc hi ha pa bo, correcte, cruixent, humil a la boca, ben fet, aquell que no es cru, gom¨®s, que fa menjera i sembla una pe?a cer¨¤mica