Mort i primavera d¡¯una altra Rodoreda

Hi ha una Merc¨¨ Rodoreda liter¨¤ria m¨¦s enll¨¤ de la candidesa o la malenconia que frega la cursileria marcada pel dest¨ª de la Guerra Civil i l'exili que l'escola, la cultura popular i fins i tot certa acad¨¨mia han fixat, b¨¤sicament, a partir de La pla?a del Diamant. L'altra, la de la nova dimensi¨® novel¡¤l¨ªstica, ¨¦s una Rodoreda complexa per poli¨¨drica, amb una marcada reflexi¨® pol¨ªtica, existencialista, amb un toc de fantasia o de ci¨¨ncia-ficci¨®, filos¨°fica, gaireb¨¦ ut¨°pica i dist¨°pica, que proposa una sedici¨® personal, per¨° tamb¨¦ pol¨ªtica, sobretot si es mira amb lents d'avui. I est¨¤ tota a?La mort i la primavera, fins ara considerada la seva obra tardana quan potser ¨¦s a l'inrev¨¦s, la matriu de bona part de la seva producci¨® liter¨¤ria. La millor manera de descobrir-la ¨¦s a partir de la nova edici¨® que acaba de llan?ar Club Editor, amb un ep¨ªleg d'un centenar de p¨¤gines d'Arnau Pons. La nova edici¨® castellana, que s'ha publicat simult¨¤niament,?t¨¦ un altre ap¨¨ndix, tamb¨¦ indispensable, obra del traductor Eduard Jord¨¤.

¡°L'obra est¨¤ inacabada, per¨° no incompleta¡±, apunta Jord¨¤ per desmentir t¨°pics i fixar les m¨²ltiples claus d'una obra que l'autora no donava mai per acabada i que es va publicar despr¨¦s de la seva mort, i amb una g¨¨nesi que no s'explica sense el seu context. Rodoreda aborda La mort i la primavera despr¨¦s d'haver presentat, sense ¨¨xit, La pla?a del Diamant al premi Sant Jordi del 1960. L'any seg¨¹ent far¨¤ el mateix amb La mort... Tampoc guanyar¨¤. En el fons, acabar¨¤ sent un primer esborrany d'una obra que anir¨¤ creixent, una fermentaci¨® facilitada per la metodologia de l'autora: escriu a m¨¤quina i en fa sempre una c¨°pia amb paper carb¨®. Animada pel seu company i mentor literari, Armand Obiols, amb les d¨¨cades l'obra augmentar¨¤ en parts (fins a un total de quatre), en personatges i en capes de lectura. El 1986, l'editora N¨²ria Folch es capbussar¨¤ en totes les versions per donar el m¨¤xim de riquesa sense trencar el fil argumental que ja donava la primera versi¨®, que tenia principi i final. El 1997 Carme Arnau en llan?ar¨¤ una edici¨® cr¨ªtica.

¡°Hi havia dues opcions a l'hora d'abordar aquest text: agafar l'¨²ltim estadi de cadascuna de les parts, treballades de manera diferent en ¨¨poques diferents, i publicar-ho aix¨ª, o b¨¦ intentar entrar en l'organitzaci¨®, la coher¨¨ncia i les claus interpretatives que dona, sempre desplegant el fil argumental de principi a fi de l'obra i deixant-se endur per l'obra, agafant dist¨¤ncia, a difer¨¨ncia d'altres versions¡±, diu Pons, que hi ha treballat gaireb¨¦ deu anys a partir de la segona via i consultant tant els arxius de l'escriptora (portava unes llibretes on anotava els canvis i els perqu¨¨s) i com l'edici¨® de Folch.

Com en tota la seva obra, l'argument de La?mort¡­ no ¨¦s f¨¤cil. Potser ¨¦s la hist¨°ria d'un amor adolescent en un poble que encarna una societat cruel i on la mort ¨¦s l'alliberament; en l'escenari ¨¦s clau un bosc que funciona com a espai sagrat, en el qual tot t¨¦ una c¨¤rrega simb¨°lica: les papallones s¨®n ¨¤nimes i les abelles encarnen aquesta mort i renaixement; el foc ¨¦s purificador de deb¨°¡­ ¡°?s una reflexi¨® sobre el poder pol¨ªtic i social i el de les creences, com les persones podem dominar-les unes a les altres, i l'amor com una d'aquestes formes, com una persona et pot subjugar aix¨ª¡±, diu Pons, que recalca el clar component autobiogr¨¤fic de la novel¡¤la.

¡°Rodoreda est¨¤ mirant les cendres que fa poc han deixat la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial; est¨¤ sortint de la cat¨¤strofe¡±, llan?a Pons, en un tema que no li ¨¦s ali¨¨ pels seus estudis sobre Paul Celan. ¡°Les seves ombres estan expressades po¨¨ticament en aquesta obra, que no deixa de recollir tot el que ha deixat, no tant f¨ªsicament com espiritualment¡±, apunta per la seva banda l'editora, Maria Bohigas Sales. ¡°Amb el seu exili ella no nom¨¦s fuig de la guerra, sin¨® que finalment deixa enrere el matrimoni fracassat amb el seu oncle i les cr¨ªtiques de l'entorn gremial a l'exili per la seva relaci¨® amb Armand Obiols¡±. Tampoc oblida l'editora el paper ¡°a la zona grisa del col¡¤laboracionisme¡± d'Obiols, que el 1942 ¨¦s incorporat a un camp de treball franc¨¨s tutelat pels nazis i despr¨¦s intentar¨¤ provar sort i passar-se a la Fran?a ocupada.

El Kafka d'El proc¨¦s o A la col¨°nia penitenci¨¤ria, Cocteau, Pasolini o Artaud s¨®n algunes de les refer¨¨ncies que cita Pons i que, afegint fins i tot els germans Grimm, parcialment comparteix Jord¨¤, tot i que creu que ¡°en t¨¦ moltes i cap, ¨¦s una obra inexplicable, no t¨¦ g¨¨nere, Rodoreda en crea un de propi¡±. Tamb¨¦ li sembla engany¨®s l'estil: ¡°?s aparentment senzill, per¨° la prosa ¨¦s endimoniadament complicada, sembla escrit en estat febril creatiu, ¨¦s un text que crema; entenc que quan li va cr¨¦ixer en personatges i capes l'an¨¦s deixant i reprenent perqu¨¨ d'una tirada li hauria costat la vida¡±.

Jord¨¤ tamb¨¦ esmenta el paper d'obra de culte i de boca-orella d'una obra que ha impressionat un core¨°graf com Cesc Gelabert (tot i que no la va culminar), un director com Agust¨ª Villaronga (que treballa en un gui¨®, i va ser a casa seva on Pons va descobrir la novel¡¤la) o el poeta i dramaturg Albert Roig, que va fer un di¨¤leg teatral fa una d¨¨cada. ¡°En canvi, no hi ha gaire novel¡¤lista i aix¨° ¨¦s per desconeixement, especialment dels prosistes en castell¨¤; per¨° autores ben actuals, com Mariana Henr¨ªquez o Samantha Schweblin, tenen aqu¨ª, en el seu esperit d'escriptura rebel, la seva bestia¡±, diu.

¡°No m'agrada l'explotaci¨® mec¨¤nica d'un cat¨¤leg a for?a de reeditar sense m¨¦s; Rodoreda necessita ser llegida d'una altra manera i fer caure del pedestal la figura de cartr¨® pedra que s'ha constru?t d'ella¡±, diu Bohigas. Aix¨°: La mort i la primavera d'una altra Rodoreda.