Oriol Soler, la xarxa de la propaganda

Oriol Soler (Ripollet, 1969) ¨¦s un editor tan hiperactiu com ho ha estat en la seva missi¨® per la independ¨¨ncia de Catalunya. Va ser un dels principals impulsors del diari Ara, de les revistes S¨¤piens i Time Out Barcelona i de l'editorial Ara Llibres, entre altres projectes. El seu estil s'ha notat en totes aquestes iniciatives: la voluntat de donar al nacionalisme catal¨¤ una p¨¤tina de modernitat.

El mateix projecte amb el qual Soler ha justificat l'entrevista amb Julian Assange, Atlas of the future ¨Cun web que pret¨¦n potenciar iniciatives ¡°democr¨¤tiques¡±, ¡°innovadores¡± i que ¡°creen un m¨®n millor¡±¡ª ¨¦s un exemple dels seus dots de comunicaci¨® ¨¤gil i moderna. En aquest projecte no nom¨¦s hi ha estat implicat Arnau Griny¨®, el seu company durant la reuni¨® amb Assange i director de m¨¤rqueting del supermercat en l¨ªnia?Ulabox, sin¨® que tamb¨¦ hi han col¡¤laborat Albert Castell¨®, un altre referent del sector del m¨¤rqueting catal¨¤ i activista per la independ¨¨ncia ¡ªresponsable de la recuperaci¨® de la marca de cervesa Moritz¡ª, o Vicente Guallart, exarquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona amb Xavier Trias, en l'¨¨poca en la qual Barcelona tenia com a objectiu ser una smart city.

Aquesta capacitat de comunicaci¨® de disseny i missatge atractiu ¨¦s la que Soler ha aplicat per a la propaganda sobiranista, sempre sense ocupar cap c¨¤rrec p¨²blic. Soler va ser responsable de la campanya de la consulta del 9-N del 2014, de la campanya electoral de Junts pel S¨ª el 2015, del refer¨¨ndum il¡¤legal del passat 1-O i de la campanya Help Catalonia de l'octubre, amb la qual l'independentisme pretenia demostrar que Espanya ¨¦s un Estat opressor. La seva capacitat de relacions p¨²bliques i de mediaci¨® ha estat fonamental per aconseguir consensos i coordinar el pla separatista entre el PDeCAT, ERC, l'Assemblea Nacional Catalana i ?mnium Cultural.

M¨²ltiples protagonistes

El proc¨¦s ha comptat des dels seus inicis amb la influ¨¨ncia de m¨²ltiples protagonistes que s'han mogut amb discreci¨® fora de l'escenari pol¨ªtic. Va succeir aix¨ª amb la fundaci¨® de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el bra? de mobilitzaci¨® social de l'independentisme, concebuda en secret per un grup de quaranta referents del nacionalisme catal¨¤ entre el 2010 i el 2012. El grup originari de l'ANC ja perfilava la uni¨® d'acci¨® dels partits i dels seus guionistes col¡¤laterals, com explica Pere Mart¨ª, excap de premsa de Carles Puigdemont, al llibre El dia que Catalunya va dir prou. En els inicis de l'ANC, a m¨¦s de noms directament vinculats a partits, hi havia personatges que han tingut un ascendent durant els anys de l'embranzida independentista: destaquen el periodista Sa¨¹l Gordillo, avui director de Catalunya R¨¤dio, i Salvador Card¨²s, catedr¨¤tic de Sociologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). Card¨²s tamb¨¦ va ser membre del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN), l'¨°rgan que va crear el Govern d'Artur Mas el 2012 per establir els passos a seguir fins a la independ¨¨ncia. El CATN va estar presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, exmagistrat del Tribunal Constitucional i coordinador de la redacci¨® de les lleis de convocat¨°ria del refer¨¨ndum i de transitorietat jur¨ªdica. Viver Pi-Sunyer ha treballat des de l'ombra durant els ¨²ltims tres anys com a director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern del Departament de Presid¨¨ncia, sense concedir entrevistes ni fer compareixences p¨²bliques.

El CATN inclo?a altres noms que han jugat les seves cartes: la periodista Pilar Rahola, propera a Artur Mas; l'empresari Joan Font, president de la cadena de supermercats Bon Preu, companyia que ha apadrinat actes reivindicatius del nacionalisme catal¨¤ durant els anys del proc¨¦s, o Carles Boix, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat de Princeton. Boix ¨¦s un exponent de la influ¨¨ncia dels acad¨¨mics independentistes establerts als Estats Units. Un altre dels components de l'independentisme als EUA, el columnista Jordi Graupera, va tenir un paper rellevant en la campanya de pressi¨® p¨²blica perqu¨¨ Puigdemont accept¨¦s el 2016 convocar el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O.