Juan Luis Cebri¨¢n: ¡°Cal garantir l¡¯autonomia de les redaccions i dels directors¡±

PRISA, grup editor d'EL PA?S, celebra aquest dimecres una junta d'accionistes i en l'ordre del dia figura una ampliaci¨® de capital. Juan Luis Cebri¨¢n (Madrid, 1944), president del grup i tamb¨¦ president d'EL PA?S, del qual va ser fundador i primer director, explica en aquesta entrevista que espera anunciar a la junta la seva proposta de successor com a president del grup. Alhora, perqu¨¨ hi hagi una transici¨® ordenada i que els mitjans de comunicaci¨® de la companyia tinguin garantida la independ¨¨ncia editorial, amb el valor que aix¨° aporta, PRISA t¨¦ previst engegar un mecanisme institucional similar al que, amb diferents f¨®rmules, ja existeix en mitjans de comunicaci¨® de refer¨¨ncia al m¨®n, com The Economist, The New York Times o The Guardian.

Pregunta. S'ha estat parlant de la possibilitat d'un relleu en la presid¨¨ncia del Grup PRISA.

Resposta. A primers d'octubre, de forma volunt¨¤ria, vaig enviar una carta al president de la Comissi¨® de Successi¨® de la companyia dient-li que volia obrir el pla de successi¨® i suggeria unes condicions i un termini. I vaig exposar el meu desig, m¨¦s aviat el desig de molts accionistes rellevants, que, en tot cas, si abandonava les meves tasques de president de PRISA, mantingu¨¦s les meves responsabilitats com a president d'EL PA?S i com a publisher [editor].

¡°La independ¨¨ncia editorial dels mitjans sempre est¨¤ en risc¡±

P. Quan espera que culmini aquest pla?

R. Aquest pla de successi¨® el vaig posar jo en marxa volunt¨¤riament i, per descomptat, vull que culmini en un termini no gaire llarg, a finals d'any, per dir alguna cosa. Jo estar¨¦ fora de la companyia, per¨° vull que s'estableixi un mecanisme institucional, una fundaci¨®, que, en el futur, quan jo no existeixi, garanteixi l'autonomia de les redaccions i garanteixi la no inger¨¨ncia en aquesta autonomia de les redaccions i dels directors dels mitjans en all¨° que ¨¦s la responsabilitat del contingut.

P. Creu que sense aquestes figures que la salvaguardin la independ¨¨ncia editorial dels mitjans est¨¤ en risc?

¡°Els valors d¡¯EL PA?S s¨®n propietat dels lectors i dels ciutadans¡±

R. La independ¨¨ncia editorial dels mitjans sempre est¨¤ en risc. Quan PRISA va sortir a la borsa, vam prendre la previsi¨® que la Fundaci¨® Santillana tingu¨¦s uns drets ¡ªque posteriorment ha perdut per diverses raons i que els va recuperar la companyia¡ª de presentaci¨® i d'autoritzaci¨® del nou director d'EL PA?S. Jo el que pretenc ¨¦s que es recuperin aquests drets perqu¨¨ no hi hagi poders especulatius que puguin entrar en la propietat de la companyia i posar els mitjans, no nom¨¦s EL PA?S, encara que per descomptat EL PA?S ¨¦s el mitj¨¤ ins¨ªgnia del grup, al servei d'interessos bastards o que contradiguin els valors fundacionals i identitaris d'EL PA?S, que no s¨®n propietat de la companyia, no s¨®n propietat dels redactors, sin¨® que s¨®n propietat dels lectors, dels usuaris i dels ciutadans. ?s molt important entendre que el dret a la llibertat d'informaci¨® no pertany als propietaris dels mitjans, no pertany als periodistes i als col¡¤laboradors que fan els mitjans; ¨¦s un dret dels ciutadans que uns altres administren, per¨° que no poden usurpar.

P. Ha resultat possible fins ara garantir aquesta independ¨¨ncia?

R. S¨ª, s¨ª que ha estat possible. Despr¨¦s de 42 anys al capdavant de la companyia en una destinaci¨® o en una altra, ha estat possible. Jes¨²s Polanco i jo, pr¨¤cticament plegats, per dir-ho aix¨ª, hem estat els que vam fer el desenvolupament del grup. I he estat, despr¨¦s de la mort del Jes¨²s, el responsable fonamental del grup durant l'¨²ltima d¨¨cada. He viscut les ¨¨poques d'esplendor i les ¨¨poques dif¨ªcils que hem passat durant els ¨²ltims deu anys. I aix¨° s'ha mantingut, aquesta independ¨¨ncia dels mitjans.

P. I de cara al futur?

¡°Cal preservar els mitjans davant d¡¯especuladors o aventurers¡±

R. El que em preocupa ¨¦s institucionalitzar aquesta independ¨¨ncia. Crec que tinc dret a retirar-me i, per descomptat, si no m'he retirat abans ha estat pel sentit de la responsabilitat davant de la demanda de consellers i accionistes que no marx¨¦s si no veia prou estabilitzada l'estructura de capital i financera del grup. Crec que som al final de la cursa en aquest sentit; crec que aix¨° es resoldr¨¤ molt r¨¤pid amb l'ampliaci¨® de capital, amb l'acord de la majoria del capital que subscriur¨¤ aquesta ampliaci¨® i atraur¨¤ els inversors. I, per tant, l'¨²nica cosa que encara em preocupa ¨¦s garantir aquesta autonomia i independ¨¨ncia editorial perqu¨¨ els equips professionals puguin treballar en el mateix ambient i en les mateixes circumst¨¤ncies que ho han fet fins ara. En aquest m¨®n de fake news, estic segur que els accionistes volen donar suport a mitjans de comunicaci¨® responsables que defensin la llibertat i els drets democr¨¤tics.

P. Com seria el disseny institucional per garantir aquesta independ¨¨ncia i aquests valors?

R.?Estem fixant-nos en exemples que ja existeixen en la premsa internacional, en altres mitjans. En alguns casos es tracta de fundacions, com ¨¦s el cas de The Guardian. En uns altres, es tracta d'acords establerts amb la propietat, com ¨¦s el cas de The Economist. En d'altres, com a The New York Times, hi ha dos tipus d'accions cotitzades, la qual cosa en l'entorn del mercat espanyol ¨¦s dif¨ªcil o discutible. Hi ha accions B que tenen un dret preferent al dividend, per¨° no tenen drets pol¨ªtics, i s¨®n les accions amb drets pol¨ªtics les que vetllen per la identitat editorial dels mitjans, com passa a The New York Times o a Televisa. Hi ha molts models, per¨° tots coincideixen en la reflexi¨® que la llibertat d'informaci¨® forma part dels drets constitucionals de les Constitucions liberals i que, per tant, cal preservar els drets dels ciutadans i evitar que especuladors o aventurers puguin, a trav¨¦s d'operacions econ¨°miques, vulnerar aquests drets que tenen els ciutadans.

P. Quin paper tindria vost¨¨ en el seu naixement?

R. La idea ¨¦s fer una fundaci¨® amb la contribuci¨® d'EL PA?S i del Grup PRISA i la meva. Establir un patronat, rellevant en personalitats i amb un comprom¨ªs indubtable amb el sistema democr¨¤tic, que tingui aquest poder d'intervenci¨® en el nomenament i la destituci¨® del director del diari i que tingui tamb¨¦ un poder consultiu, anal¨ªtic i opinatiu respecte a la l¨ªnia editorial de la majoria dels mitjans del grup mitjan?ant un consell editorial, que ja existeix, que penjaria d'aquesta fundaci¨® i que, en principi, jo presidiria durant un temps. Per¨° el sistema ha de ser institucional, ha d'estar al marge de les persones.

P. Com veuen aquest esquema els accionistes del grup?

¡°El principal actiu d¡¯EL PA?S o la SER ¨¦s el talent i la credibilitat¡±

R. La majoria del capital hi est¨¤ d'acord. Totes les decisions que he pres i estic prenent en aquest moment han estat d'acord amb la majoria del capital. Seria absurd d'una altra manera en una societat capitalista i una empresa capitalista com ¨¦s el Grup PRISA. No s¨¦ si hi ha sectors minoritaris que ho puguin veure amb m¨¦s recel i sectors respectables. Cal defensar el respecte per les minories. Crec que els accionistes molt minoritaris, que s¨®n tradicionals a la casa, ho entenen perfectament. ?s important saber que, quan alg¨² inverteix en PRISA, est¨¤ invertint en mitjans com EL PA?S o com la SER, que tenen com a actiu principal el talent hum¨¤ i la credibilitat del producte. I aquesta credibilitat est¨¤ basada en la independ¨¨ncia. Sense credibilitat no hi ha clients, no hi ha lectors, no hi ha oients, no hi ha televidents per al tipus de productes que nosaltres fem i, si no hi ha clients, els comptes de resultats seran sempre desastrosos.

P. I dins del consell hi ha una acceptaci¨® d'aquesta figura?

R. Fins ara, el consell ha donat suport a aquesta l¨ªnia i espero que ho segueixi fent. Cal entendre que aquest sector t¨¦ unes normes de governance pr¨°pies que busquen defensar la llibertat d'expressi¨® i els drets constitucionals que formen part del govern corporatiu de la companyia i del dividend social que pot oferir als seus inversors. No ¨¦s el mateix invertir en EL PA?S que invertir en una publicaci¨® d'humor o pornogr¨¤fica o el que sigui. La rendibilitat d'EL PA?S no ¨¦s exclusivament l'econ¨°mica, despr¨¦s que durant molts anys ha estat un diari molt rendible. T¨¦ una rendibilitat social, de servei a la comunitat molt important, que els propietaris d'EL PA?S, els fundadors i els accionistes actuals valoren i que suposa una motivaci¨® per a ells tamb¨¦ a l'hora de determinar la inversi¨®.

P. Suposa l'ampliaci¨® de capital deixar enrere els problemes de deute del grup?

¡°La credibilitat est¨¤ basada en la independ¨¨ncia; si no n¡¯hi ha, no hi ha clients¡±

R. Diria que s'est¨¤ veient la llum al final del t¨²nel, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que, en veure la llum, actors o agents que estaven al mercat m¨¦s adormits o expectants perqu¨¨ no confiaven en l'¨¨xit de la superviv¨¨ncia i la garantia de futur del grup, ara es desperten pensant que hi ha oportunitats, en alguns casos de signe especulatiu. Jo crec que si l'ampliaci¨® de capital s'aprova i s'executa, com jo espero, en un breu termini de temps, i existeixen tots els signes que aix¨ª ser¨¤, el Grup PRISA tindr¨¤ una estructura de capital estable i recursos suficients per cr¨¦ixer, per desenvolupar-se, per invertir, per atendre les seves obligacions financeres amb els creditors i per generar sobretot la rendibilitat que permeti una inversi¨® amb benefici atractiu per a accionistes i inversors. Durant els ¨²ltims 10 anys, PRISA ha estat patint les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi econ¨°mica financera, del canvi tecnol¨°gic accelerat i del fet d'haver estat una companyia que va cr¨¦ixer molt r¨¤pidament, per¨° amb fons propis molt magres, sense capital suficient per a aquest tipus de situacions. Durant aquests dos ¨²ltims lustres, hem fet molts sacrificis per part d'accionistes i per part de professionals i treballadors. Crec que despr¨¦s de l'execuci¨® de l'ampliaci¨® de capital que es proposa a la junta, el Grup PRISA tindr¨¤ una estructura de propietat estable, compromesa amb els valors fundacionals del grup, que tenen a veure amb l'exercici de la llibertat d'expressi¨®, la qualitat i la import¨¤ncia dels productes culturals i educatius i amb capacitat de desenvolupament i de creixement, d'invertir, en definitiva, per competir en el m¨®n de la globalitzaci¨®.

¡°El nou president ha de tenir un perfil d¡¯identitat i de continu?tat¡±

P. Qu¨¨ anunciar¨¤ en la junta d'accionistes?

R. A la junta general anunciar¨¦, primer, que el pla de successi¨® segueix endavant, despr¨¦s de diverses fal¨°rnies que s'han publicat que jo el que estic fent ¨¦s intentar no marxar. Jo estic intentant anar-me'n, ja des de fa anys. En la junta d'abril del 2016 vaig anunciar i vaig posar a l'aprovaci¨® dels accionistes un pla de successi¨® precisament per poder anar-me'n de manera ordenada. Ho far¨¦ igualment, per¨° vull que sigui de la manera m¨¦s ordenada possible i amb el m¨¤xim consens, fonamentalment entre els accionistes, m¨¤xim consens amb els consellers i amb els equips professionals. ?bviament, en les societats del nostre g¨¨nere ¨¦s la majoria dels accionistes qui en ¨²ltima inst¨¤ncia ha de definir com es fan les coses. El consell ¨¦s molt important, perqu¨¨ representa el 100% de la companyia, no nom¨¦s representa als accionistes majoritaris. I s¨®n molt importants els equips humans i professionals que integren la companyia. Perqu¨¨ una companyia de mitjans i d'educaci¨® com ¨¦s la nostra, la mat¨¨ria primera que utilitza ¨¦s ¨²nicament el talent dels professionals.

P. Qui creu vost¨¨ que pot generar aquest consens?

R. Jo espero poder anunciar directament quina ¨¦s la meva proposta a la junta.

P. No pot avan?ar-la?

R. No haig d'anunciar a l'opini¨® p¨²blica la meva proposta abans que als accionistes.

P. Quines virtuts ha de reunir el seu successor a la presid¨¨ncia?

R. Ha de tenir un perfil d'identitat i de continu?tat amb el significat dels valors intangibles d'EL PA?S, una persona amb experi¨¨ncia en el consell d'administraci¨®, amb experi¨¨ncia en els mitjans i vinculada a les nostres activitats, alg¨² que no sigui un paracaigudista, un estrany a all¨° que els mitjans de comunicaci¨® i els sistemes d'educaci¨® constitueixen i que tingui capacitats tamb¨¦ en el sector financer, i respecte i aprovaci¨® per part dels accionistes d'aquesta casa.