Per a cin¨¨fils

El cinema cl¨¤ssic no existeix en la televisi¨® en obert. I si ¨¦s en blanc i negre, encara menys. Hi ha un sector de p¨²blic refractari que hi hagi coloraines, ho troba una mancan?a. Per aix¨° resulta d¡¯una gosadia ins¨°lita un programa de Betev¨¦ que ¨¦s capa? de programar Pickpocket de Robert Bresson, un dels cineastes, dels grans, m¨¦s austers. A les seves notes sobre el ¡°cinemat¨°graf¡± confessava que la seva facultat per servir-se dels mitjans disminu?a a mesura que n¡¯augmentava el nombre. ¡°Controlar la precisi¨®¡± era una de les seves m¨¤ximes.

Doncs b¨¦, aquest film, juntament amb d¡¯altres com L¡¯atalante (Jean Vigo), Escrit en el vent (Douglas Sirk) o Retorno al pasado (Jacques Tourneur), han estat presentats a Hist¨°ries del cinema, aix¨ª en plural, perqu¨¨ no es tracta de seguir una cronologia sin¨® de triar-ne moments molt particulars. Una tria que inclou t¨ªtols m¨¦s coneguts como Vertigen o Par¨ªs Texas. Una tria que fa el cineasta Luis Aller. En aquest sentit ¨¦s un programa molt personal, tant per les pel¡¤l¨ªcules que escull com per la manera que t¨¦ de comentar aquestes prefer¨¨ncies. No ¨¦s un cicle sobre un g¨¨nere o sobre un actor. ?s el cicle Luis Aller.

Perqu¨¨ Aller aporta la segona singularitat del programa. Fa una intervenci¨® d¡¯uns deu minuts. No es tracta de glossar la pel¡¤l¨ªcula ni d¡¯administrar uns quants adjectius. Es tracta de fer la dissecci¨® de determinades escenes: del tractament de les ombres per subratllar estats an¨ªmics dels personatges; de la distribuci¨® ¡ªequilibrada o no¡ª dels actors dins d¡¯un pla; d¡¯una il¡¤luminaci¨® sense justificaci¨® externa o de l¡¯¨²s del so i el sentit que vol donar el director a aquests estratagemes. De vegades, fins i tot s¡¯ajuda d¡¯un senzill grafisme de fletxes o l¨ªnies sobre el fotograma per facilitar que l¡¯espectador vegi de qu¨¨ est¨¤ parlant. Els comentaris d¡¯Aller fan evidents a l¡¯espectador detalls que ha vist al film per¨° que, segurament, no ha processat conscientment encara que siguin influents en les emocions que desperta el relat.

L¡¯abund¨¤ncia d¡¯angles dorsals de Jeff (Robert Mitchum) a Retorno al pasado, per exemple, reforcen la idea que ¡°¨¦s un personatge acomiadant-se o una negaci¨®¡±. Sirk il¡¤lumina o projecta ombres sobre la mirada de Marylee (Dorothy Malone) segons vulgui que el personatge transmeti excitaci¨® o avergonyiment, etc¨¨tera. S¨®n comentaris d¡¯alg¨² que ha fet cinema i sap explicar molt b¨¦ la f¨ªsica de la imatge, la intencionalitat que hi ha, ¨°bvia o amagada. Al cinema, llevat dels nyaps t¨¨cnics involuntaris, no hi ha faltes d¡¯ortografia.

No es pot dir que un film hagi d¡¯obeir cap gram¨¤tica, per¨° s¨ª que hi ha una cat¨¤leg de ret¨°riques dominants. Alguns dels films triats les obeeixen amb enorme creativitat i d¡¯altres, simplement, se les salten, van per altres camins. Ho resumeix molt b¨¦ el presentador quan parla del muntatge en el Hollywood cl¨¤ssic. Ni les trobades enlluernadores del cinema sovi¨¨tic, ni la radicalitat extrema de francesos com Resnais... per¨° s¨ª una precisi¨® antol¨°gica. Per exemple, en les el¡¤lipsis narratives.

Sense que la seva serenor ni els estris per analitzar les pel¡¤l¨ªcules siguin els mateixos, ni de lluny, la manera no rutin¨¤ria d¡¯acostar-se als films d¡¯Aller em recorda de vegades la passi¨®, estrictament psicoanal¨ªtica, que Slavoj Zizek posava a la seva guia, perversa, de cinema. ?s clar que Zizek trobava a la casa de Psicosi, en els tres pisos, el jo, el superj¨° i l¡¯all¨°, i aquesta no ¨¦s la pretensi¨® del presentador d¡¯Hist¨°ries del cinema que porta els aromes del Cahiers de Godard i Truffaut amb el seu setmanal comiat: ¡°Que Dios bendiga a John Ford¡±. Dem¨¤ fan Mamma Roma.