Cinema avantguardista en ple franquisme

Es va anomenar escola, per¨° mai va tenir centre, ni professors, ni tan sols alumnes pr¨°piament dits. L'Escola de Cinema de Barcelona va n¨¦ixer com a reflex de l'Escola de Cinema de Madrid, que s¨ª que tenia activitat com a formaci¨® cinematogr¨¤fica i subvencionava les pel¡¤l¨ªcules de cineastes que feien els seus primers passos, entre els quals hi havia Mario Camus, Francisco Regueiro o Basilio Mart¨ªn Patino. Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa Escudero, director general de Cinematografia i Teatre entre el 1962 i el 1968, va ser el que va decidir que els cineastes emergents de Barcelona, com Jacinto Esteva, Joaquim Jord¨¤, Carlos Dur¨¢n o Jos¨¦ Mar¨ªa Nunes, tinguessin el mateix tracte que els de Madrid.

¡°L'Escola de Cinema de Barcelona va ser un moviment, no un lloc. I si a Madrid es va optar pel neorealisme, l'est¨¨tica del blanc i negre, de dones de dol, a Barcelona l'aposta va ser per la modernitat de nous llenguatges, el futurisme, el pop i la bellesa de models de l'¨¨poca que es van convertir en aut¨¨ntiques muses¡±, explica Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, que ha recuperat la filmografia d'aquell moviment: 15 llargmetratges i sis curts. ¡°Fa 50 anys, Barcelona va viure una mena d'oasi en ple franquisme, el r¨¨gim es va estovar una mica i va ser el moment en qu¨¨ va confluir el talent de gent brillant al cinema, l'arquitectura, tamb¨¦ al m¨®n de l'edici¨®, dissenyadors. Va ser com un esclat de llibertat i color abans de la recta final del r¨¨gim franquista, que va ser molt dura¡±, explica Riambau.

Aquella movida barcelonina, la Gauche Divine?catalana que agrupava personalitats tan dispars com els editors Jorge Herralde i Beatriz de Moura; els arquitectes ?scar Tusquets, Ricardo Bofill i Oriol Bohigas; els cineastes Pere Portabella o Jacinto Esteva i noms de les lletres com Terenci Moix i la seva germana Ana Maria, Jaime Gil de Biedma, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n o la fot¨°grafa Colita, per citar-ne uns quants, era com una tribu que es reunia a la sala Bocaccio o al pub Tusset. ¡°A l'estiu, els punts de trobada es despla?aven a les discoteques de la Costa Brava, com Madox o Tiffany¡¯s, i tamb¨¦ a Cadaqu¨¦s. Cadasc¨² anava a la seva, per¨° es trobaven en les estrenes i esdeveniments culturals i all¨° va crear una massa cr¨ªtica que va alimentar l'Escola de Cinema de Barcelona i que va coincidir amb la fundaci¨® del Cercle A, les sales de cinema d'art i assaig¡±, afegeix. Aquestes van ser el cercle d'exhibici¨® de les pel¡¤l¨ªcules catalanes de mitjan seixanta i que tamb¨¦ es van programar als cinemes d'art i assaig de Madrid.

Una pel¡¤l¨ªcula d¡¯episodis

Dante no es ¨²nicamente severo?(1967), de Jacinto Esteva i Joaquim Jord¨¤, est¨¤ considerada una de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s representatives de l'Escola de Barcelona: ¡°No ser¨¤ la millor, per¨° s¨ª la m¨¦s emblem¨¤tica d'aquella bogeria. La idea la va donar N¨¦stor Almendros ¡ªdirector de fotografia¡ª i la proposta era fer una pel¡¤l¨ªcula d'episodis, a l'estil de les que es feien a Par¨ªs en l'¨¨poca de l'avantguarda que representava la nouvelle vague. Era una manera de comen?ar i, a m¨¦s, barata. Els episodis havien de ser quatre: d'Esteva, Jord¨¤, Bofill i Portabella. Per¨° es van barallar i al final la pel¡¤l¨ªcula es va muntar nom¨¦s amb els d'Esteva i Jord¨¤. Van obtenir una subvenci¨® i es va rodar el que finalment va arribar a les pantalles com a?Dante no es ¨²nicamente severo¡±. Un manifest amb un argument inexistent en el qual enlluernava Serena Vergano, una actriu de 20 anys que es va convertir en una de les muses de l'Escola de Barcelona, amb Romy o Teresa Gimpera.

Belleses i exponents d'una Europa moderna, la que es volia oposar a una Espanya llavors grisa i antiquada. ¡°Vaig venir a rodar a Barcelona una pel¡¤l¨ªcula que era una coproducci¨® italo-franco-espanyola i recordo que Paco Rabal em va convidar a sopar i a fer una passejada per la ciutat. Em va semblar trista, bruta i grisa¡±, recorda Serena Vergano, que malgrat aquella impressi¨® es va establir a la ciutat. ¡°Vaig con¨¨ixer tota la moguda del cinema de llavors, com Esteva, Jord¨¤, Dur¨¢n i Bofill [amb qui es va casar]. I em vaig convertir en la seva actriu, alguna cosa semblant a una musa. Amb el transcurs del temps, crec que em van utilitzar una mica, per¨° tinc molt bons records d'aquella ¨¨poca, hi havia un optimisme cec i la confian?a que les coses que f¨¨iem es veurien fora d'Espanya¡±. Teresa Gimpera va ser una altra de les muses de l'Escola de Barcelona.

Noches de vino tinto?(1966), de Jos¨¦ Mar¨ªa Nunes, Fata Morgana (1966), de Vicente Aranda, i Una historia de amor (1966), de Jordi Grau, s¨®n alguns dels t¨ªtols de la filmografia de l'Escola de Barcelona que es va desintegrar quatre o cinc anys despr¨¦s d'haver-se format: ¡°Va canviar el ministre [a Manuel Fraga el va substituir Carlos Robles Piquer] i el director de cinematografia i la censura van fer pressi¨®. Portabella va passar a la clandestinitat, Jord¨¤ se'n va anar a It¨¤lia a fer cinema militant i el grup es va anar escampant o reorientant¡±, comenta Riambau. O al Vietnam metaf¨°ric o cap a un cinema m¨¦s comercial.