Arbre a terra

La crisi catalana ofereix cada dia not¨ªcies noves, diferents i, gaireb¨¦ sempre, sorprenents. L¡¯¨²ltima ¨Co la pen¨²ltima¨C ¨¦s la pat¨¨tica cerca de companys de viatge per part del PDeCAT, sense que ning¨² vulgui acompanyar-lo. Sic transit gloria mundi. En aquest m¨®n la gl¨°ria ¨¦s passatgera.

Ho diu la can?¨®: ¡°Y t¨² que te cre¨ªas el rey de todo el mundo, y t¨² que nunca fuiste capaz de perdonar, y cruel y despiadado de todos te re¨ªas, hoy imploras cari?o aunque sea por piedad ¡­¡±. No, no hi ha hagut pietat amb l¡¯antiga Converg¨¨ncia, ning¨² li ha donat afecte, aix¨ª de dura ¨¦s la vida, aix¨ª d¡¯injusta. Ja no serveixen aquelles fuetades que abans feien furor: ¡°Ara conv¨¦ una llista de pa¨ªs¡±. La pronunciava Jordi Pujol i tots, al temple, assentien religiosament: ¡°S¨ª, a Catalunya li conv¨¦ una llista de pa¨ªs. Ora pro nobis¡±. Ara ja no convencen ning¨². Fallaste, coraz¨®n.

Eren temps en qu¨¨ Converg¨¨ncia era Catalunya i Catalunya era Jordi Pujol. Anaves a Madrid i et deien: ¡°Quin gran home d¡¯Estat ¨¦s Pujol, quina sort que teniu!¡±. Jo sempre puntualitzava: ¡°Quin gran destructor de l¡¯Estat, deus voler dir!¡±. No m'entenien. Des del 1980, i especialment des del 1984, fins al 1996, Pujol va oficiar de Pare Superior amb una autoritat indubtable.

L¡¯establishment catal¨¤, aix¨° que tamb¨¦ acostuma a anomenar-se societat civil, aquest entramat de velles classes altes en decad¨¨ncia, juntament amb nous empresaris din¨¤mics, personatges de la cultura local, socialistes hist¨°rics, gent del Liceu i del Palau, cacics comarcals, editors i periodistes, fins i tots els sindicats¡­ tots obe?en els mandats del cap. Amb una mirada, un gest, Pujol els posava al seu lloc. El primer que el va desafiar va ser Vidal-Quadras i el van fulminar. Va ser Madrid, ¨¦s m¨¦s, Aznar¡­ El patr¨® no perdonava, ni tan sols oblidava. Tamb¨¦ manava a Madrid. Era gran, aquella Converg¨¨ncia.

A partir del 1996, quan el PP el va necessitar per governar, les seves forces van comen?ar a flaquejar. Una cosa era tenir paci¨¨ncia fins a arribar a la independ¨¨ncia, una altra era pactar amb l¡¯enemic mortal: faltava poc perqu¨¨ es complissin 300 anys de submissi¨® a Espanya, aquesta angoixa insuportable. Els vots van comen?ar a transvasar-se lentament cap a ERC. Per a alguns impacients, Carod Rovira ¨Cel recordeu?¨C inspirava m¨¦s confian?a.

Maragall es va voler aprofitar de la situaci¨® i va aconseguir pactar amb Carod per despla?ar Converg¨¨ncia, llavors dirigida pel successor, Artur Mas, un bon noi. I aqu¨ª va comen?ar la pugna: Qui ¨¦s m¨¦s nacionalista, Converg¨¨ncia o Esquerra? Digue¡¯m-ho, mirallet m¨¤gic. ?s, m¨¦s o menys, el 2003. En una jugada maquiav¨¨l¡¤lica dels republicans, per all¨¤ hi havia tamb¨¦ Puigcerc¨®s pactant amb Iceta, inesperadament es forma el primer govern tripartit amb un sol objectiu: aprovar un nou Estatut.

Amb ERC es podien pactar moltes coses, per exemple, pol¨ªtiques de sanitat, d¡¯habitatge, d¡¯obres p¨²bliques¡­ per¨° pretendre pactar un nou Estatut amb un partit que ¨¦s declaradament independentista, partidari d¡¯una Constituci¨® catalana perqu¨¨, com s¡¯ha vist al final, considera que la sobirania rau en el poble de Catalunya i no en el d¡¯Espanya, ¨¦s, com a m¨ªnim, arriscat i, com a m¨¤xim, letal. Per al PSC ha estat aix¨° segon.

Per¨° tamb¨¦ ho ha estat per a Converg¨¨ncia, que tot i que va tornar al Govern a finals del 2010, comprovada ja la inefic¨¤cia del tripartit, es va haver de rendir el 2012 a la subtil estrat¨¨gia republicana del mirallet m¨¤gic, ara amb la pregunta: Qui ¨¦s m¨¦s independentista, Converg¨¨ncia o Esquerra? Mas va tornar a caure en el parany i no nom¨¦s en el parany, sin¨® tamb¨¦ en els seus bra?os, en els de Junqueras. En aquests ¨²ltims cinc anys, i a partir del 2015 amb l¡¯ajuda de la CUP, Esquerra ha passat a convertir-se en el centre, en el pal de paller, i s¡¯ha cruspit Converg¨¨ncia. Literalment.

De Pujol a Puigdemont: la qualitat tamb¨¦ importa. Imagineu-vos Jordi Pujol passejant tristament per Brussel¡¤les, amb l¡¯¨²nica companyia d¡¯alguns dels seus antics consellers, sense cap autoritat que els rebi, ni de B¨¨lgica ni de la Uni¨® Europea, excepte un jutge que li mana declarar per veure en quin moment decideix extradir-lo a Espanya, no a Catalunya sin¨® a Espanya? Doncs b¨¦, aquest catal¨¤ errant, abandonat, sembla que ser¨¤ el candidat del PDeCAT a la presid¨¨ncia de Catalunya. De l¡¯arbre a terra, tots en fan guerra.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.