Joan Brossa i els ous ferrats

Un dia vaig anar a dinar amb Joan Brossa, al S¨ª Senyor, un restaurant del carrer Mallorca del qual ara amb prou feines en queda una atrotinada fa?ana. I el poeta va demanar un ou ferrat amb patates fregides. Un men¨² auster que no va sorprendre la gent de la casa, on Brossa freq¨¹entava una tert¨²lia. A Llu¨ªs Permanyer li va explicar que el gust de l¡¯ou ¡°l¡¯impressionava¡±, per¨° tot i que sabia escamotejar cartes... era incapa? de fer un ou ferrat. On m¨¦s lluny arribava a la cuina era a fer un ou passat per aigua.

Ho he recordat visitant l¡¯exposici¨® del Macba sobre l¡¯obra d¡¯aquest gran poeta. En una vitrina, hi ha un ou ferrat que parcialment cobreix una h¨°stia, establint una jerarquia iconoclasta. Una pe?a, titulada Eclipsi, molt coneguda, que ja es va veure, per exemple, en una exposici¨® a la Carles Tach¨¦ fa cinc anys. Aquest octubre, figurava com a poema del mes al web de la Fundaci¨® Brossa. No sembla que aquesta sigui l¡¯¨²nica aparici¨® de l¡¯ou ferrat en l¡¯obra de Brossa. Elvira Lindo, al preg¨® que va fer per la Merc¨¨ el 2006, parlant de ¡°l¡¯home m¨¦s original que he conegut mai¡± recordava que va estampar un ou ferrat al pit d¡¯un cuiner com a condecoraci¨®. De fet, l¡¯ou ferrat t¨¦ un cert predicament en la l¨ªrica catalana. A les escoles, per exemple, no ¨¦s estrany que es proposin exercicis sobre un poema de Miquel Mart¨ª i Pol que diu: ¡°I un cop cuits, ben presentats, / els ous ferrats, / se'ls mengen sense ganyotes / fins i tot els desganats¡±.

El dia que vaig anar a veure l¡¯exposici¨® hi havia un grup d¡¯alumnes de l¡¯institut... Joan Brossa. Un d¡¯ells em va explicar que l¡¯estudiaven a literatura i, l¨°gicament, a pl¨¤stica. Es passejaven amb una atenci¨® relativa entre el munt de peces i documents que hi ha a la primera planta del museu. Jo hi era amb la Merc¨¨, que havia estat molt anys professora de catal¨¤ en un institut. I no es va poder estar d¡¯intentar saber qu¨¨ veia aquell jovent en els poemes. Va aturar un noi davant de Par¨¨ntesi, que presenta una lletra A a la cantonada superior esquerra de l¡¯obra i una Z a la part inferior, esbossant una diagonal buida de qualsevol altre contingut. El noi, superada la sorpresa per aquella intromissi¨®, va aturar-se, cosa que segurament no havia fet gaire en tot el recorregut i, amb una mica d¡¯ajuda, va donar una interpretaci¨® totalment sensata sobre qu¨¨ li estava proposant el poeta. Tan content va estar d¡¯haver desxifrat el poema que li va fer una foto de record.

Li sabia greu que hi hagu¨¦s gent que no sap qu¨¨ fer a la vida i creu que mirar la televisi¨® ja ¨¦s fer alguna cosa

I ¨¦s que l'avantguardista Brossa no va cultivar mai l¡¯esoterisme estrafolari. Sabia descobrir l¡¯acte po¨¨tic que hi havia en un striptease de Christa Leem o a les bombolles de sab¨® de Pep Bou. Quan Brossa va veure un dels seus espectacles li va comentar: ¡°No saps el que tens entre les mans, la bombolla de sab¨® ¨¦s el l¨ªquid dels d¨¦us¡±. Es va entusiasmar tant que va treballar amb ell en un muntatge que, lamentablement, es va estrenar quan el poeta ja no hi era.

Recordo quan explicava amb satisfacci¨® les seves sessions de cine mut amb Antoni T¨¤pies, a qui havia fet descobrir El ladr¨®n de Bagdad (1924) amb Douglas Fairbanks. De fet, la m¨¤gia i el cinema eren dues de les seves passions i durant molt de temps va ser un espectador diari de la Filmoteca, que l'hi t¨¦ un bon memorial. A la sala gran hi ha una ¨²nica butaca vermella i porta el nom del poeta. En canvi, ignorava la televisi¨®. Manuel Huerga, quan era a BTV, el va convidar a una tert¨²lia amb comentaristes de la cosa. Despr¨¦s d¡¯escoltar-nos va seguir amb el convenciment que no calia que en tingu¨¦s. No la necessitava i, a m¨¦s, li sabia greu que hi hagu¨¦s gent que no sap qu¨¨ fer a la vida i creu que mirar la televisi¨® ja ¨¦s fer alguna cosa.

L¡¯exposici¨® et demostra com de viva ¨¦s la seva poesia. La que fa somriure i la que neguiteja. Un autor que, ara, tothom aplaudeix, per¨° que en el seu moment ni Joaquim Molas, ni Josep Maria Castellet ni Joan Triad¨² van considerar prou poeta per incloure¡¯l a les seves antologies. Despr¨¦s de veure l¡¯exposici¨® al Macba es pot donar un tomb per la ciutat i contemplar l¡¯obra po¨¨tica a l¡¯aire lliure, des de l¡¯antifa? de la Rambla o el llibre de davant del Comedia (poc afortunat, la veritat) fins a l¡¯espl¨¨ndida llagosta de la fa?ana del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes T¨¨cnics. S¨®n del nostre ve¨ª Joan Brossa.