Androides i andr¨°mines

Cada cop que diem robot, Karel Capek (Mal¨¦ Svatonovice, Rep¨²blica Txeca, 1890 - Praga 1938) es regira a la tomba (el somou la satisfacci¨®, s¡¯ent¨¦n). Que robot sigui un manlleu prou divulgat ¨¦s m¨¨rit de Capek i d¡¯una reeixida obra de teatre de 1920, on els obrers mec¨¤nics assetgen la humanitat. Cert que va ser el germ¨¤, Josef, qui va conv¨¨ncer Karel de les connotacions de servitud i feina dura que robota inspira en les lleng¨¹es eslaves, per¨° la popularitzaci¨® del terme ¨¦s conquesta de l¡¯escriptor bohemi (bohemi en el sentit de txec, no pas d¡¯escriptor que malviu de l¡¯ofici; a Capek, encara que el Nobel se li resist¨ªs fins a set vegades, el reconeixement li va arribar en vida).

Lluny del que alguns preferirien, l¡¯ampli espectre de la literatura fant¨¤stica no tendeix a l¡¯evasi¨®, ben al contrari, es proposa la invasi¨® de la realitat; s¡¯escriu fant¨¤stic, si m¨¦s no, amb el desig d¡¯influir-hi (en la realitat) i deixar-lo tocat (el p¨²blic). De vegades, els danys s¨®n col¡¤laterals, fortu?ts. El millor exemple ¨¦s aquest neologisme, robot, que encunyat per figurar en un drama futurista en llengua txeca, acaba penetrant els parlants de tants i tants idiomes. Poc s¡¯ho devia pensar Capek, que va escriure en el per¨ªode d¡¯entreguerres i va morir el 1938, que el terme es dilataria en una vida tan llarga. Robot, ara, ¨¦s paraula tronada: tenim robots que aspiren a fer la feina bruta de casa, robots de cuina per trinxar, emulsionar i coure al vapor, i una disciplina espec¨ªfica, la rob¨°tica, que regala als llecs les molt instructives batalles de robots (a ultran?a, com han de ser els duels).

Fa poc que Males Herbes, editorial gens can¨°nica per¨° sempre sistem¨¤tica, ha rescatat aquesta pe?a amb androides i t¨ªtol empresarial: R.U.R. (Rossum¡¯s Universal Robots). Gr¨¤cies a ella, a Capek se li van obrir les portes de les escenes europees. Al Th¨¦?tre des Champs Elys¨¦es va causar sensaci¨®, i el 1928 (per no ser menys que Par¨ªs) s¡¯estrenava la versi¨® catalana, al Teatre Romea, sota la direcci¨® d¡¯Adri¨¤ Gual. Els cr¨ªtics dels diaris de dretes (els de l¡¯¨¨poca) es van trobar amb el destret de ressenyar-la minimitzant les correspond¨¨ncies socials.

R.U.R.

Karel Capek
Traducci¨® de N¨²ria Mirabet
Males Herbes
227 p¨¤g. 15 euros

Malgrat la fabulaci¨® rob¨°tica, l¡¯an¨¤lisi de l¡¯obra clama paraules gruixudes; explotaci¨® capitalista, deshumanitzaci¨® fabril, societat de classes, disputes nacionalistes... El fet ¨¦s que, de tan obvi, el quid pol¨ªtic de l¡¯obra ¨¦s vergony¨®s de comentar: a R.U.R. passa que els s¨²bdits s¡¯alcen contra els amos (i dos m¨¦s dos s¨®n quatre). En el fons, la trama ¨¦s vella com la mateixa literatura. La revolta contra el creador, diguem-li desafiament llucifer¨ª, o prometeic, es remunta a les primeres albors del m¨®n. ?s un conflicte que repr¨¨n John Milton a El parad¨ªs perdut, i Mary Shelley, amb el seu monstre i el seu cient¨ªfic, que a la seva manera tamb¨¦ viola les lleis del Creador. Capek modernitza el tema lligant-lo al progr¨¦s industrial, i fantasiejant amb els favors de la biotecnologia. Com els androides de Blade Runner, els de Capek s¨®n indistingibles dels seus an¨¤legs humans, tenen data de caducitat i no poden reproduir-se. Els temem, nosaltres, perqu¨¨ ens resulten aliens i familiars a la vegada. Aqu¨ª rau la sinistralitat del robot, ¨¦s el nostre bess¨® i pot substituir-nos.

Curiositat: en la traducci¨® dels anys vint, la de Carles Capdevila i A. V. Bejcek, no es parla de robots sin¨® de rabots. L¡¯elecci¨® ens sembla menys ins¨°lita si acudim al diccionari Aguil¨®, que ens diu que rabotegar ¨¦s ¡°replicar, desobeir¡±, i cita el fam¨®s misogin francisc¨¤: ¡°La deuen adoctrinar de honrar pare e mare e de basar-li les mans e de hobehir a tot ?o que ells manen e de no rabotaguar¡±.

Per¨° al R.U.R. de 2017, afortunadament, dels robots se¡¯n diu robots. La for?a de l¡¯¨²s i el DIEC2 manen. L¡¯actual traducci¨® ¨¦s de N¨²ria Mirabet, qui, feli?ment, ja va encarregar-se de La guerra de les salamandres (Males Herbes, 2016), la novel¡¤la m¨¦s llegida de Capek; m¨¦s c¨°mica i m¨¦s rica, s¨ª, per¨° igualment pr¨°xima a la idea d¡¯esclavisme que R.U.R.porta a escena.

Pot ser que els ginys de Capek semblin d¡¯una altra ¨¨poca, tenen un aire entre na?f i r¨ªgid, per¨° cada generaci¨® lectora t¨¦ el comprom¨ªs de buscar ressons en les obres pr¨¨vies; i si cal reactivar androides d¡¯un segle enrere, doncs se¡¯ls reactiva i llestos. Sempre dona bons resultats fer arqueologia i comprendre com veia el futur la gent del passat.